(Pinell de Solsonès, Solsonès)
Poble i nucli urbà més important del municipi, aturonat a 800 m entre les rieres de Sallent i de Sanaüja, al sud-est de l’església de Pinell, a l’indret de l’antic castell de Sant Climenç, bastit al segle XIV (que formà part del comtat de Cardona).
La seva església parroquial és dedicada a sant Climent.
Afluent del Llobregós, que neix entre la serra de Torregassa i el pla del Boix, dins el terme d’Olius; fa de límit entre els termes de Llobera i de Pinell de Solsonès.
Entra a la Segarra per Lloberola (Biosca); a Sallent de Solsonès rep per la dreta el riu de Sallent i, després de passar per Sanaüja, desemboca al seu col·lector per la dreta, dins el terme de Vilanova de l’Aguda.
Llogaret (947 m alt), situat a la capçalera del riu de la Móra, afluent del Segre, centrat per la seva antiga església parroquial de Santa Magdalena, que depèn de la de la Valldan.
Formà part, el segle XIX, del municipi de la Móra Condal i Sàlzer.
(Pinell de Solsonès, Solsonès)
Poble, al sud del municipi, a la zona de transició amb la Segarra, a la dreta de la riera de Sallent. L’església parroquial (Sant Jaume) depèn de l’arxiprestat de Torà.
Altres elements destacables del poble són la torre de guaita i l’escut del portal de la rectoria, ambdós declarats Béns Culturals d’Interès Nacional.
(Solsonès / Alt Urgell)
Riu del Pre-pirineu, afluent esquerrà del Segre, que neix al vessant meridional de la tossa de Cambrils (a l’extrem occidental de la serra d’Odèn), dins el municipi d’Odèn, de diverses fonts que sorgeixen dels terrenys triàsics fortament salinitzats de Cambrils, aprofitats tradicionalment per a l’obtenció de sal.
Prop de Montpolt, al límit amb el municipi de Lladurs, rep, per l’esquerra, la important ribera de Canalda, que davalla de la serra del Port de Comte. Segueix la direcció nord-sud fins que penetra dins el municipi de Castellar de la Ribera.
Després de passar per Ceuró, Ogern i Altés, s’uneix al seu col·lector a Bassella.
(Lladurs, Solsonès)
Caseria (1.029 m alt), situada al pla de Riard, altiplà, al sud del prat d’Estaques, contrafort meridional de la serra del Port de Comte, a la divisòria d’aigües entre el Cardener i el Segre.
(la Coma i la Pedra / Guixers, Solsonès)
Sector meridional de la serra de Port de Comte (puig de Morreres, 2.214 m alt), que forma una llarga cinglera damunt el coll de Jou i la vall de Lord, al límit dels dos municipis.
(Alt Urgell / Solsonès)
Cim (2.383 m alt) de la serra del Port de Comte, un dels més alts d’aquesta serralada, que forma part del Prepirineu. Entre les dues comarques.
(Navès, Solsonès)
(o el Pujol de Navès) Antic castell i església (Sant Andreu del Pujol), a 3 km al nord-est de Tarascó.
Pertangué fins al 1556 a l’abadia de Solsona.
L’església, romànica, del segle XI, és esmentada ja el 1100.
(la Coma i la Pedra, Solsonès)
Llogaret, a l’est de la Pedra, en una vall oberta entre el coll de Jovells i la serra de Pratformiu (1.670 m alt), que la separa de la vall del Cardener.
Dades dels Països Catalans 