Poble, situat damunt d’un turó, a l’est del cap municipal. Hi és tradicional la fabricació de càntirs, olles i els típics siurells.
Destaca la naveta de son Caulelles, cova artificial del primer Bronze, considerada com un dels monuments més representatius de la cultura pre-talaiòtica
(Santa Margalida, Mallorca Pla)
Illot de la costa, al centre de la badia d’Alcúdia, davant la necròpoli de son Real.
La necròpoli de l’illot des Porros, molt important i relacionada amb l’anterior, ha estat excavada en 1960-69; és d’època talaiòtica (aproximadament dels segles VI al I aC) i té tres grans cambres circulars excavades a la roca i altres petites tombes.
L’excavació fou subvencionada per la Fundació Bryant i dirigida per Miquel Tarradell. Els materials són al Museu d’Alcúdia.
Santuari talaiòtic. És situat a la partida de Son Real, a pocs metres de la línia de costa.
Els treballs d’excavació, iniciats l’any 1998, permeteren descobrir una cambra amb planta de ferradura, de 8 m de diàmetre, a la qual s’accedia des d’una avantcambra situada immediatament al sud i que tenia una gran llosa vertical de 177 cm d’altura, que devia ser un element essencial de l’activitat cultural del santuari.
L’ús d’aquesta estructura es datà al segle II aC, però n’existeix una fase anterior, mal coneguda, que es remunta al segle IV aC, i hi ha indicis de l’ocupació del lloc des del segle VI aC.
La proximitat de les necròpolis de Son Real i de l’illot des Porros fa pensar que podia tractar-se d’un santuari necrolàtric.
(o ses Pallisses) Poblat prehistòric de la cultura talaiòtica, a 1 km de la vila. És emmarcat per un recinte de muralles, a la part més visible del qual hi ha una porta monumental, un talaiot a la part del centre edificat com a torre de defensa del conjunt i les cases.
Fou excavat parcialment els anys 1950 per una missió italiana dirigida per l’arqueòleg sard Giovanni Lilliu, treball que serví a l’autor per a establir un assaig de divisió cronològica de la cultura talaiòtica.
Poblat, iniciat al final del període talaiòtic i que perdurà, de forma més o menys continuada, fins a l’època islàmica.
Les excavacions, a càrrec de Guillem Rosselló i Bordoy, han localitzat, fins ara, un talaiot de planta quadrada amb columna central que dóna suport a les grans pedres radials que fan de cobertura de l’edifici, diverses habitacions adossades al talaiot i un edifici rectangular de dimensions considerables amb murs fets de gran blocs de pedra poligonals, que, per les seves característiques arquitectòniques, és considerat únic a l’illa.
Hom en desconeix la funció inicial, encara que posteriorment fou compartimentat i foren habilitades com habitatges almenys dues habitacions.
Poblat talaiòtic, emmurallat, que fou ocupat de forma ininterrompuda des del segle VII aC fins al IV dC.
Presenta, clarament diferenciades, una primera fase pròpiament indígena (talaiòtica) que finalitzà al darrer terç del segle VI aC, seguida d’un període colonial durant el qual tingué contactes comercials amb Eivissa (segles IV i III aC) i, finalment, la fase romanitzada (segles II aC-IV dC).
Les excavacions foren iniciades el 1975 i, fins ara, han estat localitzats dos talaiots de planta circular amb columna central polilítica, deu habitacions, quatre llars, una cisterna i la muralla que encercla el poblat.
Enllaç web: Museu Arqueològic de Son Fornés
Lloc, a l’oest de la ciutat, on hi ha una notable basílica paleocristiana excavada el 1957 prop d’un conjunt talaiòtic.
És un edifici rectangular, de 24 per 10 m, de nau única, amb absis rectangular, gairebé quadrat. Conserva restes del paviment de mosaic i de l’altar. Té també baptisteri i algunes dependències complementàries poc definides.
Correspon al tipus de basílica oriental africà, com les altres de les Balears, i ha estat datada dels segles V-VI.
(Valldemossa, Mallorca Tramuntana)
Emplaçament pre-talaiòtic, amb ceràmica campaniforme abundant. Consisteix en un recinte tancat que ocupa 3.600 m2, on es localitzen cabanes i una conducció d’aigua de més de 70 m de llargada. Fora del recinte també foren construïdes cabanes i una cisterna.
La vida del poble s’inicià entorn del 2000 aC i fou abandonat abans del 1200 aC. És el primer poblat pre-talaiòtic a l’aire lliure localitzat a l’illa de Mallorca.
W. Waldren en fou el descobridor i l’excavador. Les excavacions foren iniciades el 1979.
(o çan Favar) Possessió, dins la qual s’eleven les ruïnes d’un conjunt de construccions talaiòtiques, centrades per un talaiot de planta circular, amb cambres adossades, on fou descobert (el 1941 i el 1945) un lot de quatre escultures de bronze, actualment al Museu d’Artà.
Representen guerrers amb casc, i deuen correspondre a una figura de divinitat indígena, que hom ha volgut identificar amb el Mart Baleàric, cosa no gens demostrada.
Publicats per Lluís Amorós, Martínez Santa Olalla opinà que eren falsificacions modernes, hipòtesi que fou unànimement rebutjada. Probablement són peces d’art local, imitant de lluny tipus grecs.
Amb els bronzes foren trobats altres materials arqueològics, dels segles IV al II aC.
Dades dels Països Catalans 