(Sicília, Itàlia, segle XVI)
Jurisdicció feudal, atorgada el 1575 a Francesc de Santapau i Branciforte, príncep de Butera.
Lentini, baronia de
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: Sicília
Lardaria, principat de
(Sicília, Itàlia, segle XVII – )
Títol concedit l’any 1690 a Lluís de Montcada (mort vers el 1704).
El 1798 passà als Platamone, ducs de Cannizaro.
Isnello, comtat d’
Isabel de Sicília i d’Anjou
(Sicília, Itàlia, segle XIV – Alemanya, segle XIV)
Filla de Frederic III de Sicília i d’Elionor d’Anjou.
El 1338, l’any següent d’haver mort el seu pare, es casà amb Esteve, fill segon de l’emperador Lluís IV de Baviera.
Guillem de Sicília
(Sicília, Itàlia, segle XIV)
Fill del rei Frederic III el Feble de Sicília. A la mort del seu pare, el 1377, en rebé per testament les illes de Malta i de Gozzo.
Gasch, Josep
(l’Alcora, Alcalatén, 14 febrer 1653 – Palerm, Itàlia, 11 juny 1729)
Religiós. Ingressà al convent dels mínims de València. Fou general del seu orde. Felip V de Borbó el nomenà bisbe de Palerm i primat del regne de Sicília (1704).
L’any 1726 es distingí per la seva abnegada actuació durant el terratrèmol de Palerm.
És autor dels escrits Epistola pastoralis i Papeles sobre las ocurrencias de su gobierno.
Foix, Joana de
(Sicília, Itàlia, segle XV)
Dama. Era muller de Joan I de Cabrera, comte de Mòdica, amb el qual visqué a Sicília.
Fills seus foren Joan II, vescomte infant, mort aviat, Anna I de Cabrera, que heretaria Mòdica i es casà amb Fadrique Enríquez, i Carles i Caterina, que moririen joves.
Crotone, marquès de *
Veure> Antoni de Centelles i de Ventimiglia (noble sicilià, 1415-70).
Centelles-Riu-sec i de Cabrera -varis-
Gilabert de Centelles-Riu-sec i de Cabrera (País Valencià, segle XIV – Sicília, Itàlia, vers 1413) Noble. Iniciador de la línia secundària dels Centelles de Sicília. Serví el rei Martí I el Jove a Sicília. Es casà amb Constanza di Ventimiglia, comtessa de Collesano. Llur successor fou el seu fill Antoni de Centelles i de Ventimiglia.
Pere de Centelles-Riu-sec i de Cabrera (País Valencià, segle XV – 1459) (dit també Pere de Riu-sec) Baró d’Almedíxer. Es casà amb Joana de Sentllir, senyora de la baronia d’Almedíxer, i fou l’iniciador d’aquesta línia secundària dels Centelles. Llurs successors es cognomenaren també de Sentllir. El seu quadrinét fou Cristòfor Carròs de Centelles i Mercader.
Castellar i de Borja, Joan de
(València, 1441 – 1505)
Cardenal. Fill de Galceran de Castellar, senyor de Picassent, i de Bernadona de Borja i Montcada, filla de Galceran Gil de Borja.
Protonotari apostòlic, fou nomenat arquebisbe de Trani, a la Pulla (1493-1503), i el 9 d’agost de 1503 succeí el cardenal Joan de Borja i Navarro d’Alpicat el Major a l’arquebisbat de Mont-real, a Sicília.
Fou nomenat cardenal el 1503 per Alexandre VI, del qual fou home de confiança per als afers familiars i polítics.
Dades dels Països Catalans 