(la Roca del Vallès, Vallès Oriental, segle XV – segle XVIII)
Títol senyorial concedit el 1468 a Martí Joan de Torrelles i de Sentmenat, sobre la senyoria del castell de la Roca.
Passà el 1604 als Sentmenat, que es cognominaren de Torrelles-Sentmenat.
Des del principi del segle XVIII el títol roman vacant.
(Selva / Vallès Oriental)
Afluent esquerrà de la Tordera, que neix als vessants del turó de Montsoriu (637 m alt), dins el terme de Breda, el qual travessa de nord a sud i, després de rebre per l’esquerra la riera de Breda, desguassa prop del límit dels termes de Riells i Viabrea, Breda i Sant Celoni.
(Sant Quirze Safaja, Vallès Oriental)
Sanatori antituberculós (819 m alt), situat al vessant meridional del puig d’Olena, dominant la riba esquerra de la riera de Tenes.
Bastit el 1933, estigué en funcionament fins el 1954. Hi residí set anys i hi morí (1942) Màrius Torres.
El 1955 es convertí en preventori per a noies amb problemes socioeconòmics dit Casa de Família de la Mare de Déu del Roser, regit per monges dominicanes de l’Anunciata.
(Sant Celoni, Vallès Oriental)
Santuari (224 m alt) de la Mare de Déu del Puig de Bellver, a l’oest de la vila, al cim del puig de Bellver, que domina les valls de la Tordera i de la riera de Pertegàs.
Els caputxins hi fundaren un convent el 1582, que el 1617 es traslladà vora la vila.
Fou refet després de les destruccions del 1936.
(Sant Feliu de Codines / Sant Quirze Safaja, Vallès Oriental)
Coll (690 m alt) de la Serralada Pre-litoral, per on passa la carretera de Caldes de Montbui a Moià, entre els cingles de Gallifa, a l’oest, i la vall engorjada de la riera de Tenes, a l’est.
És termenal dels dos municipis.
(Mollet del Vallès, Vallès Oriental)
Barri, a l’oest del nucli urbà, entre la carretera de Mollet a Gallecs i el ferrocarril de Barcelona a Sant Joan de les Abadesses.
Sorgí el decenni del 1960 amb l’edificació de blocs d’escassa qualitat i de cases unifamiliars. És deficitari en equipaments urbans.
(les Franqueses del Vallès, Vallès Oriental)
Santuari (la Mare de Déu del Pla), a la casa Biure, de la parròquia de Corró d’Amunt.
És una obra romànica (segle XI), amb una porta i una petita rosassa gòtiques. Conservà fins el 1936 la imatge romànica de la Mare de Déu i un petit retaule gòtic.
El 1953 fou restaurada.
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Cugat del Vallès.
(Sant Celoni, Vallès Oriental)
Veure> gorg Negre (gorg de la Tordera).
(Sant Celoni, Vallès Oriental)
Veïnat, prop de la riera de Pertegàs, afluent per l’esquerra de la Tordera, aigua avall de Sant Celoni, que neix als vessants meridionals del turó de l’Home i drena també els termes de Fogars de Montclús i de Campins.
El lloc de Pertegàs, on hi havia la casa forta de Pertegàs (que pertangué als Pertegàs, als Horta i als Sentmenat, entre altres), és esmentat ja al segle XI, i la parròquia de Sant Martí de Pertegàs fou la primera de Sant Celoni; es conserva al nord-oest de la vila l’antiga església (segle XIII) i la rectoria vella.
Dades dels Països Catalans 