(Argentona, Maresme / la Roca del Vallès, Vallès Oriental)
Depressió de la Serralada Litoral (anomenada serra de Parpers en aquest sector) entre la serra d’Ametlla (430 m alt) i el turó dels Castellans (378 m alt), al límit dels dos municipis.
Hi passa la carretera de Granollers a Mataró.
(Granollers, Vallès Oriental)
Antic poble i actual barri (116 m alt), que formà municipi independent fins el 1928, situat a l’esquerra del Congost, aigua avall de la ciutat.
L’antic terme, bàsicament agrícola (cereals i llegums) i de població en bona part disseminada, que comprenia la caseria del Junyent, s’ha convertit en àrea d’expansió urbana i industrial de Granollers i actualment té urbanitzada o edificada la quasi totalitat del territori.
El nucli primitiu és centrat per l’església parroquial de Sant Julià, consagrada el 1103.
El lloc és esmentat ja el 955, i l’antic castell de Palou fou propietat de l’orde dels templers. A la fi del segle XIV passà sota la jurisdicció de la corona.
(Lliçà de Munt, Vallès Oriental)
Poble, situat a la dreta del torrent de Paiaigua (afluent del Besòs prop de Mollet), al sector muntanyós occidental del terme.
La seva parròquia de Sant Esteve depenia de la de Parets.
El lloc, esmentat ja el 959, fou de la baronia de Montbui.
(Sant Esteve de Palautordera, Vallès Oriental)
Veure> torre de Fluvià (casa aloera).
(Sant Celoni, Vallès Oriental)
Poble, estès a l’extrem nord-occidental del massís del Montnegre, des dels vessants del puig del Castell (395 m alt), on s’assenta el veïnat d’Olzinelles i la vall del torrent d’Olzinelles (afluent, per la dreta, de la Tordera, a Sant Celoni, que neix al Montllorer).
El lloc formà part del vescomtat de Cabrera. De la seva església parroquial (Sant Esteve), situada vora el torrent, depèn la de Vilardell, poble amb el qual formà un municipi fins abans del 1930.
(Mollet del Vallès, Vallès Oriental)
Barri, al sud-est del centre urbà, format a la fi del decenni del 1960 amb l’edificació de blocs d’habitatges al voltant d’un petit nucli d’habitatges unifamiliars.
Hi habiten principalment treballadors qualificats.
(Sant Celoni, Vallès Oriental)
Gorg que forma la Tordera dins l’antic terme de Montnegre, aigua avall de la riera de Fuirosos.
Segons la tradició, fou en un indret veí, avui conegut pel nom de la Perxa de l’Astor, on el comte Berenguer Ramon el Fratricida donà mort al seu germà Ramon Berenguer II Cap d’Estopes, el 1082; seguidament llençà el cadàver en aquest gorg, dit, per això, gorg del Comte.
(Fogars de Montclús, Vallès Oriental)
Poble (410 m alt) i cap del municipi. Situat al vessant meridional del Montseny, al peu del turó de l’Home. Poblament disseminat.
Església romànica de Sant Martí, consagrada el 10 d’octubre de 1104.
(Fogars de Montclús, Gualba, Vallès Oriental / Riells i Viabrea, Selva)
Cim (1.300 m alt) del Montseny, terminal dels tres municipis.
Separa les conques de la riera de Gualba i la de Breda (afluents de la Tordera).
És un contrafort del turó de l’Home, del qual el separa la vall de Santa Fe.
(Osona / Selva / Vallès Oriental)
Parc natural. Situat a cavall de les tres comarques, engloba aproximadament la meitat del massís del Montseny.
La preocupació ciutadana i política per la conservació d’aquest espai es remunta a principis del segle XX, i l’any 1928 ja es va crear el Patronat del Montseny per tal de vetllar per la seva preservació.
El 1977 es creà el parc natural, en l’àmbit de la província de Barcelona, amb una superfície de 17.372 ha, i posteriorment es delimità una zona de protecció de 12.748 ha.
El seu fàcil accés i els atractius dels seus valors naturals i culturals fan que el parc rebi un gran nombre de visitants.
El futur del Montseny passa per la compatibilització d’uns usos intensos i variats amb la necessitat de preservació dels seus ecosistemes naturals.
Enllaç: Parc Natural del Montseny
Dades dels Països Catalans 