Arxiu d'etiquetes: Urgell

Sió, el -riu-

(Catalunya)

Riu, afluent esquerrà del Segre.

Neix a la Depressió Central, al peu de la serra de Rubió, i s’estén en direcció sud-est – nord-oest, entre el Llobregós i el Corb, fins a desguassar poc abans de Balaguer.

Té 47 km de longitud; baixa de l’altiplà de la Segarra, i travessa el sector septentrional de la plana d’Urgell aprofitant un sinclinal entre la serra de Montclar (al nord) i les de Bellmunt i Almenara (al sud).

Les seves aigües s’aprofiten per a regatges a través del canal auxiliar d’Urgell o canal del Sió. La principal població per on passa és Agramunt.

Segarra, la -Segarra / Urgell-

(Segarra / Urgell)

Nom tradicional de l’altiplà central. Unitat morfo-estructural de la Depressió Central Catalana, corresponent aproximadament al sector centre-oriental del què s’anomena Altiplà Central Català. Actua de divisòria d’aigües de la conca del riu Ebre, del Llobregat i dels mediterranis Gaià i Francolí.

El sòcol és d’origen terciari, amb sediments de l’antic mar que ocupava aquest sector, damunt del qual es disposa un estrat de calcàries i argiles de sedimentació lacustre. En general és un fragment de la Depressió Central que s’estén vers els darrers contraforts meridionals del Prepirineu; limitat al nord per la serra de Pinós, i per les serres del Tallat i de Forès, al sud.

El clima és típicament mediterrani continentalitzat, amb un alt grau d’aridesa i fortes oscil·lacions tèrmiques.

Seana

(Bellpuig d’Urgell, Urgell)

Antic terme, al nord de la vila, entre els de Barbens, Castellnou de Seana i Anglesola.

Al límit amb el de Barbens, i proper a aquest poble, s’ha format el barri de Seana.

Santa Maria de Montmagastrell

(Tàrrega, Urgell)

(o Montmagastrell de Montfalcó)  Poble (321 m alt), fins el 1969 del terme de Claravalls, situat vora el camí d’Urgell. La seva església parroquial és dedicada a santa Maria.

Al començament del segle XIX hi havia una sola casa, la Casa Vella; abans de la construcció del canal d’Urgell, les seves terres eren conegudes amb el nom de plans de Llenguaeixuta.

Sant Eloi

(Tàrrega, Urgell)

Santuari (410 m alt), al cim del tossal de Sant Eloi, just al nord-oest de la ciutat.

Fet construir per l’argenter targarí Simó Canet (o Comet), el 1248, l’església fou refeta en 1728-31.

El 1872 el santuari es convertí en fortí i al seu voltant es construïren muralles i torricons, que es convertiren en calabossos per als presoners de guerra. Reparada el 1876, s’hi posà l’altar de la paeria.

El 1970 fou trobada, aparedada, la imatge del sant.

La reforestació de la serra s’inicià el 1908; actualment ha esdevingut un parc.

Rocallaura

(Vallbona de les Monges, Urgell)

Poble (649 m alt), situat en un turó a la capçalera de la riera de Maldanell, prop de les fonts de l’aigua de Rocallaura, d’aigües bicarbonatades càlciques litíniques.

De l’església parroquial de Sant Llorenç depenien les sufragànies de Montblanquet i de Montesquiu, així com el santuari de la Mare de Déu del Tallat; del del 1822 guarda aquesta imatge, molt venerada a la comarca.

El primitiu edifici de transició del romànic al gòtic ha estat molt malmès per reformes posteriors i han estat destruïts els retaules i ex-vots procedents del Tallat. Ha desaparegut totalment l’antic castell de Rocallaura.

El lloc fou de la senyoria de l’abadessa de Vallbona de les Monges, municipi al qual havia estat unit fins el decenni de 1920-30. Formà municipi independent fins el 1970.

Rocafort de Vallbona

(Sant Martí de Riucorb, Urgell)

Poble (446 m alt), situat a la riba esquerra del riu Corb.

L’església (la Transfiguració) és sufragània de la parròquia de Sant Jaume de Nalec. Es conserva en part l’antic castell de Rocafort.

El lloc fou de la senyoria de l’abadessa de Vallbona de les Monges.

Formà municipi independent fins l’any 1972. L’antic terme comprenia, també, els pobles del Vilet (o Vilamanyanor) i de Llorenç de Vallbona.

Rocabertí de Sant Salvador

(Agramunt, Urgell)

Llogaret (443 m alt), de l’antic terme de Donzell d’Urgell (fins el 1970), aturonat a l’est del poble.

La seva església depenia de la parròquia d’Oliola.

Riudovelles

(Tàrrega, Urgell)

Poble (405 m alt), (fins al 1969 del terme de la Figuerosa), situat al sud-est del terme, als altiplans que separen les riberes de Cervera i de Sió.

Formà, el segle XIX, un municipi amb Altet.

Puelles, les -Urgell-

(Agramunt, Urgell)

Poble, que forma un enclavament (3,12 km2) entre els d’Oliola, Donzell d’Urgell (al qual pertanyia fins al 1970) i Puigverd d’Agramunt (de la parròquia del qual depenia eclesiàsticament), a la ribera del Sió.

Té l’origen en el castell de les Puelles, que pertanyia als senyors de Puigverd.