(Viella, Vall d’Aran)
Bosc, de l’antic municipi de Vilac, a l’esquerra del riu Sallent, al vessant septentrional del bony de Garòs.
Safustà, bosc de
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: Vall d’Aran
Saboredo
(Pallars Sobirà / Vall d’Aran)
Conjunt d’estanys d’origen glacial al Pirineu axial, a la capçalera del riu de Ruda, al límit entre els municipis de Salardú i de la Mancomunitat dels Quatre Pobles, al nord del parc nacional d’Aigüestortes i estany de Sant Maurici.
És encerclat per una línia de crestes a ponent, al sud per la serra i tuc (o gran tuc) de Saboredo (2.840 m alt), i a llevant per les agulles de Saboredo (2.645 m).
Dels estanys de Saboredo destaquen l’estany de Dalt de Saboredo, estany Major de Saboredo i estany Gelat de Saboredo; els estanys occidentals de Saboredo són coneguts també com a estanys de Sendrosa.
Ruda, riu de
(Vall d’Aran)
Altre nom de la Garona de Ruda, un dels dos braços -el més llarg- que forma la Garona a Castell-lleó, emissari dels estanys de Saboredo.
Rep aquest nom, especialment, a la capçalera, aigua amunt de Tredòs, on forma la vall de Ruda, que tanquen els massissos de Saboredo, la Bonaigua i Pigader.
Rius -Vall d’Aran-
(Naut Aran, Vall d’Aran)
Coma, capçalera del riu de Valarties, que davalla de la línia de crestes que uneix el Besiberri (3.014 m alt), el pic de la canal de Rius (2.743 m), la mola Gran (2.885 m) -al límit amb l’Alta Ribagorça-, el pic de Conangles (2.785 m), el tuc de Samaera (2.632 m), el mall de Rius (2.628 m) i la tuca de Betrén (2.514 m).
Al capdamunt hi ha l’estany Tòrt de Rius i l’estany de Rius (2.300 m), dels més exteriors de la Vall d’Aran i l’estany pirinenc de superfície més gran (100 ha), amb uns 1.600 m de llargada i 24 m de profunditat; l’emissari dels quals és el barranc de Rius, dit després riu de Valarties.
És comunica amb la vall de Barravés a través del port de Rius (2.315 m).
Ribereta, estany de -Vall d’Aran-
(Salardú, Vall d’Aran)
Estany d’origen glacial (2.270 m alt) dins l’antic municipi d’Arties, a la capçalera de la vall de Rencules (afluent, per la dreta, de la vall de Valarties).
És dominat pel tuc de Ribereta (2.670 m alt), al límit amb la vall de Boí (Pallars Jussà).
Restanca, estany d’Era
Estany de la vall de Rius, a l’antic municipi d’Arties, que es forma, amb aigua procedent de l’estany de Mar, en una vall afluent, per la dreta, al barranc de Rius.
És aprofitat, mitjançant una presa, per a la fabricació d’electricitat, al costat de la qual hi ha el refugi de la Restanca.
Redon, estany -Vall d’Aran-
(Viella, Vall d’Aran)
Estany de capçalera de la Noguera Ribagorçana, al vessant meridional del port de Viella.
A través del barranc de l’Escaleta desguassa a la vall de Conangles.
Querimònia, la
(Vall d’Aran, 23 agost 1313 – 1846)
Privilegi concedit per Jaume II el Just en retornar al domini de la corona catalano-aragonesa després del llarg segrest de la vall per França i pel rei de Mallorca, per tal d’assegurar el domini de la vall, mitjançant una compilació escrita dels costums i usos consuetudinaris, i, a la vegada, recompensar l’adhesió que li feren els aranesos acompanyant-los d’importants franqueses i nous privilegis.
S’hi confirmà la lliure i franca possessió pels aranesos de llurs muntanyes, sense servitud reial, subvenció, precari, vegueriment ni absolució de domini, amb la llibertat dels pasturatges extensiva als prats i camps no acotats; el lliure aprofitament dels boscs, de l’aigua (tant per a regar com per a moure molins) i la llibertat de pescar i de caçar; l’exempció de tot dret de barra; i l’obligació per part del rei de mantenir-los si havien de seguir-lo per més d’un dia.
Hom els reconeixia el règim econòmic familiar tradicional de la convinença i el retracte gentilici dit torneria.
Concedia, a més, franquesa per censals, donacions, dots, successions, etc, i eren lliures de tota servitud reial, càrrega, imposició, en canvi del pagament d’un únic tribut al rei per veí, consistent en una mida o sester de blat l’any (dit galin del rei, per tal com equivalia a un galin o setena part d’una quartera aranesa).
La Querimònia fou confirmada per tots els monarques de la corona catalano-aragonesa i àdhuc pels reis d’Espanya de la casa de Borbó fins a Ferran VII (1817) i Isabel II (1846).
Quatre-llocs
(Vall d’Aran)
(o de Bossost, aranès: Quatrelocs) Antic terçó (o sesterçó) format per la divisió de l’antiga batllia o terçó de Bossost i que comprenia les viles de Bossost i de Lés i els llocs de Bausèn i Canejan.
Pujòlo
(Vall d’Aran)
Terçó (o sesterçó), format per la divisió de l’antic terçó de Garòs.
Comprenia els llocs de Salardú, Tredòs, Cap d’Aran, Bagergue, Unya, Gessa, Pójo i l’antic poble de Mont-rós.
Dades dels Països Catalans 