Arxiu d'etiquetes: valls

Sant Vicenç de Campllong

3 Respostes

(Vernet, Conflent)

(o de Vernet)  Despoblat, situat a l’est del poble, a la dreta del  riu de Sant Vicenç, curs d’aigua que davalla de la pica del Canigó i drena la vall de Sant Vicenç, coberta de boscs; després de rebre, per la dreta, el riu de Bonaigua, el riu de Sant Vicenç davalla ràpidament (amb notables salts d’aigua).

Aigua avall de l’esmentada església s’obre a la vall de Vernet, deixa aquest poble a ponent i, després de passar per Cornellà de Conflent, s’uneix al riu de Cadí per formar el riu Major, afluent, per la dreta, de la Tet.

L’església, arruïnada, pertanyia al començament del segle IX al comte Bel·ló de Carcassona; el 874 pertanyia al comte Miró de Rosselló.

Prop seu hi havia el vilar de Campllong, esmentat el 863.

Sant Josep de la Palomera, vall de

2 Respostes

(Andratx, Mallorca Tramuntana)

(o d’Andratx o de s’Arracó)  Vall, al nord de l’antic terme de la Palomera, dins la parròquia de s’Arracó, vora la costa, on s’instal·là, el 1830, la casa monàstica de la Trapa.

Sant Jaume, vall de * -Fenolleda-

Deixa un comentari

(Fenollet, Fenolleda)

Veure> vall de Fenollet  (vall del municipi).

Sant Feliu de Veri

4 Respostes

(Bissaürrí, Ribagorça)

(o Sant Feliu de la Múria)  Poble (1.415 m alt), al sud del terme, al nord del massís del Turbó, a la vall del riu de Gavàs, dita vall de Sant Feliu (que compren, a més, els pobles de la Múria, Bielgues, Dos, Veri, Sant Martí d’Estet i Gavàs), que aflueix, per l’esquerra, a l’Éssera, al congost del Ru.

Salenques, vall de les

2 Respostes

(Montanui, Ribagorça)

Vall del massís de la Maladeta, que forma, juntament amb la vall d’Anglos, que hi aflueix per la dreta, el sector nord de l’antic terme de Bono.

És limitada per la línia de crestes formada pel pic d’Anglos (1.815 m alt), el cap de Llauset (2.852 m), el pic de Russell (3.205 m), la cresta de Tempestes (3.258 m), la cresta de les Salenques (sota les quals hi ha la gelera de les Salenques), el coll de les Salenques (2.801 m), el pic de les Salenques (2.986 m), el tuc de Mulleres (3.010 m), el pic de la Tallada (2.955 m) i els pics de la Fontana de Senet (2.630 m) i de Viella (2.572 m).

És drenada pel riu de les Salenques, afluent de la Noguera Ribagorçana, per la dreta, i pels seus afluents, per la dreta, els rius del Cap de la Vall (emissari dels estanys del Cap de la Vall i Negre) i el riu d’Anglos.

Roja, vall de -Conflent-

3 Respostes

(Conflent)

Vall del massís del Canigó, al vessant septentrional de la línia de crestes que uneix el pic de la Mort de l’Escolà (2.463 m alt), a l’oest de roca Colom (2.507 m), amb el puig de la collada Verda (2.403 m), cresta dita les esquerdes de Rojà (2.316 m alt), que limita amb el Vallespir.

La gran vall s’engorja al pas de Rojà, i la ribera de Rojà continua així vers Pi de Conflent, Saorra (on s’eixampla per a formar la vall de Saorra) i Fullà, fins a unir-se a la Tet, per la dreta, aigua amunt de Vilafranca de Conflent.

Riu, vall de * -Andorra-

Deixa un comentari

(Canillo, Andorra)

Veure> Vall-de-riu  (vall, port i estanys).

Ribereta, la * -Conflent-

Deixa un comentari

(Taurinyà, Conflent)

Veure> ribera de Taurinyà  (vall).

Remunyé, vall de

Deixa un comentari

(Benasc, Ribagorça)

Vall que aflueix, per la dreta, a l’Éssera, aigua avall de l’hospital de Benasc, oberta entre la línia de crestes de la zona axial pirinenca, al nord, i les muntanyes d’Aigües Passes (pic de Remunyé, 2.874 m alt).

A mitja vall hi ha l’estany de Remunyé, a 2.700 m alt.

Rectoria, la -Marina Alta-

1 Resposta

(Marina Alta)

(o la Rectoria del Ràfol)  Subcomarca, a la vall mitjana del Girona, limitada per un amfiteatre de muntanya, oberta a l’est, integrada pel tossal del Moro, els Racons, els Recingles i Segili (425 m alt); té una superfície de 41 km2.

Inclou les viles d’Orba i de Sagra, i els pobles de Tormos, el Ràfol d’Almúnia, Benimeli, Sanet de la Rectoria i els Negrals. El 1535 era fundada al Ràfol una rectoria amb jurisdicció damunt tota la vall.