(Sardenya, Itàlia, segle XV – )
Senyoria feudal comprada el 1479 per Perot de Castellví a Enrique Enríquez y de Quiñones, oncle del rei Ferran II el Catòlic.
El 1495 la cedí al seu germà Lluís, el qual la vinculà i llegà testamentàriament al seu nebot (o nét?) Pere de Castellví i Boter, que fou oficialment creat i confirmat vescomte de Sanluri pel rei el 1506.
El títol continuà en els seus descendents, els marquesos de Làcon.
(Sardenya, Itàlia, segle XVII – Càller, Sardenya, 1668)
Marquès de Làcon i vescomte de Sanluri, fill de Francesc de Castellví i d’Aimeric, cap de la facció de la noblesa sarda contrària a la política dels lloctinents.
Desterrat ja el 1652, igualment com el seu rival Artal d’Alagó, marquès de Villasol, i acusat el 1656 d’homicidi en una escomesa contra aquest i els seus partidaris, estigué vuit anys reclòs a la torre calleresa de l’Elefant.
A les corts convocades pel lloctinent, marquès de Camarasa, dirigí l’oposició a la concessió d’un subsidi de 70.000 escuts a la corona si abans hom no obtenia que només els sards fossin habilitats per als càrrecs civils i eclesiàstics de Sardenya, i negociá, bé que sense èxit, com a diputat de les corts, prop de la cort de Madrid.
La dissolució de les corts pel lloctinent, a causa de la popularitat d’Agustí de Castellví, i l’assassinat immediat d’aquest, provocaren, al seu torn, l’assassinat del marquès de Camarasa (Manuel Sarmiento de los Cobos).
(Sardenya, Itàlia, segle XV – segle XVI)
Vescomte de Sanluri. Hereu testamentari dels germans Perot i Lluís de Castellví. Fou confirmat vescomte de Sanluri pel rei el 1507. El seu descendent fou:
Artau de Castellví i d’Alagó (Sardenya, Itàlia, segle XVI) Vescomte de Sanluri. Fou creat comte de Làcon el 1561. El seu fill i successor fou:
Jaume de Castellví i de Castellví (Sardenya, Itàlia, segle XVI – segle XVII) Comte de Làcon. Fou el primer marquès de Làcon el 1605. Els seus fills foren:
(País Valencià, segle XV – Càller, Sardenya, segle XV)
Noble. El 1473 fou dels qui anaren amb Joan II el Sense Fe a Perpinyà per alliberar aquesta ciutat. Hi passà el setge frustrat que hi posaren poc després els francesos.
Amb el seu germà Lluís compraren (1479) el vescomtat de Sanluri a Enrique Enríquez, oncle del rei. Perot, que ja tenia drets a l’illa el 1471, prengué part en la batalla d’Ures contra el marquès d’Oristany.
Ambdós germans deixaren hereu testamentari del vescomtat llur nebot Pere de Castellví i Boter.
(País Valencià, segle XV)
Noble. Formava part de les forces que acompanyaren Joan II el Sense Fe, el 1473, per ocupar Perpinyà. Hi resistí el setge subsegüent establert pels francesos i alçat per l’arribada dels auxilis que duia l’infant Ferran.
Amb el seu germà Perot compraren (1479) el vescomtat de Sanluri a Enrique Enríquez, oncle del rei.
Ambdós germans deixaren hereu testamentari del vescomtat llur nebot Pere de Castellví i Boter.
Dades dels Països Catalans 