(Catalunya, segle XIX)
Títol concedit el 1804 a Antoni Senaller i Jordana. El 1846 passà als Plandolit, que el tingueren fins el 1876.
Actualment és vacant.
(Catalunya, segle XIX)
Títol concedit el 1804 a Antoni Senaller i Jordana. El 1846 passà als Plandolit, que el tingueren fins el 1876.
Actualment és vacant.
(Catalunya, segle XVIII – )
Títol concedit (1770) a Francesc Jeroni de Prats-Mates i Ruíz de Llano, senyor de Sarrai i secretari de l’Audiència de Barcelona.
Es troba vacant.
(Catalunya, segle XVIII)
Títol concedit el 1707, pel rei-arxiduc Carles III de Catalunya, al noble Hug de Santjoan i de Planella, el qual ja havia fet vescomte el 1706.
(Catalunya, segle XX – )
Títol concedit (1908) a Maties Muntadas i Rovira.
Ha passat als Albert, barons de Terrades.
(Catalunya, segle XX)
Títol pontifici concedit a l’advocat Benet de Pomés i de Pomar (Barcelona 1875 – 1953).
(Catalunya, segle XVIII)
Títol concedit el 1717 a Francesc de Litala, veí de Barcelona.
(Nàpols, Itàlia)
Títol concedit el 1746 a Procopi Francesc de Bassecourt i de Thieulane.
Es troba vacant.
(Catalunya, segle XVIII)
Títol concedit el 1764 a Antoni de Vallgornera, olim de Llunes i Bosc de Platraver.
(Catalunya, segle XVIII)
Títol concedit el 1713, pel rei-arxiduc Carles III de Catalunya, a Jaume de Copons-Calders-Villafranca i Falcó, baró de Segur, únic titular.
(Catalunya, segle XVII – )
Títol concedit el 1664 al capità d’artilleria Francesc de Bojons i Unyona. Confirmat el 1764 al seu nét el tinent coronel Bartomeu de Bojons i Batalla.
Passà als Ibáñez-Cuevas. És vacant.