Arxiu d'etiquetes: vescomtat Rueda

Fenollet, Francesc de * -vescomte Rueda-

Deixa un comentari

Veure> Francesc de Torrelles i de Perellós (vescomte de Rueda i de Perellós, segle XV-1510).

Aragó, Constança d’

1 Resposta

(Aragó ?, segle XIV – Rosselló ?, segle XIV)

Dama. Sembla que és la mateixa que es casà en primeres núpcies amb Hugh Calverley, oficial de les Companyies Blanques que lluitaren contra Pere el Cruel de Castella.

Més tard fou muller del famós almirall i diplomàtic Francesc de Perellós, vescomte de Rueda. Exercí amb ell una gran influència a la cort del duc de Girona, el futur Joan I. Les seves relacions foren molt tibants, en canvi, amb Sibil·la de Fortià, la darrera muller de Pere III el Cerimoniós.

Es negà obertament a entrar al servei de la reina Sibil·la, fet que motivà que l’anés a recollir a València, per ordre reial, el seu cosí Antoni de Vilaragut. D’aquesta feta prové l’aferrissada hostilitat de Pere III per aquesta dama. El monarca pretengué repetidament la seva expulsió de la cort ducal del príncep Joan, i li obrí un procés per suposades irregularitats, comeses gràcies al favoritisme de què la voltava Violant de Bar, la muller del primogènit.

Constança restà vídua en 1385. El príncep Joan i la princesa Violant la protegiren de la còlera de Pere III. Li facilitaren encara un tercer i avantatjós casament, amb Pere de Fenollet, vescomte d’Illa i Canet.

Centelles, Crisògon Andreu de

2 Respostes

(Catalunya, segle XV – 1470)

Noble. Baró de Centelles i conseller de Joan II el Sense Fe. Fill de Gilabert (VII) de Centelles.

Serví en les guerres d’Itàlia el rei Alfons IV el Magnànim amb un vaixell que comprà, i exercí també el cors.

Durant la guerra contra Joan II mantingué primerament una posició ambigua, però es decantà després pel bàndol reial; el castell de Centelles, assetjat durant dos anys, caigué en poder de les tropes de la generalitat fins a la fi de la guerra (1465).

Posseí també, per matrimoni (1447) el vescomtat de Rueda i de Perellós.