(Catalunya, segle XVIII – )
Títol concedit el 1794 al barcelonès Josep Pasqual de Pascali i Santpere.
Passà als Llanas i es troba vacant.
(Catalunya, segle XVIII – )
Títol concedit el 1794 al barcelonès Josep Pasqual de Pascali i Santpere.
Passà als Llanas i es troba vacant.
(Catalunya, segle XVIII – )
Títol concedit el 1720 a Joan Milà d’Aragó i Macip, secretari de la cambra reial per la corona d’Aragó, fill dels barons d’Otos.
Ha passat als Pedro, als Moore i als Tamarit.
(Catalunya, segle XIX)
Títol atorgat el 1837, pel pretendent Carles Maria Isidre de Borbó, al marquès consort de Monistrol d’Anoia, Joaquim Escrivà de Romaní i de Taverner, baró de Beniparrell, únic titular.
(Catalunya, segle XIX – segle XX)
Títol concedit el 1897, pel papa Lleó XIII, a l’advocat tarragoní Antoni Sarri i Oller (mort a Sant Sebastià el 1911).
(Catalunya, segle XX)
Títol concedit el 1914, pel papa Pius X, a Narcís Sicars i Salvadó, únic titular.
(Catalunya, segle XIX)
Títol concedit el 1846 al metge Pere Castelló i Ginestar.
Darrerament està vacant.
(Catalunya, segle XVIII)
Títol concedit pel rei-arxiduc Carles III de Catalunya, durant la guerra de Successió, a Narcís de Sala i Cella (fill d’Esteve de Sala-Cella i de Caramany), que en fou l’únic titular.
(Aragó, segle XIV – )
Títol senyorial concedit el 1366 a Francesc de Perellós, sobre la vila de Rueda, que vengué als Ximénez de Urrea, els quals, des d’aleshores, s’intitularen vescomtes.
El títol passà als Abarca de Bolea, comtes d’Aranda, als Arróspide i als Silva.
(Catalunya, segle XVII – )
Títol concedit per Carles II de Catalunya, el 1694, a Josep Antoni de Rubí i de Boixadors.
El títol passà més tard als Pignatelli i als Jordán de Urries, marquesos d’Ayerbe.
(Catalunya, segle XX – )
Títol concedit el 1920 al capità general Valerià Weyler i Nicolau, marquès de Tenerife.
Continua en la mateixa família.