Despoblat, que formà, amb aquest poble, la baronia de Maldà i Maldanell.
Maldanell
9 Respostes
Arxiu d'etiquetes: Urgell
Espígol
(ant: Espígol Gros) Antiga quadra, travessada pel canal d’Urgell, situada al nord-est del poble; és esmentada ja el 1076, formant part del comtat d’Urgell.
Damunt el turó que centra la quadra hi ha les restes d’un antic poble ibèric.
Eixaders, els
Despoblat i antic poble, vora l’antic curs del riu Corb, a poca distància del canal d’Urgell.
Format per unes poques cases, amb una església annexa a la parròquia de Preixana, a la primera meitat del segle XIX fou agregat al municipi actual.
Cases de Barbens, les
Caseriu, prop del terme de Barbens, on hi ha una important explotació agrària.
Era una antiga masia pertanyent al monestir de Poblet.
Baix Urgell, el *
Nom amb el qual també és coneguda la comarca de l’Urgell.
Vilet, el
(Sant Martí de Riucorb, Urgell)
(o Vilamanyanor) Poble de l’antic municipi de Rocafort de Vallbona, a l’esquerra del riu Corb, vora Sant Martí de Maldà. L’església parroquial és dedicada a santa Maria.
L’aiguat de Santa Tecla, del 1895, hi deixà al descobert les restes d’una vil·la romana.
Verdú, comtat de
(Catalunya, segle XIX – )
Títol concedit el 1877 a María Teresa Real y Saint Just, en memòria dels mèrits del seu marit, el brigadier d’enginyers Gregori Verdú i Verdú, mort a la batalla de Dima (Navarra).
Ha passat als Fagalde.
Urgell Mitjà, l’
(Catalunya)
Sector de la vall del Segre, i de l’antic comtat d’Urgell, des del grau d’Oliana fins prop de Balaguer, que hom pot considerar que comprèn les riberes d’Oliana, Bassella, Ponts i Artesa de Segre, la part baixa de la ribera Salada, la vall d’Àger, la conca de Meià, el marquesat de Camarasa, les baronies de Rialb, la Vansa i Montmagastre, els Aspres de Balaguer i la part baixa de la ribera de Sió, territoris de les actuals comarques de l’Alt Urgell, el Solsonès, l’Urgell i, sobretot, la Noguera.
Aquesta regió de muntanya mitjana es contraposa, d’una banda, a l’Urgellet (o Alt Urgell estricte), i de l’altra, al pla d’Urgell (o Urgell, o Baix Urgell tradicional), i també al Segrià i a la Noguera estrictes.
El nom de Mig Segre (pròpiament, Segre Mitjà) ha estat també proposat per a una comarca d’extensió semblant, contrada a Ponts.
Urgell, pla d’
(Pla d’Urgell / Urgell)
Extensa plana de la Depressió Central Catalana, format per les dues comarques i part de les de Noguera, Garrigues i Segrià, a llevant del Segre (que en constitueix el límit occidental, entre Balaguer i Lleida).
El límit septentrional són les serres de Bellmunt i d’Almenara, que la separen de la ribera de Sió. A l’est i al sud aquesta plana arriba fins a l’arc de terres més altes de la Segarra i de les Garrigues, amb l’accepció tradicional de les quals es contraposa.
Així, només el sector de la comarca administrativa de l’Urgell, a l’oest de Tàrrega -que en resta exclosa-, al sud de la serra d’Almenara i al nord de Maldà, forma part del pla d’Urgell, al qual pertanyen, però, també el sector septentrional de la comarca de les Garrigues (amb les Borges, Juneda, Puiggròs i Arbeca), el sector sud-oriental de la comarca de la Noguera (amb Bellcaire d’Urgell, Bellmunt d’Urgell, Penelles, Vallfogona i Térmens) i el més oriental de la comarca del Segrià (amb Vilanova de la Barca, Alcoletge i els Alamús).
La gran coincidència d’aquest territori amb l’àrea regada pel canal d’Urgell al sud de les serres de Bellmunt i d’Almenara ha fet que sovint hom hi inclogui també altres termes regats, com Puigverd de Lleida, Artesa de Lleida i Albatàrrec, del Segrià; d’altra banda, per aquestes raons, hom n’exclou actualment Vilagrassa, Sant Martí de Maldà i Belianes. Abans de la construcció del canal era una terra deserta, dedicada fonamentalment al pasturatge.
Encara que amb una extensió més reduïda, a l’alta edat mitjana hom coneixia el pla d’Urgell amb el nom de plana de Mascançà; Linyola n’era el centre al segle XI.
Urgell, escola historiogràfica d’
(Urgell, segle XI – segle XII)
Nom donat a un grup de cronistes de la diòcesi d’Urgell.
L’escolàstic Borrell, que escrivia vers el 1040 la vida del bisbe d’Urgell Ermengol, un monjo de Sant Serni de Tavèrnoles autor d’una interessant nota històrica conservada fragmentàriament, l’anònim autor d’un text sobre la història del comtat d’Urgell, conegut només per la seva influència damunt altres obres, i el que vers el 1133 redactà una vida del bisbe Ot.
Dades dels Països Catalans 