Arxiu d'etiquetes: viles

Millars (Canal de Navarrés)

9 Respostes

Municipi del Canal de Navarrés (País Valencià): 105,51 km2, 344 m alt, 395 hab (2014)

(cast: Millares) Situat a l’àrea de parla castellana del País Valencià i drenat pel Xúquer, que limita el terme pel nord. El terreny és molt accidentat (massís del Caroig) i poc productiu.

L’agricultura ocupa una petita part del terme, els conreus predominants són de secà (garrofers, blat, ordi i vinya); el minso regadiu (blat i hortalisses) aprofita l’aigua de fonts. Fou tradicional la fabricació d’espardenyes (activitat actualment desapareguda). La instal·lació d’una gran indústria de confecció ha pal·liat el descens demogràfic.

La vila, d’origen islàmic, es troba a l’esquerra del barranc d’El Hondo, dominant l’avenç del Xúquer; hi destaca l’església parroquial de la Transfiguració, bastida a mitjan segle XVII.

Dins el terme hi ha la central hidroelèctrica del Salt de Millars (una de les més importants del País Valencià), poc abans del pantà de Tous, també hi ha les ruïnes de diversos castells damunt el Xúquer i nombroses coves de tipus càrstic, com la de les Dones i la de Las Palomas.

Enllaç web: Ajuntament

Mercadal, es (Menorca)

53 Respostes

Municipi de Menorca (Illes Balears): 136,93 km2, 71 m alt, 5.176 h (2014)

Situat al centre de l’illa, al peu del Toro, des de la costa de Tramuntana fins al terme de Migjorn, al nord-oest de Maó. El torrent des Mercadal, que neix als vessants septentrionals del puig Mal, flueix cap al nord i desguassa a Tirant, on forma un pantà. Ambdues costes abunden en platges i cales. A l’interior hi ha extenses pinedes, a la part de llevant, i alzinars, a ponent.

L’economia local és basa en l’agricultura de secà (cereals i llegums), que ocupa més de la meitat del terme, la ramaderia (bestiar boví, dedicada sobretot a la producció de llet), la indústria (principalment alimentària i de la construcció) i el turisme. Àrea comercial de Maó.

La vila s’ha estès al llarg de les principals vies de comunicació de l’illa, al fons d’una petita vall; hi destaca l’església parroquial de Sant Martí, massís edifici renaixentista d’una sola nau amb volta de mig punt; també és remarcable l’aljub municipal, bastit al segle XVIII sota el govern de Richard Kane.

El 1706 hi tingué lloc la junta de notables de tota l’illa que proclamà rei l’arxiduc Carles d’Àustria. El 1840 se’n segregà el poble de Ferreries per formar un municipi a part, i el 1989 el de Migjorn.

Dins el terme hi ha notables restes prehistòriques, com el talaiot de Sant Agustí, el monestir del Toro i, comprèn també els poble de Fornells, el llogaret de Sant Joan dets Horts de Carbonell, les alqueries o llocs de s’Alairó, s’Albufera, Santa Creu de Lloriac, Lloriac, Carbonell, Llinàritx, Albranca, Binicodrell, Binigaus i Trebalúger, i els importants nuclis turístics del port d’Addaia, na Macaret, l’arenal d’en Castell, ses Salines, cala Barril i a la platja d’Atalis, a més de les urbanitzacions situades als arenals de s’Olla i de Tirant.

Enllaç web: Ajuntament

Mequinensa (Baix Cinca)

11 Respostes

Municipi del Baix Cinca (Franja de Ponent): 307,20 km2, 75 m alt, 2.393 hab (2014)

(cast: Mequinenza) Ocupà una gran extensió de terreny a la confluència de l’Ebre i el Segre, al peu del pic Montnegre, al sud de Fraga. El terme, en conjunt pla, s’estén per l’extrem oriental dels Monegres.

La vida del municipi ha canviat d’ençà de la construcció, el 1957, de l’embassament de Mequinensa (o de Riba-roja), que ha negat gran part de les hortes. Hi prepondera l’agricultura de secà (cereals -blat, ordi-, oliveres i ametllers); al regadiu s’hi conreen arbres fruiters, sobretot presseguers. Poca ramaderia. L’explotació minera de lignit, que fou molt important, es troba en recessió, a causa del negament de les mines. Àrea comercial de Lleida. El terme va perdré més de la meitat de la població entre 1960-80. Actualment, part de la població activa treballa a la central hidroelèctrica de Mequinensa de l’empresa ENHER.

L’antiga vila (romana), afectada per la cua del pantà de Riba-roja, és en ruïnes; estaba coronada pel castell de Mequinensa, fortificació medieval reforçada amb obres defensives els segles XVIII i XIX i restaurada modernament.

El nou poble ha estat aixecat a l’antiga partida de la Plana, acarat al Segre.

Mata de Morella, la (Ports)

Deixa un comentari

Municipi dels Ports (País Valencià): 15,16 km2, 824 m alt, 181 hab (2014)

(o la Mata) Situat a la riba esquerra de la rambla de Cantavella, afluent del Bergantes, a l’extrem oest de la comarca i al límit amb l’Aragó. El territori és força muntanyós i cobert en bona part d’alzines i de garriga.

L’economia local és bàsicament agrària, només aprofitat per al conreu de cereals i fruiters. Ramaderia de llana, cabrum i aviram. Àrea comercial de Morella. La població no ha deixat de disminuir des de mitjan segle XIX, i es dedica principalment a l’agricultura.

La vila és prop de la confluència de la rambla de Cantavella amb el riu de la Cuba; hi destaquen alguns casals d’arquitectura noble, com la casa de la Figuera, del segle XVIII, i la casa de la vila. L’església parroquial de la Mare de Déu de les Neus és del segle XIX.

Dins el terme hi ha l’ermita de Santa Bàrbara.

Enllaç web: Ajuntament

Massamagrell (Horta)

14 Respostes

Municipi de l’Horta (País Valencià): 6,16 km2, 15 m alt, 15.564 hab (2014)

Situat al litoral, al sector septentrional de la comarca, al nord de València.

Les bases de l’economia local són l’agricultura de regadiu (els conreus principals són els tarongers, seguit de l’horta), gràcies a la sèquia de Montcada. Indústries derivades de l’agricultura i metal·lúrgica. Hi té una certa importància la cria de porcs i l’aviram. Àrea comercial de València. L’ascens demogràfic mantingut des de la fi del segle XVIII s’ha accentuat els darrers decennis. Bona part de la població activa, però, treballa fora del municipi.

La vila, antiga alqueria islàmica, forma pràcticament un continu urbà amb la Pobla de Farnals; hi destaca l’església parroquial de Sant Joan Evangelista, neoclàssica.

El municipi comprèn, a més, el monestir de la Magdalena, de caputxins, i la partida de Catarrogeta.

Enllaç web: Ajuntament

Massalió (Matarranya)

1 Resposta

Municipi de Matarranya (Franja de Ponent): 86,23 km2, 359 m alt, 540 hab (2014)

(cast: Mazaleón) Situat al nord de la comarca, a la vall mitjana del Matarranya, al límit amb la Terra Alta. Part de la superfície del terme és ocupada per pinedes i pastures.

La vida econòmica local es basa en l’agricultura, amb gran predomini del secà, on abunden les oliveres, principal conreu del municipi; les sèquies derivades del riu permeten el conreu d’arbres fruiters (especialment presseguers). Ramaderia (cria de porcs) i aviram. Les indústries més importants són les derivades de l’agricultura (oli i farina) i petits tallers tèxtils. Àrea comercial d’Alcanyís. La població ha disminuït notablement des de mitjan segle XX, a causa de l’emigració a Barcelona.

La vila, aturonada, a l’esquerra del riu, és dominada per l’església parroquial de Santa Maria.

Dins el terme hi ha restes de diversos poblats ibèrics.

Massalavés (Ribera Alta)

9 Respostes

Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 7,43 km2, 28 m alt, 1.617 hab (2014)

Situat a la plana regada pel Xúquer, a l’esquerra del riu Verd, límit meridional del terme, al nord-oest d’Alberic.

La base de l’economia local és l’agricultura de regadiu, que ocupa gairebé la totalitat del territori, és alimentada per la sèquia reial del Xúquer i es destina sobretot al conreu de tarongers; altres conreus són el blat de moro, les fruites, les hortalisses i l’arròs. Aviram. Recentment s’hi han establert també algunes indústries, entre les quals hi ha una gran fàbrica de mobles i una altra de material per a la construcció. Pertany a l’àrea comercial d’Alzira. La població ha augmentat regularment durant el segle XX.

A la vila (massalavesins) hi destaca l’església parroquial de Sant Miquel, d’estil gòtic tardà, bastida el segle XVI i restaurada el 1913.

El municipi comprèn, a més, els despoblats de Prada i de Paranxet.

Enllaç web: Ajuntament

Marratxí (Mallorca Raiguer)

12 Respostes

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 54,18 km2, 133 m alt, 35.521 hab (2014)

A la zona de contacte entre es Raiguer i es Pla, al límit amb el terme de Palma de Mallorca. Les aigües de pluja són drenades vers la badia de Palma pels torrents de Bunyola i de sa Cova Negra, que formen el torrent Gros. Hi ha pineda i garriga.

És conrea principalment el secà (cereals, ametllers, garrofers, oliveres i arbres fruiters). El regadiu produeix fruita i hortalisses. Les indústries més importants són les de terrissa, alimentàries, calçat, confecció, vidre i productes de la construcció. L’aeròdrom de Son Bonet és dins el terme.

La vila, dita popularment Marratxinet, és dalt un turó. La parròquia fou erigida el 1248.

El municipi comprèn, a més, el poble de Pòrtol i els barris des Pont d’Inca i es Pla de Na Tesa. Abans, la parròquia de Marratxí era Sant Marçal, actual parròquia de sa Cabaneta (capital efectiva del municipi).

Enllaços web: Ajuntament – Institut

Maria de la Salut (Mallorca Pla)

1 Resposta

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 30,49 km2, 123 m alt, 2.114 hab (2014)

Situat en es Pla, al sector nord de l’illa i a l’est d’Inca. La part no conreada és coberta de garriga de garrofer i olivella, amb rodals de bosc esclarissat (pi blanc i alzines).

Les margues que recobreixen una bona part del terme, són tingudes entre les millors terres cerealícoles de l’illa. La zona conreada comprèn més de tres quartes parts del terme municipal, gairebé tot de secà: cereals, arbres fruiters, vinya i olivera. Ramaderia de bestiar oví, boví i porcí. Indústria derivada de l’agricultura (farina) i confecció de calçat. Àrea comercial de Palma de Mallorca. La població ha oscil·lat durant el segle XX, acusant un màxim el 1940 amb 2.491 hab.

La vila, d’origen islàmic, és centrada pel santuari i l’actual parròquia de la Mare de Déu de la Salut (del segle XVI, ampliada posteriorment); el Raval sorgí a partir de mitjans segle XVI als erms coneguts com les Comunes de Maria.

Dins el terme hi ha, a més, les possessions de Montblanc i de Roqueta.

Enllaç web: Ajuntament

Mancor de la Vall (Mallorca Raiguer)

6 Respostes

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 19,87 km2, 245 m alt, 1.309 hab (2014)

Situat a l’àrea de contacte entre la serra de Tramuntana i es Raiguer, al nord d’Inca. El bosc cobreix el sector muntanyós amb predomini del pi blanc i de l’alzina.

Hi predominen els conreus de secà: arbres fruiters, oliveres, vinya, cereals. La majoria de la terra és explotada directament pels propietaris. Ramaderia de bestiar boví, oví, cabrum i porquí. Indústria del calçat. Àrea comercial de Palma de Mallorca. La població ha disminuït des del 1930, encara que en els decennis 1980 i 1990 començà una tímida recuperació.

La vila, d’origen islàmic, es troba en es Raiguer. Hi destaquen el santuari de Santa Llúcia de Mancor, l’església de Sant Joan (segle XVI) i la nova església parroquial (segle XIX).

El terme comprèn, a més, la caseria de Biniarroi, el llogaret de Massanella i les cases de Biniatzent. Es constituí municipi independent de Selva el 1925.

Enllaç web: Ajuntament