(Barcelona, 1855)

Pla de reforma i d’eixamplament de la ciutat, projectat per Ildefons Cerdà i Sunyer. Aquest pla fou imposat pel govern (1859-60) contra la decisió de l’ajuntament de Barcelona, el qual havia premiat en el concurs previ (1859) el projecte de l’arquitecte Antoni Rovira.

Consistia en l’ordenació de tot el pla de Barcelona (limitat pels pobles de Sants, les Corts, Sarrià, Sant Gervasi, Gràcia, Horta, Sant Andreu i Sant Martí) en carrers perpendiculars encreuats per dues diagonals. A la zona del barri antic preveia també una remodelació, amb el traçat de dues noves vies dirigides de mar a muntanya (Via Laietana i avinguda de les Drassanes) i tres més horitzontals, dirigides de Montjuïc a la Ciutadella.

Les illes de cases que Cerdà havia planejat no s’havien d’edificar totalment, sinó simplement en dos dels seus costats, per tal de permetre d’aquesta manera l’aprofitament de l’espai interior per fer-hi parcs i jardins. El pla, però, sofrí diverses modificacions segons els interessos polítics i econòmics de cada moment.