(Barcelona, 16 febrer 1881 – 12 juny 1896)
Setmanari satíric popular. Publicat en llengua catalana, per Josep Llunas i Pujals.
S’hagué d’interrompre diverses vegades per decisió governativa, durant algunes de les quals aparegué amb altres títols, com “La Teula” i “La Teula Barcelonina”.
Anticlerical i anarquista, hi col·laboraren dirigents obrers i intel·lectuals radicals i republicans.
(Barcelona, 15 febrer 1913 – 1913)
Setmanari bilingüe. D’orientació lliurepensadora, catalanista i progressiva, però independent dels partits.
N’era director Salvador Seguí i Rubinat, i hi col·laboraren en la seva breu existència Víctor Folch, Anselmo Lorenzo, Emili Polo i Jaume Aiguader i Miró, entre d’altres.
(Barcelona, 1 agost 1907 – 1907)
Setmanari anarquista. Publicat per iniciativa de Felip Cortiella i Ferrer, que ja havia promogut, dos anys abans, el també setmanari “Avenir”.
Portava com a subtítol Sociologia. Interessos populars. Arts i lletres, i seguí una línia d’anarquisme filantròpic, idealista i comprensiu de la realitat catalana.
N’aparegueren pocs números.
(Barcelona, maig 1872 – 30 juny 1872)
Setmanari obrer internacionalista. Aparegut amb el subtítol de Periódico socialista.
Substituí “La Federación”, suspesa governativament, però conservà el format, el contingut, els redactors i fins i tot els caràcters tipogràfics.
Se’n publicaren quatre números, fins que reaparegué “La Federación”.
(Barcelona, 2 setembre 1888 – 28 desembre 1907)
Setmanari humorístic i literari. Van aparèixer quatre números el 1872 per la suspensió de “La Campana de Gràcia”.
Publicat amb un total de 1.007 números. Més moderat políticament que “L’Esquella de la Torratxa”, imità el format i l’humor d’aquesta publicació.
Fundat per Simó Alsina i Clos, amb la col·laboració artística de Ramon Escaler, tingué també al seu front Antoni Ferrer i Codina i Artur Guasch.
(Barcelona, 7 febrer 1909 – 27 març 1909)
Setmanari vinculat a la Unió Catalanista. Creat sota la direcció de Bartomeu Baixarias.
Volia ésser a la vegada òrgan esperantista i vehicle de conciliació de nacionalisme i obrerisme.
N’aparegueren pocs números.
(Barcelona, 1892 – 1902)
Setmanari d’informació teatral. Recollí les notícies del teatre català del moment des d’una òptica tradicional i minimitzadora, que li privà d’adonar-se del fenomen modernista i la seva importància. En fou director el periodista Joan Bru i Santcliment.
En forma de fulletó publicà una col·lecció de texts que s’adiuen amb l’esperit del setmanari.
(Barcelona, 1912 – 1917)
Setmanari. Dirigit per Francesc Curet. Reflectí amb detall la crisi teatral d’aquells anys, desapareguda l’empresa del Teatre Català, al Romea.
Però encoratjà també les iniciatives que sorgiren a Barcelona: la fundació de l’Escola Catalana d’Art Dramàtic, el Sindicat d’Autors Dramàtics Catalans, etc.
Hi col·laboraren importants crítics teatrals. Tot i el seu to combatiu, mantingué una actitud enyorívola, i els seus redactors no denotaren pas les inquietuds i les aportacions del teatre europeu coetani.
(Barcelona, 18 octubre 1924 – 9 maig 1925)
Setmanari que aparegué com a òrgan de la Confederació Regional del Treball de Catalunya i portaveu de la CNT. Intentà d’ésser la continuació de “Solidaridad Obrera”. El director fou Joan Àngel Abella.
De fet es convertí en l’òrgan d’expressió dels caps sindicalistes de la CNT, partidaris de la legalització sindical, en contra dels sectors anarquistes, que defensaven el manteniment de la clandestinitat.
(Barcelona, 14 febrer 1933 – València, 28 novembre 1935)
Setmanari. Òrgan de la Federació Sindicalista Llibertària, que aparegué en substitució de “Cultura Llibertària” (novembre 1931 – febrer 1933).
Fou animat especialment per Ángel Pestaña, Joan Peiró i Joan López.
El 24 de juliol de 1934 passà a ésser editat a València, i després d’una suspensió de diversos mesos (novembre 1934-abril 1935) reaparegué allà mateix en una segona època (des del 25 d’abril).
Dades dels Països Catalans 