(Barcelona, 23 juny 1848 – 14 novembre 1920)

“Peius”  Escriptor i pensador. Es doctorà en farmàcia a Madrid (1875) i en medicina a París (1878). Viatjà per Europa, Àsia i Àfrica. El 1880 va publicar a París La Mort i el Diable, amb pròleg del positivista Émile Littré.

Bohemi i extravertit, va assolir una gran popularitat a la Barcelona de la fi del segle XIX i començament del XX i va protagonitzar un copiós anecdotari. Concorregué assíduament a les tertúlies d’Els Quatre Gats. D’idees republicanes i catalanistes, va escriure a “L’Avenç”, “Joventut” (1900-06), etc.

Publicà obres de rigor i qualitat desigual, com: Coses d’en Peius (1890), Los cent consells del Consell de Cent (1891, assaig humorístic), Literaturas malsanas (1894), El Caso Clarín (1894), Dones de cor (1907, novel·la), L’agència d’informes comercials (1905, peça còmica), Doctor Stumper (1909, comèdia), Pensant i rient (1911, assaig). Divulgà el pensament de Nietzsche i Renan.