(Horta / Ribera Alta / Ribera Baixa)
Sèquia de l’esquerra del Xúquer, al seu curs baix. Forma un canal de 54 km de longitud que comença a Antella amb un cabal de 26,8 m3/seg, i fineix a Albal. És utilitzada per als regatges de les tres comarques, on fertilitza unes 20.000 ha de regadiu.
La primera concessió d’aigües fou del 1273 i des de llavors s’ha incrementat constantment. Cada municipi beneficiat té una junta de regants que elegeix els diputats per a la Junta General de la Sèquia Reial.
Sèquia de l’horta de Gandia, que rega la marjal de Xeresa.
Partida, al sud-est de la ciutat, regada per la sèquia de la Vila, derivada del Palància al mateix nucli urbà.
Partida de l’horta de Xàtiva, a la dreta del riu Cànyoles, que conté petits enclavaments de Vallès de la Costera (la Casa del Moro i el Garroferar del Fons del Raval), de la Granja de la Costera (el Fons del Raval), de Cerdà (el Molí de Guerilla) i també de Xàtiva i de Novetlè (l’Horta d’en Ramon Meri i el Camp de n’Antoni de la Penya).
És regada per la sèquia de la Vila, que pren l’aigua de la font del riu dels Sants; al pont de l’Alcúdia de Crespins se’n deriva la fila dels Horts (que rega terres de Canals); penetra dins el terme de Canals (amb el nom de cabral de la Palanca) i, al pont de Sant Roc, se’n deriva la fila dels Canyamars; una mica més avall, la sèquia de Ranes (que se’n duu nou parts d’aigua, contra onze que resten a la de la Vila), i finalment, passats els molins de Forner, aporta l’aigua al riu Cànyoles, el curs del qual segueix fins a separar-se’n, per la dreta, en un nou assut, des d’on continua per l’antic terme d’Annauir i Xàtiva.
En aquest darrer se’n deriva una nova partició, una tanda per a regar les terres de Novetlè, i les altres nou reguen l’horta de Xàtiva.
(Vall d’Albaida / Safor)
Riu, afluent esquerrà del riu d’Alcoi.
Neix al vessant meridional de la serra de Buixcarró, dins el terme de Quatretonda (Vall d’Albaida), i seguint una direcció nord-sud, passa per Pinet (el sector de capçalera és anomenat riu de Pinet), per prop de Llutxent i de Benicolet, des d’on pren la direcció oest-est, entra a la Safor al gorg del Cantal, passa entre Llocnou de Sant Jeroni i Almiserà, per Ròtova (on deixa de córrer encaixat i s’obre a la plana) i pel monestir de Cotalba i s’uneix al seu col·lector entre Beniarjó i el Real de Gandia.
La seva conca té uns 140 km2. Té un cabal de 0,315 m3/s durant l’estiatge, que és aprofitat per al regatge a través de la sèquia de Vernissa, que pren l’aigua a l’assut de Vernissa (prop de Palma de Gandia) i, aigua avall, s’incrementa amb l’aigua de la sèquia Nova (també derivada del riu de Vernissa) i una part de l’aigua de les sèquies d’en Carròs i d’en Marc (derivades del riu d’Alcoi) (duu 15 files d’aigua, que reguen els termes del Real de Gandia i Gandia).
Sector de la ciutat, a l’esquerra de la Tet. Era un antic terme centrat en el desaparegut castell de Vernet, a 2 km de la Tet, al nord, vora l’actual bifurcació de les carreteres de Perpinyà a Narbona i a Foix.
En aquest indret sorgí un nucli urbà que prengué el nom de l’Alt Vernet, per oposició a la zona propera a la riba esquerra de la Tet, formada al darrer quart de segle XIX (el Baix Vernet). A la zona intermediària, l’alt rendiment dels conreus (regats pel canal de Vernet i de Pià, que rega també les veïnes terres de Sant Genís de Tanyeres) i la localització d’establiments religiosos (les clarisses, el Bon Pastor, Sant Cristòfor) retardaren la urbanització, molt recent (el Vernet Mitjà).
A l’Alt Vernet, on hom construí el modern hospital de Sant Joan, s’han establert un important nombre de pieds-noirs (especialment a la Ciutat del Milió) i de gitanos i nord-africans (en bidonvilles).
Partida del municipi, dins el terme de Benimaclet, centrada en el santuari de Vera (la Puríssima Concepció) i el molí de Vera, alimentat per la sèquia de Vera, derivada de la de Mestalla, la gola de la qual, en arribar a la mar, constitueix el límit septentrional del terme de València.
Canal de drenatge de l’horta de Gandia, que uneix el riu Bullent amb la mar.
Llogaret, vora l’Albufera, format per barraques. Les seves terres són regades per la sèquia del Tremolar.
Era el centre del marquesat del Tremolar.
(Xeraco / Xeresa, Safor) Sèquia, al nord de l’horta de Gandia, que forma part del sistema de regadius del riu de Xeraco i rega els dos termes.
Dades dels Països Catalans 