Arxiu d'etiquetes: Vall d’Aran

Joeu, riu de

20 Respostes

(Vall d’Aran)

Afluent esquerrà de la Garona. Format per la confluència del barranc del Puis i del Pomèro, que neixen al vessant septentrional de l’Aneto; rep les aigües de 7 estanys.

Recorre l’ampla vall de l’Artiga de Lin, despoblada i coberta de boscs, vall d’afaiçonament glacial.

Prop de l’aiguabarreig inicial hi ha els güells d’Et Joèu, on brolla amb un cabal considerable d’aigua, procedent de l’alt Éssera, que, després de travessar subterràniament la divisòria entre la conca mediterrània i l’atlàntica a causa d’un fenomen de circulació càrstica, es converteix en la deu principal de la Garona.

Central hidroelèctrica de Benòs.

Horqueta, port d’Era

1 Resposta

(Salardú, Vall d’Aran)

Depressió (2.498 m alt) de la línia de crestes que separa la Vall d’Aran (vall de l’Unhòla, dins l’antic terme de Bagergue) de la comarca occitana de Coserans, entre el pic de Comenge (2.582 m) i el de serra Alta (2.713 m).

Horno, serra d’

1 Resposta

(Vall d’Aran)

Contrafort septentrional del massís del port de Viella, que separa les valls del riu Nere i del seu afluent, per la dreta, el riu d’Hònt Hireda.

Al seu peu hi ha el güell d’Horno, ressurgència de l’aigua de l’estany Nere que dóna origen al riu Nere.

Hònt Hireda, serra d’

Deixa un comentari

(Viella, Vall d’Aran)

Cresta, uneix els tucs del port de Viella (2.665 m alt) i de Sarraèra (2.632 m), entre la vall de Conangles, al sud, i la del riu d’Hònt Hireda, afluent, per la dreta, del riu Nere, al nord i dins el municipi de Viella.

Güerri, tuc de

3 Respostes

(Vall d’Aran)

Cim (2.400 m alt) del massís que separa les valls de Toran (el barranc de Güerri n’és la capçalera) i de Varradòs (amb els estanys de Güerri a la capçalera), i els rasos de Liat, on es forma la vall de l’Unyola.

Hi havia hagut fargues com l’Harga de Güerri.

Guarbes, serra de

Deixa un comentari

(Canejan / Viella, Vall d’Aran)

Alineació muntanyosa, que separa la vall de Toran de la de Varradòs, a llevant de Montlude.

Culmina la tuc de Guarbes (2.356 m alt), que domina pel nord l’estany de Guarbes, a la capçalera de la coma de Guarbes.

Goarbes, serra de

1 Resposta

(Viella / Canejan, Vall d’Aran)

Alineació muntanyosa que separa la vall de Toran de la de Varradòs, a llevant del Montlude.

Culmina al tuc de Goarbes (2.356 m alt), que domina pel nord l’estany de Goarbes, a la capçalera de la coma de Goarbes.

Gireta, coma

Deixa un comentari

(Alt Àneu, Pallars Sobirà / Naut Aran, Vall d’Aran)

Coma tributària de la Noguera Pallaresa per la dreta, al límit entre Montgarri i València d’Àneu.

El termenal d’ambdues comarques és el riu Fred, que davalla del vessant meridional del port de coma Gireta.

Aquest port forma un clotada sense cap sortida d’aigües amb dues carenes al nord (2.503 m) i al sud (2.441 m), per on passa, respectivament, la frontera estatal segons els mapes oficials espanyol i francès.

Gessa -Vall d’Aran-

9 Respostes

(Naut Aran, Vall d’Aran)

(ant: Guixa)  Poble (1.232 m alt) de l’antic municipi de Salardú, situat a la dreta de la Garona, a la seva confluència amb el barranc de Corilla.

L’església parroquial és dedicada a sant Pere. Sobresurt la casa de Ròsa, amb una torre cilíndrica.

Fou municipi independent fins el 1968. L’antic terme comprenia, a més, el santuari de Sant Marti de Corilla i l’enclavat de Varimanya. Tenia condomini a la Mancomunitat dels Cinc Pobles.

Actualment és una entitat local menor amb junta administrativa pròpia.

Gausac -Vall d’Aran-

10 Respostes

(Viella, Vall d’Aran)

Poble (994 m alt), situat a l’extrem nord-est de la plana de Viella.

L’església parroquial (Sant Martí), gòtica, té un notable campanar vuitavat; conserva una talla d’un Crist, el retaule major, gòtic, i un baptisteri i una pica romànica. A la rectoria hi ha incrustada una estela funerària romana, de marbre blanc.

Formava un municipi independent fins al 1970. L’antic terme comprenia, a més, el poble de Casau i la caseria de Sant Per.