Arxiu d'etiquetes: turisme

Portopetro

(Santanyí, Mallorca Migjorn)

(o Portopetre)  Llogaret, situat al fons del profund port natural de Portopetro (obert entre les cales Llonga i Mondragó), subdividit en set calons, un dels quals ha estat utilitzat tradicionalment com a port per a embarcacions mitjanes (a la fi del segle XIX hi havia encara duana), fins que els dipòsits de sorra el limitaren modernament a embarcacions de pesca (és el segon centre pesquer del municipi) i d’esbarjo.

Lloc tradicional d’estiueig dels veïns de Cas Concos i de s’Alqueria Blanca, ha esdevingut recentment un centre turístic (el 1986 tenia tres hotels amb 86 places i un club de vacances i diversos càmpings).

A la bocana del port fou construïda al segle XVII la torre de Portopetro, per a defensa dels atacs de mar. La seva església (el Carme), construïda el 1954, depèn de la parròquia de s’Alqueria Blanca.

Portocristo

(Manacor, Mallorca Llevant)

(o Cala Manacor)  Poble, situat a la costa, a l’est del cap del municipi, al fons d’una cala ramificada. És un important nucli turístic.

A l’estiu del 1936 hi desembarcaren les forces republicanes, que intentaren, infructuosament, recuperar Mallorca.

Portocolom

(Felanitx, Mallorca Migjorn)

Poble i port tradicional, situat a la costa, a l’est del cap municipal, és un destacat centre de turisme, amb una destacada indústria hotelera.

El 1715 s’hi construí el fortí de Portocolom com a defensa contra els borbònics i el 1922 s’hi establí la primera escola d’hidroaviació civil de l’estat espanyol.

Portmany, badia de

(Sant Antoni de Portmany / Sant Josep de sa Talaia, Eivissa)

(o de Sant Antoni)  Extensa badia a l’oest de l’illa.

La seva llarga costa, on s’estén una densa i important indústria turística, pertany als dos municipis.

Portinatx

(Sant Joan de Labritja, Eivissa)

Cala de la costa, al nord de la vila, actualment centre turístic d’importància. Té unes belles i concorregudes platges.

És també una vénda de la parròquia de Sant Joan.

Port de Sóller, es

(Sóller, Mallorca Tramuntana)

Poble, al nord del cap municipal. Situat a la riba nord del port natural, fou port comercial fins al 1936, any en què fou militaritzat.

Centre turístic: indústria hotelera i nombrosos apartaments i segones residències.

Port de Pollença, es

(Pollença, Mallorca Tramuntana)

Poble i nucli marítim, al nord de la vila, situat a l’oest de la badia de Pollença.

Nucli primerenc del turisme mallorquí (amb Formentor); sorgit com a barri de pescadors, esdevingué centre turístic a partir del decenni del 1960 amb nombroses urbanitzacions i establiments hotelers.

Poble Espanyol, es -Palma-

(Palma de Mallorca, Mallorca)

Conjunt monumental, a imitació del Poble Espanyol de Barcelona, construït el 1967 sota la direcció de Fernando Chueca Goitia.

Té una extensió de 25.000 m2, i reprodueix un centenar d’edificis, majoritàriament d’Andalusia i Castella. Té una sala de congressos.

Deficitari des del primer dia, fou adquirit pel ministeri d’informació i turisme.

Platja de Sant Joan, la

(Alacant, Alacantí)

Important nucli turístic, situat a la costa, entre el cap de l’Horta i l’estació del Palmerar, al límit amb el terme de Campello, que agrupa hotels, apartaments, xalets, restaurants i barraques.

Platja de Sant Cebrià, la

(Sant Cebrià de Rosselló, Rosselló)

(o les Rotes)  Nucli turístic, amb una població permanent propera al miler d’habitants, situat al llarg de la costa, entre el límit amb el terme de Canet de Rosselló, al sud de l’estany de Sant Nazari, i la desembocadura del canal d’Elna.

Petit centre pesquer i comercial (és el port tradicional d’Elna), sofrí una profunda transformació a partir del 1960, dins el pla d’endegament turístic de la regió de Llenguadoc-Rosselló, i esdevingué una important estació balneària, urbanitzada al voltant d’una plaça que presideix la gran escultura de bronze de Maillol, La Mediterrània.

Hom hi ha construït un port (esportiu i de pesca) al sud de la urbanització; més enllà encara, hi ha la zona de repòs del Mas dels Capellans.