(Lleida, Segrià, novembre 1996 – )
Revista d’art. Editat pel departament de cultura de l’ajuntament i publicat íntegrament en català.
S’estructura en un tema central, un dossier sobre un artista o creador i un apartat d’informació.
(Lleida, Segrià)
Antic poble, a 5 km de la ciutat, al nord-oest, al peu de la serra Llarga, entre les Collades, Fontanet Curt i el tossal Roig, a poca distància de l’actual carretera d’Osca.
És esmentat els anys immediats a la conquesta de Lleida (1149). El 1168 constituïa una parròquia dedicada a sant Salvador, sufragània de la de Sant Martí de Lleida. El 1429 tenia 26 focs, i el 1553 només set; desaparegué a causa de la guerra dels Segadors.
Els darrers anys aquesta zona ha esdevingut un centre agrícola i pecuari important, amb conreus intensius d’horta, repoblat de torres o cases de camp escampades.
Hi ha vestigis del poble antic, del fossar, de les muralles i d’unes sitges. Abans del 1936 àdhuc restava el temple parroquial, d’estil romànic.
(Segrià)
Canal de regadiu, que rega les hortes del Cappont, Albatàrrec, Montoliu de Lleida, Sudanell fins a Torres de Segre, tot seguint les corbes de nivell de la riba esquerra del Segre.
Neix davant la ciutat de Lleida, i des de la construcció de les comportes de La Canadenca pren l’aigua del canal de Seròs.
Hom li atribueix origen romà. Apareix documentada el 1154, com a sèquia vetula (és a dir, que ja existia durant la dominació àrab). El 1184 Alfons el Cast autoritzà Ramon de Cervera a prolongar la sèquia des de Castellpagès (Vilanova de la Barca). Anys després el vell cabal fou dels hospitalers, que el posseïren fins a l’extinció de les senyories.
La paeria de Lleida sostingué diversos plets amb els santjoanistes per causa de la sèquia, particularment al seu pas pel Cappont (el qual, per causa d’un braç del riu Segre que l’envoltava, s’havia convertit en una illa fluvial). En desaparèixer el caràcter illenc del Cappont (segle XVII) continuaren els problemes, quant als desguassos, els ulls, els estalladors, les boqueres, etc.
(Lleida, Segrià)
Necròpolis del Bronze Final. Per la modificació actual del terreny i la destrucció del camp d’urnes, és impossible actualment donar una descripció del jaciment.
De les descripcions conservades podem deduir que es tracta d’un camp d’urnes en el qual cada enterrament està protegit per una llosa de coberta, i a vegades per còdols.
Els materials conservats, recuperats en el moment de la destrucció, s’aproximen a una cronologia del segle VII aC. Hi ha referències de l’aparició en el moment de la destrucció d’uns vint enterraments.
(Lleida, Segrià)
Poble, al nord-oest del terme, a la zona de transició amb la Llitera, regada pel canal d’Aragó i Catalunya.
El lloc, que pertanyia al capítol de Lleida i que tenia 9 focs el 1497, es despoblà amb les guerres del segle XVII.
Ha estat repoblat a mitjan segle XX per l’Instituto Nacional de Colonización.
(Garrigues / Segrià)
Riu, afluent esquerrà del Segre, situat a la Depressió Central.
Neix al vessant septentrional de la serra de Llena i corre en direcció sud-est – nord-oest, fins endinsar-se al Segrià, on s’eixampla i forma una vall oberta.
La seva longitud és de 45 km, i abasta una conca de 290 km2.
(Aitona, Segrià)
Central hidroelèctrica, prop del límit amb el terme de Seròs, que aprofita l’aigua del Segre a través del canal de Seròs, el qual té la presa al nord de la ciutat de Lleida i un curs de 27 km a través de la riba esquerra del riu; és regulat pel pantà d’Utxesa o de Secà.
Fou una de les primeres obres hidroelèctriques dutes a terme (1914) per la Barcelona Traction (després FECSA).
Produeix anualment una mitjana de 205 milions de kWh.
(Segrià)
Canal derivat del Segre, aigües avall de la confluència amb la Noguera Ribagorçana, que s’estén paral·lelament al Segre, fins a desembocar entre Seròs i Aitona (abans de confluir amb el Cinca).
Al curs baix s’ha construït l’embassament d’Utxesa, que aprofita la central de Seròs per produir energia elèctrica. A més, s’utilitza per al regatge, especialment per a conreus de fructicultura.
També és conegut amb el nom de canal de la FECSA o de la Canadenca.
(Seròs, Segrià, abril 1938 – novembre 1938)
Cap de pont de les tropes franquistes en l’etapa final de l’ofensiva d’Aragó, a la riba esquerra del Segre, aprofitant que el pont de Seròs no havia estat volat, a l’indret anomenat Costa de la Barca.
Els dies 22 al 27, aquest cap de pont fou atacat endebades per dues brigades republicanes. Posteriorment fou l’escenari d’una àmplia operació ofensiva, també de l’Exèrcit Popular (7 al 22 novembre 1938), per tal d’alleugerir la pressió de les forces franquistes sobre les línies republicanes en els darrers moments de la batalla de l’Ebre.
L’Exèrcit republicà ocupà ràpidament Seròs, Aitona i Soses, però no va poguer profunditzar. La contraofensiva franquista arrencà el dia 19, ocupà Seròs i enllaçà amb el batalló que, isolat, encara defensava el cap de pont.
D’aquí partí l’atac principal de l’ofensiva franquista contra Catalunya (desembre 1938).
(Lleida, 1 setembre 1929 – 1930)
Periòdic quinzenal. Òrgan de la Unió de Ferroviaris i a partir del maig de 1930 també de la Federació Nacional de Treballadors Portuaris d’Espanya, fou portaveu oficiós del Partit Comunista Català.
El seu principal redactor era Joan Farré i hi col·laboraren Jordi Arquer, Jonàs Carrion (de Tarragona), Josep Ruestes (de Balaguer), etc.
Dades dels Països Catalans 