Arxiu d'etiquetes: Vandellòs i…

Fatxes -Baix Camp-

5 Respostes

(Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Baix Camp)

(ort ant: Fatges) Despoblat, al nord-oest del terme, sota el coll de Fatxes, obert entre el Montalt i la mola de Genessies.

Coll de Balaguer, el

5 Respostes

(Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Baix Camp)

Antic terme, pertanyent al terme general de Tivissa, centrat en el castell del Coll de Balaguer, les restes del qual són aturonades a 155 m alt, a llevant de l’antic traçat (fins al 1936) de la carretera de Barcelona a València, al sud de l’important coll de Balaguer.

És esmentat ja el 1201 en la donació de Pere I de Catalunya a l’orde de Sant Jordi d’Alfama (incorporat el 1399 al de Montesa); per tal de fer cara al nou perill de la pirateria, la ciutat de Tortosa obtingué el trasllat de la casa de l’orde al nou castell de Sant Jordi, vora la mar, dins els termes de la ciutat.

L’antic castell, molt reformat els segles XVII i XVIII, fou un dels punts on es fortificaren les tropes catalanes el 1640, al començament de la Guerra dels Segadors (batalla del Coll de Balaguer).

Durant la Guerra del Francès fou pres per les tropes napoleòniques del mariscal Suchet, el 1811, però el 1814 caigué a mans de les angleses de John Murray, el qual el féu destruir aquell mateix any.

Coll de Balaguer, batalla del -1640-

2 Respostes

(Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Baix Camp, 10 desembre 1640)

Acció militar de la guerra dels Segadors, que s’escaigué entre el Coll de Balaguer i la mar, prop del barranc de la Batalla, entre l’exèrcit del rei Felip IV de Castella, manat pel marquès de Los Vélez, i les forces de la Generalitat de Catalunya, dirigides per Bernat de Boixadors, comte de Savallà.

Les forces castellanes, superiors en combativitat i en nombre (23.000 infants, 3.100 cavalls i 24 peces d’artilleria), derrotaren les catalanes (un miler d’homes que havien fortificat improvisadament el Coll de Balaguer), que es retiraren desordenadament a Vandellòs o a Cambrils.

Les forces castellanes ocuparen l’Hospitalet de l’Infant l’endemà del combat.

Alzina, tossal de l’

1 Resposta

(Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Baix Camp)

Muntanya (695 m alt) que forma part de les serres del coll de Balaguer, situada al límit amb el terme de Tivissa (Ribera d’Ebre).

Almadrava, l’ -Baix Camp-

1 Resposta

(Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Baix Camp)

Caseria, situat a la costa (platja de l’Almadrava), al sud de l’Hospitalet de l’Infant, entre el coll de Balaguer i el cap de Terme (límit de l’antic terme de Tortosa i, actualment, del de l’Ametlla de Mar).

Hi era parada antigament d’una almadrava.

Gil i Vernet, Salvador

2 Respostes

(Vandellòs, Baix Camp, 10 agost 1893 – Barcelona, 24 octubre 1987)

Metge. Cursà els estudis a la Universitat de Barcelona, on es llicencià (1915). Fou alumne intern de l’hospital de la Santa Creu i del Clínic, en el qual treballà com a preparador anatòmic mentre estudiava. El 1920 fou nomenat catedràtic auxiliar d’anatomia de la Facultat de Barcelona, el 1926, per oposició, passà a la de Salamanca, i el 1928 retornà a la de Barcelona. El 1933 fou nomenat catedràtic d’urologia de la Universitat Autònoma.

El 1954 fou nomenat director de l’Escola Professional d’Urologia, i el 1967 presidí l’Associació Internacional d’Urologia. Realitzà tot un seguit de treballs al Laboratori Biològic de Sarrià que publicà a El sistema nervioso, órgano vegetativo. Contribución a su estudio anatómico y embriológico (1926).

Destacà pels seus treballs d’anatomia i patologia urològiques i sobre l’estructura de la pròstata, camps en els quals tingué un gran prestigi internacional. També escriví Nota sobre anatomía del uréter, El mediastino en las diferentes edades i el tractat Patología urogenital (1944-45). Fou doctor honoris causa per la universitat de Tolosa, al Llenguadoc.