(o Sant Francesc Xavier) Poble (42 m alt) i cap de l’illa i del municipi.
Situat a l’oest de l’illa, al sud del port de la Savina. Centre turístic.
(o Sant Francesc Xavier) Poble (42 m alt) i cap de l’illa i del municipi.
Situat a l’oest de l’illa, al sud del port de la Savina. Centre turístic.
(Andratx, Mallorca Tramuntana)
(ort trad: Sant Tem) Nucli pescador i turístic, a la costa, davant l’illa de sa Dragonera, a l’indret de l’antic lloc de la Palomera. A l’antic nucli pescador s’afegiren des del començament del segle XX cases d’estiueig, fins que, passada la meitat del segle, ha esdevingut un nucli de turisme.
L’església i hospital de Sant Elm foren fundats pel rei Jaume II de Mallorca el 1279. Esdevingué església parroquial. L’hospital desaparegué al començament del segle XVI i la vida parroquial s’extingí a causa de les incursions dels pirates.
El 1531 fou construïda la torre de Sant Elm per a la defensa d’Andratx. El 1886 fou adquirit per l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria.
Antiga torre de defensa de la costa, al nord del poble, vora el grau de Sant Àngel, per on l’estany de Salses comunica amb la mar, i on fou construït en 1962-66 un petit port de pesca i de turisme.
(Sant Josep de sa Talaia, Eivissa)
Parròquia. Important centre turístic, en especial a la Cala de Bou, que forma el sector més meridional de la badia de Portmany.
(Eivissa)
Un dels antics quartons en què fou dividida l’illa després de la conquesta catalana, corresponent al terme municipal d’Algarb, per bé que no exactament. Correspongué a Guillem de Montgrí, que el deixà, per testament, a l’arquebisbat de Tarragona. Ha donat nom a les parròquies de Sant Francesc de ses Salines i de Sant Jordi de ses Salines.
Prop de Sant Francesc i la platja des Codolar s’estenen les Salines d’Evissa, actualment explotades per la Salinera Espanyola SA; vora seu, a la costa meridional (terme de Sant Josep de sa Talaia), s’estén la llarga platja de ses Salines, de gran atracció turística.
Llogaret, prop de la costa, al sud del poble de Pinedo (de la parròquia del qual depèn l’església de Sant Pasqual), davant l’extensa platja del Saler i al costat de la Devesa de l’Albufera.
Inicialment es trobava al cordó litoral que separava la mar de l’Albufera, però els aterraments fets per a l’aprofitament agrícola d’aquesta han convertit les terres vers l’oest en terres d’arròs.
Les recents urbanitzacions de tipus turístic, així com els incendis forestals, han posat en perill l’equilibri ecològic de la Devesa. Pertany a l’antic terme de Russafa.
(Sant Cebrià de Rosselló, Rosselló)
Veure> la Platja de Sant Cebrià (nucli turístic).
Barri turístic, al nord de la ciutat, vora el cap de Cullera, sota el santuari de Santa Marta.
Platja, a la parròquia de Sant Ferran, la més concorreguda de l’illa.
Als seus voltants hi ha un nombre creixent d’establiments turístics.