(Serra de Portaceli, Camp de Túria)
Despoblat de l’antic terme de Serra de la Calderona.
Antic lloc de moriscs, despoblat el 1609, fou repoblat el mateix any, però desaparegué definitivament al llarg del segle XVII. En resta una torre en ruïnes.
Antiga torre de defensa de la costa.
Antiga torre de defensa, situada al cap d’Orpesa. Dóna nom a una caseria.
Nucli residencial, situat a la costa, vora l’antiga torre de sa Ràpita (o de son Durí, construïda el 1595), a ponent de l’arenal de sa Ràpita.
És nucli d’estiueig dels habitants de les viles properes, especialment de Campos, iniciat al darrer terç del segle XIX.
(Banyalbufar, Mallorca Tramuntana)
Possessió, torre i caseria, al sud-oest de la vila, al peu de la mola de Planícia, dominant la costa.
Portal d’accés a l’antic recinte murallat de la ciutat, a l’antic camí de Quart de Poblet, limitat per dues grans torres de maçoneria, semicilíndriques i coronades per voladissos de matacans.
Fou construït per Pere Bonfill (1441-60) seguint el model de l’arc del Castell Nou de Nàpols de Guillem Sagrera. Des del segle XVIII fins al XX les torres serviren de presó, primer de dones i després militar.
Vora seu, extramurs, es formà el raval de Quart.
(o Portopetre) Llogaret, situat al fons del profund port natural de Portopetro (obert entre les cales Llonga i Mondragó), subdividit en set calons, un dels quals ha estat utilitzat tradicionalment com a port per a embarcacions mitjanes (a la fi del segle XIX hi havia encara duana), fins que els dipòsits de sorra el limitaren modernament a embarcacions de pesca (és el segon centre pesquer del municipi) i d’esbarjo.
Lloc tradicional d’estiueig dels veïns de Cas Concos i de s’Alqueria Blanca, ha esdevingut recentment un centre turístic (el 1986 tenia tres hotels amb 86 places i un club de vacances i diversos càmpings).
A la bocana del port fou construïda al segle XVII la torre de Portopetro, per a defensa dels atacs de mar. La seva església (el Carme), construïda el 1954, depèn de la parròquia de s’Alqueria Blanca.
(Eivissa)
Antic nom de la zona marítima des Freus, entre Eivissa i Formentera.
La punta de ses Portes és un dels dos caps, el més oriental, de l’extrem meridional d’Eivissa, on hi ha la torre de ses Portes, antiga torre de guaita i defensa.
Caseria, prop de la costa, al sud-oest de les urbanitzacions de Palma Nova, de Magaluf i de sa Torre Nova, aquesta darrera, damunt el promontori (punta de sa Porrassa o de Pasqual Martí) que corona la Torre Nova de sa Porrassa (acabada de construir el 1616).
Al sud d’aquesta punta, enfront de la cala de Magaluf, hi ha l’illot de sa Porrassa (36 m alt), on hi havia una altra torre, enrunada.
(Andratx, Mallorca Tramuntana)
Cim (360 m alt) culminant de l’illa de sa Dragonera, damunt la costa occidental.
Coronat per una antiga torre de defensa dita talaia de na Pòpia o de na Guinavera, enderrocada el 1850 per tal de construir el primer far que tingué l’illa.
Dades dels Països Catalans 