(ort trad: Sahorla) Poble, al sud de la vila, a la plana regada a la dreta de la Tet, al voltant de l’església parroquial.
El 950 és esmentat com a possessió del monestir de Cuixà. Formà part, més tard, de la baronia de Jóc.
(Vinçà, Conflent, 1736 – Perpinyà, 1800)
Compositor. Organista de la catedral de Perpinyà.
És autor d’una Missa de rèquiem, de tres misses solemnes, d’un Magnifícat i d’un Libera me de la missa de difunts.
A causa de la Revolució, les seves obres anaren a parar a Montserrat i formaren part del repertori de la comunitat benedictina d’aquest monestir.
(Vinçà, Conflent, 1 març 1824 – 3 febrer 1880)
Historiador. Arxiver de l’arxiu departamental de Perpinyà. Fou assessor del govern francès sobre els límits fronterers que divideixen la Cerdanya.
Entre les seves obres d’investigació històrica sobre el Rosselló i la Cerdanya destaca Notices historiques sur les communes du Roussillon (1868), Privilèges et titres relatifs aux franchises, institutions et proprietés communales du Roussillon et Cerdagne (1878), Cartulaire Roussillonnais (1880).
És autor també del recull Documents sur la langue catalane (1881) i de diversos articles de lingüística catalana, publicats a la “Revue des Langues Romanes”, també publicà un diccionari de català medieval, inèdit.
(Jóc, Conflent, 1929 – Vinçà, Conflent, 1 octubre 1988)
Metge i poeta. Doctorat en medicina a Montpeller el 1957, des d’aquell any exercí a Vinçà. El 1955 creà el grup teatral i coral del Fanal de Sant Vicenç. El 1960 fou un dels promotors del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans, del qual fou també vice-president (1968).
Ha fet cursos d’història de l’art a la Universitat Catalana d’Estiu i ha col·laborat en els Congressos de Metges i Biòlegs en Llengua Catalana i d’Història de la Medicina Catalana.
Com a escriptor col·laborà en diaris i revistes de la Catalunya Nord: “La Tramontane”, “Sant Joan i Barres” i “L’Indépendant”. Té publicats dos reculls de poemes: Camins (1976) i De sol i d’ombra (1981).
Dades dels Països Catalans 