Arxiu d'etiquetes: templers/es

Bell-lloc, Pere Bertran de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XII)

Magnat. Probablement germà de Bernat. Fou un dels consellers de més relleu del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona. Del 1133 al 1157 apareix en una quinzena de documents de govern importants.

El 1134 era un dels nobles que prometia ingressar per un any a l’orde del Temple, i fou un dels que signaren el privilegi de dotació inicial dels templers el 1143. El 1149 figurava entre els testimonis de la carta de població de Tortosa.

Actuà com a tractador (1153) de la compra del terç genovès sobre aquella ciutat, i fou ofert a Genova entre els ostatges per garantir la compra.

Barberà, comanda de

5 Respostes

(Barberà de la Conca, Conca de Barberà)

Comanda dels templers, una de les més antigues i importants de l’orde a Catalunya. El lloc i el castell de Barberà fou cedit a l’orde els anys 1132 i 1135 per donacions del comte Ermengol VI d’Urgell, que ratificà Ramon Berenguer IV de Barcelona el 1143.

Al començament del segle XIII els seus religiosos endegaren la casa de Vallfogona, que aviat (1240) s’independitzà de Barberà.

Extingits els templers (la comanda de Barberà es distingí per la resistència oposada al decret d’extinció de l’orde), la comanda passà al gran priorat de Catalunya de l’orde de Sant Joan, creat el 1319; en aquests temps era, de molt, la casa més rica de l’orde a Catalunya.

Els seus religiosos es refongueren amb els de l’Espluga de Francolí al començament del segle XV, però restaren alguns religiosos a Barberà; el 1664 s’hi reuní un capítol provincial de l’orde.

Fou propietat dels hospitalers fins al començament del segle XIX.

Anglès, Ramon

2 Respostes

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

Comanador de l’orde del Temple.

El 1308, arran de la violenta dissolució dels templers, es tancà amb Ramon de Galliners al castell de Cantavella, i hi resistí durament les forces reials. A la fi hagué de capitular.