Arxiu d'etiquetes: Serrans (hist)

Xulella, baronia de

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XIII – )

Jurisdicció senyorial. Comprenia, a més de Xulella, els llocs de Llosa del Bisbe i el Villar, als Serrans. Fou donada el 1274 per Jaume I el Conqueridor a Andreu d’Albalar, bisbe de València.

Des d’aleshores fou una baronia de la mitra valenciana.

Xestalgar, comtat de

1 Resposta

(País Valencià, segle XVII – )

Títol concedit el 1628 a Baltasar de Montpalau i Ferrer, senyor de Sanç i de Sot de Xera, cavaller de Calatrava.

Passà als Montsoriu, als Escrivà d’Íxer, comtes de l’Alcúdia, als Castellví, comtes de Carlet, als Català de Valeriola, als Frígola i als Saavedra.

Xelva, vescomtat de

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XIV – segle XVIII)

Jurisdicció senyorial (la primera amb aquest títol del regne de València) centrada en la vila de Xelva i que comprenia, a més, els llocs de Benaixeve, Calles, Domenyo, Benafer, Sagra, Manzanera, Figueroles de Domenyo, Loriguilla, Sinarques (després erigit en comtat), Toixa i la Torre de Castro, atorgada el 1390 a favor de Pere Lladró de Vilanova, senyor de Manzanera, que poc abans (1386) havia comprat Xelva, Toixa i Sinarques a Huguet de Bordils.

A la mort de l’onzè vescomte (1655) s’esdevingueren una sèrie de plets per a la successió, i finalment passà als Sabata de Calataiud, comtes de Real, als Azlor de Aragón, comtes de Guara, i als Silva, ducs de Miranda.

Aquest vescomtat en certs moments ha estat també denominat vescomtat de Manzanera, de Vilanova de Xelva i, finalment, vescomtat de Vilanova, que és la denominació actual.

Andilla, baronia d’

2 Respostes

(Andilla, Serrans, segle XIII – )

Jurisdicció senyorial, creada el 1237. Comprenia la vila, concedida per Jaume I al seu reboster major, Eiximèn Peris. A mitjan segle XV era senyor Manuel Dies de Calataiud, casat amb Caterina Lladró de Vilanova, la filla dels quals, Joana Dies, es casà amb Joan Ferrandis d’Herèdia.

Heretà la baronia llur fill, el poeta Joan Ferrandis d’Herèdia, el qual, mort el 1549 sense fills legítims, la deixà al seu germà Miquel, el qual, mort igualment sense fills, la deixà a Llorenç, fill il·legítim del seu germà Joan.

Aquesta successió fou impugnada per la filla de Marquesa Ferrandis d’Herèdia (germana de Joan i de Miquel) i de Joan Giron de Rebolledo, dita Anna Giron de Rebolledo, vídua de l’escriptor barceloní Joan Boscà, la qual guanyà la baronia que, tanmateix, hagué de partir amb altres membres de la família Rebolledo.

Més endavant anà a parar a la família Marcilla i, actualment, és de la família Santa Cruz.