Sector turístic de la costa, a llevant de la ciutat, entre els nuclis de Can Pastilla i s’Arenal.
Platja de Palma, sa
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: turisme
Plana, illa -Alacant-
(o Tabarca) Illa, situada vora la costa, a uns 5 km del cap de Santa Pola i 19,8 km al sud d’Alacant. Té forma allargada, orientada en sentit est-oest, amb uns 1.800 m de llarg i 450 m d’ample.
A causa de les males condicions naturals, i especialment de la manca d’aigua, la població, que havia arribat a ser de 1.000 h, està en regressió.
El nom de l’únic poble que hi ha, la Nova Tabarca, és degut als refugiats genovesos procedents de l’illa de Tabarca (que havia estat conquerida pel bei de Tunis), els quals la poblaren el 1768.
Incipient indústria turística (establiments hotelers i serveis).
Perelló, el -Ribera Baixa-
Poble, situat a la costa, al límit amb el terme de València, al nord del qual hi ha la gola del Perelló, el tercer i més meridional canal de desguàs de l’Albufera, amb comportes que regulen la sortida. La platja del Perelló és baixa i arenosa.
L’activitat més tradicional del poble ha estat el conreu de l’arròs, però des de la fi del segle XIX adquirí importància l’estiueig i s’ha convertit, els últims decennis, en important nucli turístic (urbanitzacions, hotels i apartaments). El 1907 hom hi edificà una església.
Peguera -Mallorca-
Antiga possessió i actual centre turístic, prop del límit amb el d’Andratx, al voltant de les platges de Peguera, que s’estenen al nord de la cala de Santa Ponça. El 1975 tenia unes 9.000 places turístiques.
L’església parroquial (1966), dedicada al Sant Crist (imatge mutilada trobada a la platja de Torà el 1937), s’independitzà de la des Capdellà el 1967.
En aquest indret Jaume I el Conqueridor establí el seu campament abans de la batalla de Santa Ponça (1229) i també hi desembarcà Pere III el Cerimoniós el 1343.
Palma Nova -urbanització-
(o Palmanova) Urbanització i nucli turístic, estesa al sector de ponent de la badia de Palma, al voltant de la platja de Palma Nova, al nord de la punta de sa Porrassa. Hi ha nombrosos hotels, restaurants i cases d’estiueig.
En gran part formava part de la possessió de ses Planes. La primera urbanització fou dirigida per Josep Goday.
Or, cala d’ *
Veure> Cala d’Or (caseriu i centre turístic).
Olla, l’ -Marina Baixa-
Caseria, situada a la costa, al nord de la desembocadura del riu d’Algar. Té estació del ferrocarril d’Alacant a Dénia. Constitueix un important nucli turístic.
Davant seu hi ha les petites illetes de l’Olla.
Neptú, gruta de
(l’Alguer)
Cova natural, al cap de la Caça. L’entrada s’obre a la mar.
Té formacions d’estalactites i d’estalagmites força desenvolupades i és una de les més visitades de Sardenya.
El 1915 serví com a base clandestina de carburants per als submarins alemanys.
Moraira
(o Almoraira) Poble, situat a la costa, al fons de la rada de Moraira, oberta entre el cap Blanc i la punta de Moraira (promontori de 162 m alt que constitueix el límit meridional del sector de la costa espadada que des del cap de la Nau pren la direcció nord-est – sud-oest).
Es conserva el castell, o fort, de Moraira, de petites dimensions, edificat a la fi del segle XVI per Gian Battista Antonelli per a defensar la costa contra els atacs de corsaris. A llevant del poble, prop del promontori, hi ha la caseria del Portet de Moraira.
Al voltant d’aquests dos nuclis i en tot el sector de la costa han sorgit apartaments, hotels, urbanitzacions i càmpings, que l’han convertit en un dels nuclis turístics més importants de la Marina Alta.
Magaluf, es
Cala i platja, al sector occidental de la badia de Palma, a ponent de la punta de sa Torre Nova. Davant hi ha l’illa de sa Porrassa.
Entre la platja i les salines des Salobrar hi ha una important urbanització turística.
Dades dels Països Catalans 