(Catalunya, segle XII)
Denominació que prengué l’antic vescomtat de Barcelona -de manera molt efímera- a partir del vescomte Berenguer de Saguàrdia, almenys des del 1159, pel fet de senyorejar el castell de la Guàrdia del Bruc (o de Montserrat).
(Barcelona ?, segle X – segle XI)
Vescomte de Barcelona (985-990). Fill segon del vescomte Guitard.
Es casà amb Ermengarda, filla del comte Borrell II.
L’hereu del vescomtat fou el seu germà Udalard I, que fou fet presoner per al-Mansur (985). Durant el seu captiveri a Còrdova (cinc anys), Geribert exercí la funció vescomtal.
El 1011 pladejà, en va, amb Sant Cugat, la possessió d’Albinyana i Moja pel testament del seu germà Adalbert.
Tingué tres fills: Mir Geribert, Guisla i Folc.
(Catalunya, 1076 – 1126)
Vescomte de Barcelona. Fill d’Udalard II i de Guisla de Balsareny.
A la mort del seu pare (vers 1077), el succeí. Fou partidari de Ramon Berenguer II Cap d’Estopes, enfront de Berenguer Ramon II el Fratricida.
Durant el temps de Ramon Berenguer III, l’envigoriment del poder comtal es reflectí en un progressiu afebliment de la influència dels vescomtes.
A la seva mort fou succeït pel seu fill Reverter.
(Catalunya, vers 980 – 1030)
Filla de Borrell II de Barcelona i germana de Riquilda.
Es casà amb Geribert, fill segon del vescomte Guitard, el qual exercí el vescomtat de Barcelona durant els cincs anys que Udalard I romangué captiu a Còrdova (985-990).
Fou la mare del famós i turbulent Mir Geribert, de Guisla, que es casà amb el vescomte Folc I de Cardona, i de Folc, senyor del castell de Port (Barcelona).
Testà el 1030, quan ja feia molts anys que era vídua.
(Marroc, segle XII – Barcelona, 1158)
Vescomte de Barcelona (1142-58). Fill del vescomte Reverter, a la mort d’aquest (1142) el succeí en el càrrec i es traslladà del Marroc a Catalunya; el seu germà restà al Marroc i es convertí a l’Islam (ibn Ruburtayr).
Alguns documents llatins atorgats pel vescomte són signats en àrab.
El succeí el seu fill Berenguer de la Guàrdia.
(Catalunya, segle XI – vers 1100)
Noble i membre de la dinastia vescomtal de Barcelona. Fill de Mir Geribert, senyor d’Olèrdola, i de Guisla, probablement filla de Gombau I de Besora.
Lluità amb el seu pare contra Ramon Berenguer I de Barcelona, però a la seva mort heretà extensos dominis i esdevingué personatge principal dels comtes de Barcelona.
Enemistat amb Berenguer Ramon II, al que acusava de l’assassinat del seu germà, no feren les paus fins al 1089.
Fou un dels signants del nucli primitiu dels Usatges (1068?).
El succeí el seu fill Jordà de Sant Martí.
Féu construir l’església de Sant Martí Sarroca.
Dades dels Països Catalans 