(Vallgorguina, Vallès Oriental)
Veïnat i antiga parròquia, al vessant septentrional de la serra del Corredor, a la capçalera de la riera de Tapioles.
La primitiva església romànica resta amagada sota la nova construcció barroca.
Veïnat, als vessants septentrionals de la serra del Corb.
L’església de Sant Miquel del Corb, que el centra, sembla que havia estat la primitiva parròquia de les Preses.
L’actual edifici, aturonat, edificat sobre el primitiu, és modern.
(o del Noguer) Església i veïnat, situats a l’esquerra de la riera, aigua avall de Sora, prop de l’antic mas Noguer. Existia ja el 1245.
És una capella rectangular, sense absis, de tradició romànica (segle XIII). No té culte des del 1936.
(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà)
Veïnat i antiga església, situat a la capçalera de la vall i riera de Sant Amanç, als contraforts orientals de la serra de Sant Grau, la qual s’uneix, a la vila de Sant Feliu, amb la riera de les Comes.
(Ripoll, Ripollès)
Veïnat, fins al 1970 pertanyia a l’antic municipi de la Parròquia de Ripoll, a la dreta del Ter, aigua amunt de la vila, al voltant de l’hostal de Rama i de la masia dita la torre de Rama.
Veïnat, centrat per les ruïnes del castell de Mont-roig, situat al vessant occidental del Mont-roig (301 m alt), a l’interfluvi del Ricardell i el Llobregat d’Empordà.
El castell, esmentat ja el 1070 dins el comtat de Besalú, pertangué a la baronia, després comtat, de Darnius.
Prop seu hi tingué lloc, el 1794, la batalla de Mont-roig.
(Sant Julià de Ramis, Gironès)
Veïnat, prop de les restes de l’antic castell de Montagut, que s’aixequen en un turó a l’esquerra de la carretera de Girona a Olot.
El castell, bastit probablement al segle XIII, fou donat per Pere II el Gran a Jofre de Foixà i passà a ésser propietat de Sant Pere de Galligants.
Al començament de la guerra del Francès era ja arruïnat.
(Sant Aniol de Finestres, Garrotxa)
Veïnat, a la capçalera de la riera de Llémena, al vessant oriental de la serra de les Medes, alineació muntanyosa de direcció nord-oest – sud-est, entre la serra de Finestres i el lloc de les Encies, que separa les valls d’Hostoles i de Llémena.
Veïnat i antic lloc del municipi, situat al vessant meridional de la serra de can Bruguera.
Hi ha les esglésies de Sant Martí de Mata, refeta el segle XVI, i de Sant Miquel de Mata, més avall, restaurada el segle XIV, que donà nom a l’antiga població.
Més prop del mar hi ha, aturonat, el castell de Mata, dit també castell d’Onofre Arnau o de Mataró.
Entre les masies destaca Can Tria de Mata, amb una notable torre renaixentista.
(o Mas d’Oliver) Veïnat, al límit amb el terme de Vila-seca.
Havia format una parròquia (Santa Maria) amb els llocs o termes de Vilagrassa, Mas del Bisbe, Barenys, Mas de l’Abat, les Comes d’Ulldemolins i les Franqueses de Vilafortuny.
Dades dels Països Catalans 