Arxiu d'etiquetes: teòlegs/gues

Perera, Benet

(València, 4 març 1535 – Roma, Itàlia, 6 març 1610)

Filòsof, escripturista i teòleg. Es féu jesuïta el 1552 i, després de romandre un quant temps a Sicília, fou destinat a Roma, on ensenyà gramàtica, retòrica, filosofia, teologia i sagrada escriptura. S’especialitzà en llengües orientals.

Entre els seus escrits és interessant De communibus omnium rerum naturalium principia, per tal com és una reacció davant els nous corrents ideològics. Hi defensà l’observació i el judici propi enfront de l’autoritat dels antics, i la matematització dels coneixements físics, però en el fons manté els esquemes tradicionals.

També escriví Commentarium in Danielem Prophetam (Roma, 1587), Commentaria et dissertationes in Genesim (1591-99), Adversus fallaces et superstitiosos artes, id est, de magia, de observatione somnorum et de divinatione astrologica (1591) i Selectae disputationes in Sacram Scripturam (1604-10).

Algunes de les seves obres inèdites són a la Biblioteca Vaticana, a l’Ambrosiana i a la de Viena.

Palau, Bartolomé

(Burbáguena, Aragó, segle XVI – València, segle XVI)

Dramaturg, teòleg i sacerdot. Establert a València.

És autor, entre altres obres, en castellà, d’una al·legoria de la captivitat espiritual, Victoria de Cristo (València 1585), que segueix la història de la humanitat des del pecat original fins a la redempció.

Influí sobre Jaume Ferrús.

Oliver i Gazà, Bartomeu

(Campos, Mallorca, segle XVII – Illes Balears, segle XVII)

Teòleg i poeta. Professà al convent mercedari de Palma de Mallorca el 1637. Catedràtic de teologia lul·liana de l’Estudi General i orador sagrat.

Deixà inèdit un Manuale Theologiae Lullianae i un extens poema, en tres codolades, sobre l’origen dels jueus mallorquins i els actes de fe del 6 de maig i del 28 de juny de 1691, que descriu detalladament i dels quals fou testimoni ocular.

Olesa i de Safortesa -germans-

Eren néts de Jaume d’Olesa i Calbó.

Jaume Joan d’Olesa i de Safortesa  (Illes Balears, segle XVII)  Formà una companyia per anar a lluitar a Itàlia. Fou nomenat governador de Menorca i mestre racional. Lluità al Principat el 1640 al costat de les forces de Felip IV.

Mateu d’Olesa i de Safortesa  (Palma de Mallorca, 1619 – 1662)  Teòleg i escriptor. Va ésser canonge i rector de la universitat literària de Mallorca, on fundà la càtedra de Sagrada Escriptura. La seva obra cabdal és una carta en llatí dirigida a un lul·lista francès, que publicà Vernon en la seva obra Le docteur illuminé (París, 1668).

Salvador d’Olesa i de Safortesa  (Illes Balears, segle XVII)  Cavaller de Sant Joan. Fou jurat en cap de Mallorca (1677). Estigué present al famós setge de Buda (Hongria).

Novella, Francesc

(Castellfabib, Racó, 1589 – València ?, 1645)

Catedràtic. Doctor en teologia. Fou catedràtic de retòrica a la Universitat de València (1616).

És autor de composicions poètiques llatines com a exercicis de retòrica universitaris, d’unas Breves rethoricae instituciones (1621) i d’una Relación de les festes amb motiu de la beatificació de Lluís Bertran (1608).

Nicolau, Antoni

(Perpinyà, segle XIII – 1346)

Frare agustí. Fou doctor en teologia. Pertanyia al convent perpinyanès del seu orde.

El 1343, iniciada ja la despossessió de Jaume III de Mallorca per Pere III el Cerimoniós, fou representant del primer davant del segon, els cònsols de Perpinyà i el cardenal de Rodés, en missatgeries que tractaven d’evitar la ruptura d’hostilitats al Rosselló entre els dos monarques.

Mut -varis bio-

Felip Mut  (Illes Balears, segle XVI – segle XVII)  Eclesiàstic. Doctor en teologia, publicà Discurs natural sobre los cometes que s’han vist en lo present mes de novembre de l’any 1618 (1618).

Maties Mut  (Llucmajor, Mallorca, 1639 – Palma de Mallorca, 1715 ?)  Esparter benestant. Escriví un dietari en català, inèdit, que dóna un bon nombre de notícies interessants per a la petita història de Mallorca, entre el juny de 1680 i el juliol de 1715.

Onofre Mut  (Illes Balears, s XVI ?)  Historiador. És autor de l’obra Presa de Mallorca per la molt alt vei En Jaume.

Tomàs Mut  (Llucmajor, Mallorca, segle XIX)  Escriptor popular. Escriví nombroses composicions poètiques, que restaren inèdites, i publicà l’Entremés d’en Roegó Florit i na Faldó (1846).

Muntanyés, Vicenç *

Veure> Vicent Montanyès  (teòleg, teòric musical i frare agustí valencià, segle XVI-1573).

Muncunill i Parellada * -germans-

Joan Muncunill i Parellada  * Veure> Joan Moncunill i Parellada  (teòleg jesuïta català, 1848-1928).

Lluís Muncunill i Parellada  * Veure> Lluís Moncunill i Parellada  (arquitecte català, 1868-1931).

Morlà, Jeroni Agustí

(València, 1528 – segle XVI)

Eclesiàstic. Era mestre en arts i doctor en teologia. Fou canonge del capítol de València. Ocupà diversos càrrecs eclesiàstics i també el de rector de la universitat valenciana.