(Salardú, Vall d’Aran)
(o mall de Bulard) Cim culminant (2.749 m alt) de la línia de crestes que separa la Vall d’Aran del país llenguadocià de Coserans, entre els ports d’Urets i d’Orla.
Arxiu d'etiquetes: Vall d’Aran
Picada, port de la
(Benasc, Alta Ribagorça / Viella, Vall d’Aran)
Depressió (2.460 m alt) i pas de la línia de crestes de la zona axial pirinenca, entre el tuc de Bargàs i el tuc de la Picada (2.350 m alt).
Uneix la serralada de Purroi (que separa la Vall d’Aran) amb la vall de la Pica (Comenge). Serveix de comunicació entre les terres de les dues comarques.
Pedres-Blanques, port de
(Pallars Sobirà / Vall d’Aran)
Veure> Bonaigua, port de la.
Parros, coma de
(Salardú, Vall d’Aran)
Coma de l’antic municipi de Bagergue, al vessant sud del serrat d’Es Cardigassos, al nord del pla de Beret.
S’inicia al clot d’Es Cròssos; emissari dels estanys d’Es Cròssos és el riu de Parros, que aflueix, per l’esquerra, a la Noguera Pallaresa, vora la cabana de Parros, refugi forestal.
Palomera, pica
(Viella, Vall d’Aran)
Cim (2.460 m alt) de la serra de pica Palomera, que separa les valls de Toran, d’Unhòla i de Varradòs.
Al seu vessant nord-oriental hi ha l’estany de pica Palomera, vora el qual dins el terme de Viella, hi ha els meners de pica Palomera (o mines de Liat) de blenda, explotades fins el decenni 1941-50, però aturades d’aleshores ençà a causa de l’altitud (2.300 m), que obligava a aturar el treball en una part de l’any.
Havia arribat a produir unes 5.000 tones a l’any, que eren dutes als rentadors de Pontaut, des d’on s’exportava a Bèlgica.
Orla, riu d’
(Vall d’Aran)
Afluent esquerrà de la Noguera Ribagorçana.
Neix al vessant septentrional del Pietà, al límit entre la Vall d’Aran (Salardú) i la comarca occitana de Coserans, i aflueix al seu col·lector entre el riu de Parros i Montgarri.
Noguera Ribagorçana, la
(Vall d’Aran / Alta Ribagorça / Pallars Jussà / Noguera / Segrià)
Riu pirinenc (130 km), afluent dretà del Segre.
Neix a uns 2.000 m alt, a l’estany de Molières, al peu del tuc de Molières (3.010 m), aigües avall del túnel de Viella i entre els massissos de la Maladeta i el Besiberri. Corre en direcció nord-sud i drena en bona part les comarques de l’Alta Ribagorça, la Ribagorça i la Llitera, i el sector occidental de la Noguera i el nord-oest del Segrià.
La vall alta és excavada en la meitat oriental del batòlit granític del massís de la Maladeta i forma l’anomenada vall de Barravés; travessa perpendicularment les serres pre-pirinenques tallant el rocam i donant lloc a estrets congostos, com els de Sapeira, a la serra de Sant Gervàs, i el de Mont-rebei, a la serra de Montsec. Finalment, penetra a les terres baixes sedimentàries del Segrià i s’uneix al Segre, aigües amunt de Lleida, prop de Corbins.
Té règim nival a la capçalera i pluvionival a la resta del recorregut, on les precipitacions anuals són de 550-800 mm (815 mm al Pont de Suert i 564 mm al Pont de Montanyana). El seu cabal és elevat; a la capçalera, a la presa de Senet, es registra una mínima de 5,2 m3/seg, i a l’estació de Pont de Montanyana es registra un cabal absolut de 24,34 m3/seg, i un de relatiu de 22,75 l/seg/km2, i al pantà de Santa Anna, l’absolut de 31,3 m3/seg.
La irregularitat interanual és escassa; les màximes anuals corresponen a la primavera, coincidint amb el període de fusió de les neus, i hi ha també un màxim secundari de tardor com a conseqüència de les pluges equinoccials; les riuades són poc freqüents, però poden donar-se fins i tot al sector de capçalera (inundacions dels anys 1963 i 1964 a Bono i Senet).
La seva conca és de 2.036 km2 i recull les aigües de nombrosos afluents, entre els quals cal esmentar, per la dreta, la Valira de Castanesa, el Salenques i sobretot el de Queixigar, i, per l’esquerra, la Noguera de Tor.
Les seves aigües són objecte d’un fort aprofitament, superior al de les aigües del Segre i de la Noguera Pallaresa; hi ha tres grans embassaments: les Escales, Canelles i Santa Anna (dedicat principalment al regadiu), i la central hidroelèctrica del Pont de Montanyana, que posseeix un embassament mínim, però que té una potència instal·lada de 44.800 kW; en conjunt hi ha instal·lats més de 500.000 kW de potència.
Una part de les aigües són aprofitades també per al regadiu mitjançant una sèrie de canals derivats (com el canal de Pinyana, l’únic important).
La carretera que segueix el seu curs és una important via de comunicació vers la Vall d’Aran, gràcies al túnel de Viella.
Noguera Pallaresa, la
(Vall d’Aran / Pallars Sobirà / Pallars Jussà / Noguera)
Riu pirinenc (146 km), afluent dretà del Segre.
Neix al pla de Beret, a la Vall d’Aran; pren, al curs alt, la direcció nord-oest – sud-est (fins a Llavorsí) i s’orienta després vers el sud-oest. Drena les comarques del Pallars Sobirà i el Pallars Jussà i el sector central de l’alta Noguera.
Constitueix la més septentrional de les conques hidrogràfiques del vessant sud del Pirineu català, ja que més de 50 km del seu curs són dins la zona axial.
La seva vall alta estigué ocupada durant el quaternari per la glacera més important (assolia 52 km de longitud) de tot el vessant meridional del Pirineu, la qual cosa deixà la seva empremta en el modelat del relleu actual.
Travessa perpendicularment les serres pre-pirinenques i forma estrets congostos als llocs on hi ha afloraments de roques dures (congostos de Collegats, Terradets i Camarasa), i conques i grans meandres on predominen les roques blanes i argiloses (conca de Tremp i vall d’Àger).
Té règim nival de transició a la vall alta, on presenta un màxim pel juny, un mínim tardoral i un estiatge fort pel gener, i règim pluvionival a la resta del curs, caracteritzat per l’existència d’un màxim pel maig i una revinguda tardoral forta com a conseqüència de les pluges equinoccials. La irregularitat interanual és escassa, i el cabal, fort: 31,64 m3/segon de cabal absolut i 20,65 l/seg/km2 de cabal relatiu a Sossis.
La seva xarxa d’afluents és molt densa: rep per la dreta els rius de la Bonaigua, Baiasca i Flamicell, i, per l’esquerra, l’Unarre, la Noguera de Cardós, l’Enseu, el de Rams i el d’Abella.
Fou un dels primers rius de l’estat espanyol utilitzats per a l’obtenció d’energia elèctrica; les primeres centrals es construïren entre els anys 1914 i 1920, i han arribat a ser-hi instal·lats 237.000 kW.
El seu interès deriva, més que del seu cabal, de la importància dels saltants. Entre els embassaments, destaquen el de Talarn o de Sant Antoni, el de Terradets i el de Camarasa. Les seves aigües són aprofitades també per al regadiu, especialment a la conca de Tremp.
La seva vall constitueix una important via de comunicacions cap a la Vall d’Aran a través del port de la Bonaigua.
Nere, riu
Riu, que neix al vessant oriental del cap de Tóro (2.975 m alt).
A la capçalera hi ha els petits estanys de Mulleres i de Tóro, però el cabal es deu, principalment, a l’aigua del güell d’Horno i del seu afluent per la dreta, el riu de Fontfreda, que baixa del port de Viella.
S’uneix al barranc de Viella per l’esquerra.
Musèu dera Val d’Aran
(Viella, Vall d’Aran, 1984 – )
Museu d’àmbit comarcal. Amb seu central a l’edifici renaixentista de la Tor deth Generau Martinhon. S’inscriu dins la tendència dels ecomuseus.
Conté arqueologia aranesa de l’edat del bronze i d’època romana, escultura medieval aranesa (entre la qual destaquen el Crist de Casarill i el d’Escunyau, del segle XIII) i estris del camp i d’oficis de la vall.
Hom conserva en aquest museu l’armari dels privilegis o de les sis claus, moble del segle XVIII on hom guardava l’arxiu.
L’antiga església gòtica de sant Joan d’Arties ha estat adaptada per a sala polivalent i d’exposicions del museu.
Enllaç: Museu de la Vall d’Aran
Dades dels Països Catalans 