(o dels Envistadors; pop: Sant Pau de les Botifarres) Església i veïnat, a l’esquerra del Tec, al límit amb el terme de Ceret.
Sant Pau d’Envistadors
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Vallespir
Sant Martí de Vilaplana
Església i antic poble, a l’esquerra del Tec, aigua avall de la vila.
Sant Martí de Fonollar
(Morellàs i les Illes, Vallespir)
(o de Fenollar) Antic poble, al sector pla del terme, a la vall del Tec.
La seva església de Sant Martí, esmentada ja el 844 com a dependència de Santa Maria d’Arles, preromànica, té una sola nau coberta en volta de ferradura sobre dos arcs torals. La capçalera, rectangular, és més estreta. Els arcs es caracteritzen pel ressalt dels peus drets.
Són notables les restes de les pintures murals que es conserven a les parets i a la volta de la capçalera, d’un gran vigor expressiu i vivacitat i riquesa de colors, probablement obra del segle XII.
Hom designa popularment la capella amb el nom de la Maüt, fet que ha estat relacionat amb el possible patrocini de Mafalda o Mahaud, filla de Ramon Berenguer III de Barcelona (primera meitat del segle XII), muller del vescomte de Castellnou.
Sant Martí d’Albera
Poble, a l’est del terme, al vessant septentrional del pic de Llobregat, límit amb l’Alt Empordà. L’església parroquial (Sant Martí) és romànica.
Sant Julià de Bussac
Església.
Sant Jordi del Carner
(o Sant Jordi del Pla del Carner) Església, situada entre la vila i Morellàs, a l’antic pla del Carner.
El 1387 el bisbe d’Elna donà permís per a la seva construcció. El 1507 en tenien cura dos administradors de Ceret. El 1674 s’hi lliurà a prop una forta batalla, després de la conspiració de Vilafranca, entre la tropa francesa de Schömberg i l’espanyola del duc de San Germano, que acabà amb una carnisseria.
No té culte i es troba abandonada.
Sant Joan de Moranells
(Morellàs i les Illes, Vallespir)
Antiga església romànica, actualment arruïnada, al sud-oest del poble.
Sant Joan de l’Albera
Poble (530 m alt) i cap del municipi, situat vora la riera de Sant Joan, una de les dues que drenen la vall de l’Albera, al peu del puig de Sant Cristau.
L’església parroquial, romànica, és obra del segle XIII.
Sant Guillem de Combret
Santuari (1.288 m alt), al sector mitjà de la vall de la Comalada, al vessant meridional del massís del Canigó (un dels seus contraforts occidentals, el pla Guillem, ha rebut el nom d’aquest santuari).
És un edifici romànic, amb absis quadrat i campanar d’espadanya, que, segons la tradició, fou construït personalment per sant Guillem. L’església (aleshores de Santa Magdalena) fou donada el 1195 pel bisbe d’Elna al monestir d’Arles.
Sant Ferriol -Vallespir-
Santuari (301 m alt), al nord del terme, prop del de Vivers. S’alça en un contrafort dels Aspres, vora el coll de Llauró, que comunica l’alt Rosselló amb el Vallespir.
El sant que s’hi venera (sant Ferriol) és copatró de Ceret; un important aplec hi té lloc el 18 de setembre, durant les festes de Ceret.
Dades dels Països Catalans 