(Odèn, Solsonès)
Poble, a l’extrem occidental del terme, a la vall de la riera de Valldan, tributària, per la dreta, del Segre, damunt la vila d’Oliana (Alt Urgell). L’església parroquial (Sant Just) pertany al bisbat d’Urgell.
El lloc és esmentat ja el 839. Als segles XIV i XV és esmentat el castell de Valldan, pertanyent al comtat de Cardona. Formà, al segle XIX, un municipi amb la Móra Comtal i Sàlzer.
(Naves, Solsonès)
Poble (729 m alt), centrat en l’església parroquial (Santa Eulàlia), situada a la dreta de l’aigua d’Ora, al peu del tossal on s’assenten l’església i masia del Soler de Gramoneda, al sector mitjà de la vall d’Ora; en depèn l’església de la Móra.
El lloc és esmentat ja l’any 839.
(Catalunya)
Sector de la vall del Segre, i de l’antic comtat d’Urgell, des del grau d’Oliana fins prop de Balaguer, que hom pot considerar que comprèn les riberes d’Oliana, Bassella, Ponts i Artesa de Segre, la part baixa de la ribera Salada, la vall d’Àger, la conca de Meià, el marquesat de Camarasa, les baronies de Rialb, la Vansa i Montmagastre, els Aspres de Balaguer i la part baixa de la ribera de Sió, territoris de les actuals comarques de l’Alt Urgell, el Solsonès, l’Urgell i, sobretot, la Noguera.
Aquesta regió de muntanya mitjana es contraposa, d’una banda, a l’Urgellet (o Alt Urgell estricte), i de l’altra, al pla d’Urgell (o Urgell, o Baix Urgell tradicional), i també al Segrià i a la Noguera estrictes.
El nom de Mig Segre (pròpiament, Segre Mitjà) ha estat també proposat per a una comarca d’extensió semblant, contrada a Ponts.
(Solsona, Solsonès, 1620 – 1717)
Institució d’ensenyament superior. Creada per una butlla del papa Pau V i que convertia el Col·legi de Sant Miquel i Sant Gabriel de la ciutat, creat el 1615 pels dominicans, en universitat literària.
Fou regentada pels dominicans, i podien conferir graus que valien al Principat i a Mallorca. S’hi formaven inicialment els futurs capellans de la nova diòcesi de Solsona, car el seminari no es creà fins el 1846.
Tingué una vida pròspera i una notable qualitat acadèmica, fins que fou suprimida pel decret de l’11 de maig de 1717 de Felip V, que l’agregava a Cervera.
Continuà, però, com a col·legi fins a l’exclaustració dels dominicans el 1835.
(Lladurs, Solsonès)
Poble, centrat a l’església parroquial de Sant Julià (de la qual depenen les de Peà i Cavall), situada a 907 m alt, a l’est del terme, en una vall tributària, per la dreta, del Cardener.
La senyoria pertanyia als priors de la confraria dels Colls de Sant Llorenç de Morunys.
(o Torregassa) Masia i antic hostal, al límit amb el municipi de Castellar de la Ribera, dins l’antic terme de Castellvell, al cim de la serra de Torregassa.
En aquest indret té lloc anualment el 20 de setembre una fira de bestiar, dita fira de Torregassa, que havia estat una de les més importants de Catalunya fora de població.
(ort trad: Torredenagó) Poble, al sud-est del terme, proper al santuari del Miracle.
La seva església parroquial (Santa Maria) és romànica (segle XII), amb un absis i un portal interessants.
(Lladurs, Solsonès)
Poble (924 m alt), al cim d’un serrat, que domina la ribera de Canalda, al nord, i la vall del torrent de Rialb, al sud.
El lloc és esmentat ja el 839. L’església parroquial (Santa Eulàlia) fou donada el 1131 pel bisbe d’Urgell a l’església de Solsona; hi té agregada la de Terrassola.
(Navès, Solsonès)
Poble disseminat, a l’est del terme, al límit amb els de l’Espunyola i Montmajor (Berguedà).
N’és el centre l’antiga església parroquial de Sant Martí (annexa a la de Sant Feliu de Lluelles), que s’alça a l’esquerra de la riera de Tentellatge (afluent, per l’esquerra, de l’aigua d’Ora, que neix sota els cingles de Capolat), vora la carretera de Berga a Solsona.
(Navès, Solsonès)
Antic poble, als contraforts meridionals de la serra de Busa, centrada en l’església parroquial de Sant Martí (actualment arruïnada), la qual tenia el 1044 com a sufragània Sant Serni de Ginebrós i Sant Miquel de Marçanyac.
Es conserven també les restes de l’antic castell de Tarascó. Els Tarascó, llinatge dels senyors d’aquest castell són àmpliament esmentats als segles XI-XIII.
Dades dels Països Catalans 