Arxiu d'etiquetes: títols nobiliaris

Finestrat, baronia de

(País Valencià, segle XVII – )

Títol senyorial, vinculat el 1691, prèvia facultat reial, per Jacint Forner i Bernabeu, senyor de Finestrat i de Benasau i algutzir major de la inquisició a Múrcia.

El 1718 passà als seus descendents, els Pasqual del Pubil, i el 1929, als de la Guardia.

Faura, comtat de

(Camp de Morvedre, segle XVII – )

Títol senyorial, concedit el 1647 a Carles de Vila-rasa i Mercader.

La senyoria de Faura havia estat vinculada pel seu avi Joan Llorenç de Vila-rasa i d’Anglesola.

El títol passà als Vives de Canyamars i als Orbe.

Évol, vescomtat d’

(Catalunya Nord, segle XIV – )

Títol senyorial, creat per Jaume III de Mallorca, el 1335, a favor de Bernat IV de So i constituït per les senyories d’Évol i els Horts al Conflent, Santó, Estavar i Bajande a la Cerdanya i Font-rabiosa i Creu al Capcir, a totes les quals s’afegiren més tard Oleta, la bastida d’Oleta, Jújols i Fetges, al Conflent.

Per raó de matrimoni, el 1428 passà als Castre-Pinós, vescomtes d’Illa i de Canet; a mitjan segle XVII, als Ferrandis d’Híxar, ducs d’Híxar, i als Silva, comtes de Salinas.

Confiscat amb el de Canet per Lluís XII, foren retornats al seu propietari, el duc d’Híxar, el 1720, per decisió del consell d’estat francès.

El nucli més important fou Oleta, però els vescomtes tenien llur residència, bé al castell d’Évol, bé a la bastida d’Oleta.

Esmir, comtat d’

(Franja de Ponent, segle XVIII)

Títol, concedit per l’emperador Carles III, el 1716, al noble ribagorçà Francesc Esmir i Esmir; únic titular.

Elx, marquesat d’

(País Valencià, segle XVI – )

Títol senyorial, concedit el 1520 a Bernardino de Cárdenas y Pacheco, després segon duc de Maqueda. el seu nét Bernardino de Cárdenas y de Portugal, en fou el tercer màrques.

Passà als Hurtado de Mendoza, marquesos de Cañete, als Lancester, ducs d’Aveiro, als Ponce de León, ducs d’Arcos, i als Osorio de Moscoso, comtes d’Altamira.

Eliana, marquesat de l’

(Camp de Túria, segle XIX)

Títol, concedit el 1875 a Adolfo Yanguas.

Elda, comtat d’

(País Valencià, segle XVI – )

Títol senyorial, concedit el 1577 a Joan de Coloma i de Cardona, baró d’Elda. El seu fill i successor fou Antoni de Coloma i de Melo. El nét d’aquest i quart comte es casà (1634) amb Isabel Pujades de Borja, segona comtessa d’Anna i baronessa de Finestrat (morta el 1666). A llur nét i sisè comte li fou annexada (1717) la grandesa d’Espanya pel rei-arxiduc Carles III.

El títol passà als Arias-Dávila, comtes de Puñonrostro, i després als Osorio, comtes de Cervelló, i als Falcó, ducs de Fernán-Núñez.

La baronia d’Elda havia estat adquirida vers l’any 1495 per Joan de Coloma, juntament amb les baronies de les Salines i Petrer.

Diana, comtat de la

(Cuba, segle XIX)

Títol nobiliari, concedit el 1881 a l’indià català Joan Antoni Soler i Morell.

Dénia, ducat de

(País Valencià, segle XIX)

Títol, concedit el 1881, amb la denominació de Dénia i Tarifa, a Ángela Pérez de Barradas y Bermy, duquesa vídua de Medinaceli i de Cardona.

El 1886 fou convertit en dos ducats diferents.

Daia Nova, comtat de

(País Valencià, segle XIX)

Títol, concedit el 1892 a l’enginyer forestal Vicent Dasí i Puigmoltó, fill del sisè marquès de Dosaigües.