(Barcelona, segle XV)

Edifici públic. El nucli primitiu estava format per unes construccions de l’antic barri jueu que els diputats ocuparen al començament del segle XV i adaptaren a les noves funcions. Des del 1416 les obres foren dirigides per Marc Safont, que l’any 1418 ja havia acabat la façana gòtica del carrer del Bisbe, decorada amb gàrgoles i un medalló de Sant Jordi de l’escultor Pere Joan.

L’any 1425 Safont treballava en la construcció del pati gòtic, i entre el 1432 i el 1434 obrà la capella de Sant Jordi, ampliada posteriorment (1535). Pau Mateu i Tomàs Barsa construïren el pati dels Tarongers (vers 1532-47), que Pere Ferrer amplià del 1570 al 1591.

La façana principal, projectada per Pere Blai el 1596, és la millor mostra d’arquitectura renaixentista de Barcelona. El saló de Sant Jordi, del mateix arquitecte, fou decorat modernament, amb pintures noucentistes de Torres i García (1913-18), cobertes després amb murals pompiers i recuperades posteriorment. L’arc neogòtic que uneix el palau amb les cases veïnes del carrer del Bisbe és obra de Joan Rubió i Bellver (1928).