Arxiu d'etiquetes: Vall d'Albaida

Fontinyent

(Vall d’Albaida)

Suposat antic nom de la ciutat d’Ontinyent.

Carbonera -Vall d’Albaida-

(Beniatjar, Vall d’Albaida)

Despoblat, al límit amb el terme d’Otos, al vessant septentrional de la serra de Benicadell.

Era una antiga alqueria islàmica sota la jurisdicció del castell de Carbonera (anomenat en època islàmica castell de Benicadell), donat en feu a Bernat de Bellvís.

Buixcarró, serra de

(Quatretonda, Vall d’Albaida)

Serra (621 m alt), que forma part de l’alineació que uneix la serra Grossa amb la serra de Valldigna, que separa la Safor, la Costera i la Vall d’Albaida.

És coneguda per les importants pedreres de marbre (dit marbre de Buixcarró, especialment el de color rosat), explotades des d’època romana.

Sant Pere d’Albaida (Vall d’Albaida)

Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 3,83 km2, 250 m alt, 52 hab (2015)

(o Sentpere, o Sempere; ant: Sant Pere de Cartaina) Situat al centre de la comarca, a banda i banda del riu d’Albaida, entre les confluències amb el riu de Micena i amb el barranc dels Pilarets, amb un relleu suaument ondulat.

Per això, la major part de la terra es conrea com a secà, dedicat quasi per complet a la vinya per a raïm de taula; també hi ha oliveres i cereals. El regadiu es limita a una petita horta vora el riu, amb conreus d’hortalisses. No hi ha activitat ramadera ni industrial. Àrea comercial de Xàtiva.

La població ha estat estabilitzada al llarg del segle XIX, fins el 1920 en que ha baixat fortament.

El poble és 1 km a l’esquerra del riu, sobre un petit turó; l’església parroquial és dedicada a sant Blai; conserva el palau senyorial dels marquesos de Sant Josep.

El municipi inclou el llogaret de Cartaina.

Bocairent, Lleó de

(Bocairent, Vall d’Albaida)

Escultura ibèrica de pedra representant un lleó (interpretat a vegades, erròniament, com a lleona).

Fou trobat per atzar a la Lloma de Galbis, on sembla que existí un poblat ibèric, que no ha estat investigat.

Ara es conserva al Museu de Belles Arts de València.

Ràfol de Salem, el (Vall d’Albaida)

Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 4,39 km2, 295 m alt, 428 hab (2014)

Situat al sud de la comarca, a l’esquerra del riu de Micena i accidentat en el seu sector meridional pels darrers contraforts septentrional de la serra de Benicadell.

L’agricultura ocupa la major part del terme, al sector pla; hi predominen els conreus de secà (oliveres, garrofers, presseguers, vinya i ametllers); petit regadiu, que aprofita l’aigua de fonts i és dedicat a hortalisses i arbres fruiters. Petita indústria de la terrissa. Àrea comercial de Gandia. La població ha mantingut una estabilitat permanent durant els segles XIX i XX.

El poble, antic lloc de moriscs, és a l’esquerra del riu de Micena; església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels, que tingué fins al 1535 com a annexa la de Salem.

El municipi comprèn, a més, el despoblat de l’Alcúdia de Salem.

Enllaç web: Ajuntament

Quatretonda (Vall d’Albaida)

Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 43,20 km2, 224 m alt, 2.402 hab (2014)

Situat en un terreny accidentat, al nord de la comarca, al límit amb la Costera, on penetren els relleus de la serra Grossa. Només una quarta part del terme es conrea; la resta és ocupada per la vegetació natural (boscos de pins i extenses àrees de matolls).

L’activitat econòmica bàsica és l’agricultura; hi predominen els conreus de secà (vinya, oliveres, ametllers i cereals) sobre els de regadiu (tarongers i hortalisses), per als quals s’aprofiten aigües procedents de fonts. Explotació de pedreres de marbre. Depèn de les àrees comercials de Xàtiva i Gandia.

La població viu fortament concentrada en un únic nucli; hi ha hagut un lleuger increment demogràfic durant el segle XX (2.115 hab el 1900), malgrat l’existència d’un corrent emigratori.

La vila és al sector més pla del terme; destaca l’església parroquial dels Sants Joans (segle XVI), d’estil renaixentista.

El municipi comprèn, a més, el despoblat de Rosamont.

Enllaç web: Ajuntament

Pobla del Duc, la (Vall d’Albaida)

Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 18,48 km2, 243 m alt, 2.510 hab (2014)

(ant: la Pobla de Rugat) Situat al centre de la comarca, entre la vall d’Albaida i la conca de la Safor, al nord-est d’Ontinyent.

Més de les dues terceres parts del terme estan conreades, i l’agricultura, de secà, és la principal font de riquesa, amb predomini dels conreus de tipus mediterrani; el principal és la vinya, en règim de monocultiu. Hi ha granges avícoles i de porcs. Indústria alimentària (preparació i comercialització de raïm de taula). Depèn de les àrees comercials de Xàtiva i Gandia.

La vila és a la plana; església parroquial de Santa Maria (segle XVIII).

El terme comprèn el despoblat de Rafalgani.

Enllaç web: Ajuntament

Benicolet (Vall d’Albaida)

Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 11,3 km2, 241 m alt, 628 hab (2014)

Situat al curs del riu de Vernissa, que travessa el terme en direcció nord-oest – sud-est, en un terreny gairebé tot pla, accidentat només a la zona est, on el terme limita amb la comarca de la Safor, al sud-oest de Gandia.

Els recursos econòmics del municipi, basats en l’agricultura de secà (vinya, cereals, ametllers, oliveres i arbres fruiters); hi ha una part de cultius de regadiu per a consum local. La terra és molt repartida, i predomina el règim d’explotació directa. La ramaderia d’ovins, que aprofita les pastures naturals, és en regressió. Els seus recursos són més aviat limitats, circumstància que ha provocat, sobretot entre el 1960 i el 1980, un important corrent emigratori a Barcelona i València. Àrea comercial de Gandia.

El poble, d’origen islàmic, es troba al peu d’un turó, a la dreta del Vernissa.

Dins el terme hi ha el despoblat de Xeta.

Enllaç web: Ajuntament

Beniatjar (Vall d’Albaida)

Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 11,35 km2, 417 m alt, 250 hab (2014)

Situat al sud de la comarca, en un terreny molt muntanyós i accidentat pels vessants septentrionals de la serra de Benicadell, pels quals devallen els únics corrents fluvials: el torrent de Benicadell i el barranc de Beniatjar, al sud de València.

La zona més plana i baixa del terme és ocupada per l’agricultura, bàsicament de secà (cultius mediterranis: vinya i olivera i, subsidiàriament, cereals), principal activitat econòmica del municipi. Àrea comercial de Gandia. La terra és força repartida, i és explotada principalment pels propietaris. La població, afectada per l’emigració, ha disminuït progressivament durant el segle XX.

El poble és d’origen islàmic; l’església parroquial és dedicada a santa Maria.

Dins el terme hi ha el despoblat de Carbonera, on s’aixeca l’antic castell de Benicadell.