(País Valencià, 1557 – Gant, Flandes, 18 febrer 1636)
Teòleg i inquisidor dominic. Professor de filosofia i regent d’estudi de l’orde a Colònia. Intervingué en el capítol general de l’orde a París el 1611.
Inquisidor general a l’arxidiòcesi de Colònia, Magúncia i Tréveris, l’exèrcit suec de Gustau Adolf l’empresonà i, en reclusió, morí a Gant.
Escriví els comentaris a l’edició d’Anvers del 1612 de l’obra de sant Tomàs (18 volums).
(Palma de Mallorca, 29 gener 1798 – 11 gener 1860)
Eclesiàstic i teòleg. Conreà la geografia i l’astronomia. Catedràtic de llengua i literatura castellana a la Universitat de Palma de Mallorca i de teologia al seminari conciliar de Sant Pere, el 1852 fou nomenat canonge magistral de Sogorb, càrrec que ostentà fins a la seva mort.
A més de continuar la Historia general del reino de Mallorca, va escriure, entre altres obres Compendio del Arte de hablar y componer en prosa y verso, Tratado del romanticismo y clasicismo (1837) i Tablas cronológicas de los emperadores de Roma, Constantinopla y Alemania y de los Concilios generales y Sumos Pontífices (1841).
(País Valencià, segle XVII – Palma de Mallorca, 1692)
Teòleg i frare dominicà. Era professor al col·legi de l’orde a Oriola. Més tard fou prior dels convents de Llombai i de Palma, i ocupà d’altres càrrecs.
Escriví unes Ordinacions per al seu convent palmesà, i una obra titulada Biblia Eucharistica, juxta Angelici praeceptoris doctrinari.
(Bocairent, Vall d’Albaida, segle XVI)
Eclesiàstic. Fou doctor en teologia i canonge de la catedral d’Oriola. Traduí del grec al llatí els Priores analyticorum (1569) d’Aristòtil.
Altres obres seves foren Oratio in commendationem Dialecticae (1567), De nomine Entelechia apud Aristotelem (1569), De universis copiosa disputatio (1569) i Oratio de utilitate Analyseos seu ratiocinationes Aristoteleae (1591).
(Palma de Mallorca, 1645 – 1732)
Frare carmelità. Era doctor en teologia. Actuà dues vegades a Roma com a delegat especial de la cort espanyola. Ocupà nombrosos càrrecs eclesiàstics, entre ells el de visitador general de Mallorca, França i Sardenya, així com el de provincial del seu orde.
Deixà escrites tres obres en castellà i nou en llatí.
(València, 1728 – 1796)
Frare agustí. Era doctor en teologia. Fou provincial d’Aragó i assumí diversos càrrecs d’importància.
És autor d’obres religioses i d’un recull de sermons.
(Felanitx, Mallorca, 2 març 1790 – Palma de Mallorca, 24 febrer 1852)
Teòleg i escriptor. Publicà discursos religiosos i una Memoria histórica de la catástrofe sucedida en el pueblo de Felanitx… (1844), i traduí diverses obres d’història del francès al castellà.
Deixà manuscrites dues peces teatrals en català, Pastorells al naixement i Josep venut per sos germans.
(Molina de Aragón, Castella, segle XVI – València, 16 octubre 1573)
Eclesiàstic dominicà. Mestre de teologia del convent de Xàtiva i predicador de Ferran d’Aragó, virrei de València. Per encàrrec del comte d’Oliva, predicà als moriscs d’Aiora, on fundà un convent de dominics.
Nomenat l’any 1556 vicari general dels convents de Sardenya, hi fundà convents i hi introduí la reforma tridentina.
És autor de Diálogo del soldado (1555), Manual de Cuaresma… (1555) i Coloquio devoto de la cofradía del Santo Rosario (1567).
(Illes Balears, segle XVII – 1687)
Escriptor. Era teòleg destacat. Escriví algunes obres devotes, com la Doctrina mística, en vers.
(Palma de Mallorca, 6 setembre 1843 – 9 setembre 1915)
Eclesiàstic. Germà d’Antoni, Bartomeu, Francesc i Gabriel. Fou catedràtic (1886) de teologia dogmàtica al seminari conciliar de Mallorca. L’any 1895 fou designat rector del seminari, càrrec des del qual introduí millores en l’ensenyament.
Es dedicà, també, a la predicació i fundà la congregació de les Germanes Zeladores del Culte Eucarístic.
Col·laborà a diaris i revistes de Mallorca, especialment a la “Unidad Católica” i a “El Áncora”, publicació fundada per ell. Autor de llibres religiosos (Armonías i Meditaciones). Polemitzà amb Josep Taronjí sobre el problema dels xuetes (Una buena causa mal defendida).
Dades dels Països Catalans 