(Barcelona, 1899 – 26 setembre 1970)
Veterinari. Cap dels serveis de Veterinària Municipal de Barcelona, primer president i fundador de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries i president d’honor del Col·legi de Veterinaris de Barcelona.
Publicista expert en clínica bovina, escriví nombrosos treballs (uns 831), la majoria de divulgació de les seves experiències en la fisiopatologia bovina.
(Sant Miquel de Cladells, Selva, 19 desembre 1884 – Barcelona, 1967)
Veterinari. Es llicencià també en medicina (1909).
El 1911 ingressà al cos de Veterinaris Municipals de Barcelona i des del 1915 fou sotsdelegat de Veterinària de Barcelona.
Féu estudis importants sobre bacteriologia de la llet i els seus derivats al Laboratori Municipal d’Higiene de Barcelona.
Dirigí el parc zoològic de Barcelona (1934-52) i col·laborà assíduament en revistes professionals veterinàries.
Fou president del Col·legi Provincial de Veterinaris de Barcelona.
(Salt, Gironès, 19 maig 1871 – 17 octubre 1923)
Veterinari. Estudià bacteriologia amb el doctor Jaume Ferran. Col·laborà a la premsa professional.
Es dedicà a actives investigacions sobre la tuberculosi, per a les quals la Mancomunitat li instal·là un laboratori annex a l’hospital de malalts mentals de Salt.
(Barcelona, 1933 – 30 octubre 2020)
Veterinari. S’especialitzà en alimentació animal a la universitat de Iowa, on es doctorà (1961).
El 1968 guanyà la càtedra de zootècnia de la facultat de León. Ha presidit l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Barcelona (1970-73).
Ha investigat les connexions del càncer amb la nutrició i té nombrosos publicacions científiques.
Des del 1973 fou catedràtic de la facultat de veterinària de Madrid.
(Mollet del Vallès, Vallès Oriental, 1839 – 20 novembre 1913)
Veterinari i mestre. Destacà com a folklorista. Fou un fervent propagandista de l’ideari de la Unió Catalanista.
És autor d’Algunos amigos íntimos del agricultor (1880) i de Teorías para impedir la formación del granizo y el desarrollo del viento en los días tempestuosos.
Com a resultat de les seves recerques folklòriques va escriure Costums populars del Vallès que s’han perdut.
(Gualta, Baix Empordà, 1900 – Girona, 1980)
Veterinari. S’especialitzà en estudis d’higiene i el 1927 fou nomenat cap dels serveis de sanitat de Girona.
Impulsà la creació d’escorxadors frigorífics i de centrals lleteres a les comarques gironines.
El 1936 fou elegit president del Col·legi de Veterinaris de Catalunya.
És autor d’Autosuficiencia alimenticia de España…, premi Francisco Franco el 1948.
(Santa Eulàlia de Riuprimer, Osona, 13 març 1925 – Blanes, Selva, 9 agost 2005)
Veterinari. S’ha especialitzat en producció càrnica i lletera del bestiar boví.
Fou president de zootècnia de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Barcelona (1965-72).
Ha publicat diversos treballs científics de la seva especialitat.
(Llorac, Conca de Barberà, 23 desembre 1900 – Calaf, Anoia, 15 abril 1972)
Veterinari. S’especialitzà en patologia equina.
Creà una unitat d’assegurança de bestiar equí, qualificada de modèlica, i desenvolupà una tasca docent notable.
Fou president de la secció de patologia de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Barcelona (1960-70).
(Tarragona, 1885 – Madrid, 1950)
Veterinari. Exercí de veterinari municipal a Tarragona, fou inspector provincial d’higiene i sanitat pecuàries i inspector del servei veterinari del port de Barcelona (1928).
Es traslladà a Madrid (1931), on ocupà diferents càrrecs públics.
Contribuí a la creació de la Sociedad Española de Bromatología de la qual fou vice-president.
(Palafolls, Maresme, 1885 – Berlín, Alemanya, 1935)
Veterinari.
Presidí el Col·legi de Veterinaris de Barcelona. Dirigí el Cos de Veterinària municipal. Figurà entre els fundadors de l’Institut Veterinari de Serovacunació.
Assistí al congrés de veterinaris celebrat a Barcelona el 1929 i a l’ibero-americà reunit a Sevilla el mateix any.
Dades dels Països Catalans 