Barri dels afores de la ciutat, arran de mar, entre les platges de ses Figueretes i d’en Bossa.
Viver, es -Eivissa-
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Vila d’Eivissa (geo)
Vedella, cala -Eivissa-
Cala de la banda de ponent de la vila, bastant profunda.
Té platja concorreguda i urbanitzacions (Cala Vedella).
Talamanca, cala de -Eivissa-
Cala i platja molt concorreguda, immediata al port d’Eivissa; amb un barri turístic que enllaça amb el de l’illa Plana, la qual deixà d’ésser illa fa temps.
És comunicat amb la ciutat pel passeig Marítim de la vora nord del port i per les embarcacions que fan el servei de l’illa Plana.
Roma, punta -Eivissa-
Cap de l’extrem meridional de l’illa, a ponent de la punta de ses Portes.
Figueretes, ses
Platja i zona turística i residencial, amb alguns hotels, a ponent de la ciutat.
Ferradura, punta de sa -Eivissa-
Promontori (21 m alt) de la costa septentrional de l’illa, que tanca per ponent el port de Sant Miquel.
Espartar, s’ -Eivissa-
(o illa de s’Espart) Illa de la costa, a 1,27 km, situada al sud-est de sa Conillera.
Té uns 875 m de llargària i 67 m d’altitud.
Eivissa, catedral d’
Temple principal del bisbat d’Eivissa, que té com a titular santa Maria.
Al segle XIV en degueren ésser construïts l’absis, les cinc capelles absidals, la torre, que té com a base irregular una d’aquestes capelles, i potser una part de la nau. L’absis servia de mur exterior de la vila, però la murada de Felip II ocultà la part inferior; també obligà a demolir la sagristia, potser del segle XV, però en la reconstrucció (1592) hom degué emprar les mateixes pedres.
Aquest temple gòtic, acabat al segle XVI, fou objecte d’una reedificació (1712-28) que només aprofità les capelles absidals, desfigurades, el campanar i la sagristia, encara avui els elements més destacables. Són barrocs l’absis i la nau del temple nou, de sobri exterior.
La custòdia és una obra mestra de l’orfebreria gòtica mallorquina. Són notables dues taules atribuïdes a Francesc Comes (segles XIV-XV), dues d’atribuïdes a Valentí Montoliu (segle XV), la Santa Generació (del Mestre de Calvià?) i el retaule de Sant Gregori, renaixentista, i el relleu de la Mare de Déu del Roser, posterior.
Dalt Vila -Eivissa-
Barri alt i antic de la ciutat, voltat de murades.
Corbmarí, punta des
Cap de la costa meridional de l’illa, al sud de la ciutat, prop del puig des Corbmarí (160 m alt), que domina les salines d’Eivissa.
Dades dels Països Catalans 