Arxiu d'etiquetes: viles

Sella (Marina Baixa)

Municipi de la Marina Baixa (País Valencià): 38,72 km2, 419 m alt, 588 hab (2015)

Situat a la façana marítima de la serralada pre-bètica valenciana, a la falda de la serra d’Aitana, a la vall que forma el riu de Sella. Hi ha pinedes i alguns alzinars i pastures.

Economia agrícola, és conrea gran part del terme i, gràcies a l’aprofitament de les deus és possible una agricultura de regadiu (cítrics), però hi prepondera el secà; s’hi conreen fruiters i blat. Àrea comercial d’Alacant. Població en constant descens durant tot el segle XX.

La vila, d’origen islàmic, és al peu de la penya de Sella, a la capçalera del riu, sota el turó on s’aixeca el castell de Sella; església parroquial de Santa Anna.

El municipi comprèn, a més, les caseries de l’Alcàntera, de Tagarina, de l’Aguilar, d’Almussent i de la Real.

Santa Pola (Baix Vinalopó)

Municipi del Baix Vinalopó (País Valencià): 58,6 km2, 6 m alt, 31.657 hab (2015)

Situat en un terreny pla, vora la costa del Mediterrani, el terme és envoltat pel d’Elx. Dins el terme municipal hi ha la serra de Santa Pola (141 m alt) on hi ha el cap de Santa Pola (amb el far de Santa Pola) que tanca pel nord la badia de Santa Pola i un sector de platges de forta atracció turística.

Predominen els conreus de secà (cereals, garrofers i ametllers) sobre els de regadiu. Hi ha adquirit una gran importància el turisme, fins al punt d’ésser la principal font de riquesa. Forns de calç. Important explotació salinera. Indústries frigorífiques i del sector terciari. Àrea comercial d’Alacant. Població en continu ascens.

La vila és situada vora el vell port protegit pel castell de Santa Pola (bastit el 1557) Església parroquial de Santa Maria.

El municipi comprèn, a més, la caseria de les Cases del Cap, el barri turístic de la Platja Llisa i les torres del Pinet, de l’Escaleta, de Tamarit i de la Talaiola.

Enllaços web: AjuntamentTurisme

Santa Maria del Camí (Mallorca Raiguer)

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 37,93 km2, 132 m alt, 6.685 hab (2015)

Situat al sector nord-oest i a l’interior de l’illa, al peu d’un terreny muntanyós accidentat per la serra de Tramuntana, al nord de Palma de Mallorca.

La principal activitat econòmica és l’agricultura (es conrea bona part del terme municipal); hi predomina el secà sobre el regadiu; el conreu més estès és el d’ametllers, seguit dels cereals i els fruiters (figueres). Indústria tèxtil, de materials de la construcció i alimentària (influïdes per la proximitat de Palma de Mallorca, a l’àrea comercial de la qual pertany).

La vila és un típic poble-camí allargassat, de cases baixes. L’església parroquial de Santa Maria és un notable edifici barroc acabat el 1718.

El municipi comprèn, a més, la caseria de Terrades, i entre les diverses possessions, la de son Montserrat (residència de Tomàs Forteza).

Enllaços web: AjuntamentInstitutCol·legi Ramon LlullEscola Melcior RossellóFactoria de So

Santa Margalida (Mallorca Pla)

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 86,51 km2, 113 m alt, 11.672 hab (2015)

Situat al nord de l’illa, al sector nord-est des Pla, al litoral de la badia d’Alcúdia, al sud de l’albufera del mateix nom.

L’agricultura és l’activitat econòmica bàsica (es conrea gran part del territori municipal). Predomini absolut del secà sobre el regadiu; els conreus més estesos són els cereals i les lleguminoses, seguits dels conreus arborescents (garrofers i ametllers). Ramaderia (bestiar boví i oví). Aviram. Pedreres de marès. Escassa activitat industrial: indústria alimentària (licors i conserves vegetals), de materials de la construcció i derivada de la fusta. També hi té una certa importància el turisme, amb nombrosos establiments hotelers i allotjaments, especialment a Can Picafort, al centre de la badia d’Alcúdia, i Son Serra de Marina. Forma part de l’àrea comercial de Palma de Mallorca. Població en ascens.

La vila és situada en un encreuament de camins entre es Raiguer i les serres de Llevant i sorgí al voltant de la parròquia de Santa Margalida, que conserva un notable retaule gòtic de la fi del segle XIII.

A Can Picafort, necròpoli talaiòtica de son Real.

Fou el centre de la cavalleria i baronia de Santa Margalida i d’Hero.

Enllaç web: Ajuntament

Santa Eulària des Riu (Eivissa)

Municipi d’Eivissa (Illes Balears): 153,48 km2, 52 m alt, 35.812 hab (2015)

Situat a la costa oriental de l’illa, comprèn el sector nord-est de la mateixa i és drenat pel riu de Santa Eulària, únic corrent d’aigua superficial permanent de totes les illes. Al litoral, alt i rocós, hi ha la la badia de Santa Eulària i les cales Blanca i Llonga, entre altres.

L’activitat econòmica bàsica era l’agricultura, fins a la irrupció del turisme. Els conreus més estesos són els de secà, cereals i lleguminoses, seguits d’alguns conreus arborescents (ametllers i garrofers); el regadiu aprofita l’aigua del riu per a conreus d’hortalisses, moresc i patates. Important ramaderia (bestiar boví, oví i porcí). Avicultura. Jaciments de plom, sense explotar. L’activitat industrial és escassa. Àrea comercial d’Eivissa.

Importància turística: concentra bona part de les places hoteleres de l’illa i compta a més amb nombroses urbanitzacions i blocs d’apartaments. Població en ascens.

La vila és a la dreta de la desembocadura del riu de Santa Eulària; església parroquial del segle XVI. Barri des Puig d’en Valls i diverses parròquies. El 1963 hi fou inaugurat un museu dedicat al pintor Laureà Barrau. Fou el centre de l’antic quartó de Santa Eulària.

Enllaç web: Ajuntament

Santa Eugènia de Mallorca (Mallorca Pla)

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 20,25 km2, 149 m alt, 1.638 hab (2015)

(of: Santa Eugènia) Situat en es Pla, a l’interior de l’illa i al límit amb la ciutat de Palma de Mallorca. Gairebé la meitat del terme municipal és ocupada per la vegetació natural (pins, alzines i matolls).

L’activitat econòmica bàsica és l’agricultura, amb predomini absolut del secà sobre el regadiu; els conreus més estesos són els cereals i les lleguminoses, seguits d’ametllers i vinya. Ramaderia bovina, ovina, porcina i aviram. Pedreres. Àrea comercial de Palma de Mallorca.

La vila és d’origen islàmic (dita Benitaharí). L’església parroquial, del segle XVII i ampliada el segle XIX, fou sufragània de la de Santa Maria del Camí fins al 1913.

El terme comprèn, a més, els barris de ses Alqueries, ses Olleries i el veïnat de ses Coves.

Enllaç web: Ajuntament

Sant Vicent del Raspeig (Alacantí)

Municipi de l’Alacantí (País Valencià): 40,55 km2, 109 m alt, 56.302 hab (2015)

Situat en un terreny muntanyós, a la serralada pre-bètica valenciana, al nord-oest d’Alacant.

Al secà s’hi conreen majoritàriament ametllers, i al regadiu, que s’aprovisiona del canal de l’horta d’Alacant i de fonts, s’hi conrea ametllers, parres, pereres i cítrics. Bestiar oví i cabrum. Indústria afavorida per la proximitat d’Alacant (materials de la construcció, derivats de la fusta, alimentàries, papereres i tèxtils). Àrea comercial d’Alacant. Important ascens demogràfic a partir del 1950 a causa de la immigració.

A la vila destaca l’església parroquial de Sant Vicent.

El terme hi ha, a més, les partides de Canastell, Raspeig, Torregrosses, colònia de Santa Isabel i Boqueres.

Sant Pau de Fenollet (Fenolleda)

Municipi i capital de la comarca de la Fenolleda (Catalunya Nord): 43,90 km2, 267 m alt, 1.872 hab (2013)

(occ: Sant Pau de Fenolhet, ant: Sant Pau de Valloles, fr: Saint-Paul-de-Fenouillet) Situat a la zona de llengua occitana, a la confluència de l’Aglí (amb les espectaculars gorges de Gamalús i de la Fou) amb la Bolzana, a la capçalera del riu de Maurí, al límit amb el Perapertusès (lo pla de Sant Pau, 915 m alt).

Agricultura, el conreu principal és la vinya que es fonamentalment destinada a la producció de vi dolç natural i de vi de qualitat superior; hi ha una important cooperativa vinícola; hom conrea també (mínimament) arbres fruiters, oliveres, figueres i hortalisses. L’industria és la principal activitat del municipi: alimentació, de la pell, de la fusta, de la construcció, tèxtil, mecànica.

La vila és situada a l’esquerra de l’Aglí, al voltant de l’església parroquial de Sant Pere, del segle XIV, i de l’antic monestir de Sant Pau de Fenollet, dit el Capítol.

Dins el terme també hi ha el santuari de Sant Antoni de Gamalús.

Sant Mateu del Maestrat (Baix Maestrat)

Municipi del Baix Maestrat (País Valencià): 64,62 km2, 325 m alt, 1.995 hab (2015)

Situat en el sector occidental de la comarca, entre la serra de Vall d’Àngel i drenat per la rambla de Cervera al nord i per diversos barrancs al sud (Benifarquell, Coma). El sector central del terme és relativament pla (pla de Sant Mateu) i és drenat pel barranc de Sant Mateu, afluent dretà de la rambla de les Coves.

Predomina el secà sobre el regadiu; els conreus més estesos són l’olivera i els cereals, seguits de la vinya i els ametllers. El regadiu produeix llegums i fruiters. Ramaderia (bestiar oví i cabrum) i aviram. Indústria de mobles i tèxtil. Àrea comercial de Castelló de la Plana.

La vila és situada a la plana. Església parroquial de Sant Mateu (segle XIII), amb un notable portal romànic amb capitells esculpits, encara que la nau és gòtica; conserva una gran creu processional del 1397, el reliquiari dit de Madona Galina (1424) i diverses altres obres.

El terme comprèn el santuari dels Àngels, patrona de la vila, i la torre del Palomar.

Enllaç web: Ajuntament

Sant Lluís (Menorca)

Municipi de Menorca (Illes Balears): 34,63 km2, 60 m alt, 7.521 hab (2015)

Situat al sector sud-oriental de l’illa. Costa alta i retallada amb diverses cales i platges. A l’illa de l’Aire, de 1.400 m de longitud, hi ha un far. El paisatge rural està format per boscs d’alzines, ullastres i sotabosc.

La principal activitat econòmica és l’agricultura; s’hi conreen plantes de secà (farratges). Ramaderia bovina. Hi ha petites indústries de materials de la construcció, bijuteria, joguines, miniatures navals i mobles. Hi és molt important el turisme. Àrea comercial de Maó. Població en ascens.

La vila és situada al centre de la plana, al sud de Maó; fou fundada pels francesos (segle XVIII), amb la construcció de l’església parroquial, al voltant de la qual s’edificaren les cases, amb carrers amples i rectilinis, sota el projecte francès; és l’única població menorquina que conserva el pla originari. Al nord de la vila hi ha l’aeroport de Sant Lluís per a l’aviació turística i esportiva.

El terme comprèn, a més, els llogarets de Torret i s’Ullastrar, les caseries de Biniali, Biniancolla, Biniati, Binifadet i Biniparrell i les urbanitzacions turístiques de s’Algar, Alcaufar, sa Punta Prima, Binibeca, Biniparratx i Binissafúller.

Enllaç web: Ajuntament