Arxiu d'etiquetes: taifa València

Zayyän ibn Mardanis

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XIII – Tunísia, 1270)

Darrer senyor musulmà de València (1229-38). Resident a Onda i membre d’una noble família local, aprofità el desprestigi del governador almohade Abü Zayd, que es retirà a Sogorb davant l’amenaça de revolta, per a instal·lar-se a l’alcàsser de València i declarar-se independent.

Durant la campanya de Jaume I el Conqueridor a Mallorca féu diverses ràtzies (Peníscola, Ulldecona, etc), que no feren sinó precipitar la conquesta de València. Vençut a la batalla del Puig (1237), es replegà a la capital, i després de 5 mesos de setge, capitulà.

Abandonà l’alcàsser el 8 d’octubre, i, havent aconseguit una treva de set anys, intentà, debades, de consolidar-se a diverses places (Alzira, Cullera, Dénia, Múrcia i Alacant), fins que, arran de les conquestes de l’infant Alfons de Castella (1243), s’exilià a la cort hàfsida de Tunísia, on morí.

Yahyà ibn Ismä’il ibn Yahyà al-Qädir

1 Resposta

( ?, segle XI – València, 1092)

Senyor de la taifa de València (1085-92) i de la Toledo (1075-85). Nét i successor d’al-Ma’mün, en ésser Toledo lliurada a Alfons VI de Castella, aquest li arregla l’entronització a València, on s’imposà als partidaris de Yüsuf ibn Ahmad al-Mu’tamin, amb l’ajut d’Álvaro Háñez.

Les seves arbitrarietats, els alts imposts que suposava el manteniment de la mainada cristiana d’Háñez i el temor dels valencians que lliurés la ciutat a Castella provocaren la seva destitució, la proclamació del cadí Ibn Gahhäf i la caiguda de València a mans del Cid.

Yahyà ibn Ismä’il al-Ma’mün

Deixa un comentari

(Castella ?, segle XI – Còrdova, Andalusia, 1075)

Cap de la taifa de València (1065-75) i de Toledo (1043-75). Vassall i tributari de Ferran I de Castella, quan aquest atacà València, acudí en ajut del seu gendre ‘Abd al-Mälik ibn ‘Abd al-‘Azïz (derrota musulmana de Paterna), però en abandonar la lluita el rei castellà per malaltia, aprofità l’excusa de la indefensió de València per a emparar-se’n, amb l’anuència de Muhammad Ibn Rawbas. Morí emmetzinat.

Mudäffar

1 Resposta

(País Valencià ?, segle X – segle XI)

Primer senyor de la taifa de València (1011-17), juntament amb Mubärak.

Mubärak

1 Resposta

(País Valencià, segle X – 1017)

Primer senyor de la taifa de València (1011-17), conjuntament amb Mudäffar. Ambdós eren eunucs i antics esclaus dels amiris. El 1010 tenien a llur càrrec l’administració de les sèquies del Túria, i el 1011, a conseqüència de la desfeta del califat de Còrdova, exercien conjuntament el govern de València. Consta que el 1016 encunyaren moneda.

A la mort de Mubärak, el poble deposà Mudäffar i oferí la taifa a Labib de Tortosa.

Ibn Mardanis, Abu Abd Allah Muhammad ibn Sa’d

Deixa un comentari

(Peníscola, Baix Mestrat, 1124 – Múrcia, 1172)

Sobirà musulmà de València i de Múrcia (1147-72). Reietó del Llevant, anomenat rei Llop.

Proclamat sobirà de València a la mort d’Ibn Iyad (1147), estengué els seus dominis per Dénia, Xàtiva, Múrcia, Llorca, Jaen, Baeza i Carmona, i s’oposà als almohades. Rebé l’ajut del seu sogre, Ibrahim ibn Hamusk, la protecció del comte de Barcelona i la col·laboració de mercenaris cristians de diverses procedències.

Afeblit per la defecció d’Ibn Hamusk (1169) i el malcontentament dels seus súbdits, carregats d’impostos i exaccions, fou vençut pels almohades i reduït a la sobirania de Múrcia.

Ibn Gahhäf, Abü Ahmäd Ga’far

2 Respostes

(València, segle XI – 1095)

Cadi de València. Era membre d’una aristocràtica família iemenita assentada a València des dels primers moments de la conquesta musulmana.

Fou elegit cap de la república municipal instituïda a València (1092) després de la revolta popular que destronà Yahyà ibn Ismä’il ibn Yahyà al-Qädir, l’antic rei de la taifa de Toledo, imposat per Alfons VI de Castella i Alvar Háñez.

Pactà amb el Cid en veure que no podia enfrontar-s’hi victoriosament i ambdós impediren l’entrada dels almoràvits a València (1093), contra els desigs de la part més puritana de la població (encapçalada pels Banü Wägib), partidària de fer cara al Cid amb l’ajuda dels nord-africans.

Destituït temporalment del govern de la ciutat (Ibn Wägib), fou elegit novament pel poble i, malgrat que intentà de negociar amb el Cid, que assetjava València, no pogué evitar que aquest hi entrés (1094).

El Cid el confirmà en el càrrec de cadí fins que, foragitat el perill almoràvit amb la victòria de Quart de Poblet, el féu executar acusant-lo de la mort d’al-Qädir.