Arxiu d'etiquetes: Segrià

Puigbordell, el

(Lleida, Segrià)

Partida, centrada pel puig Bordell, a l’oest de la ciutat, actualment urbanitzada.

Pla d’Escarp, el

(Massalcoreig, Segrià)

Caseria, propera a l’antic monestir d’Escarp, a la dreta del Segre, prop del límit amb Seròs.

Pedrós (varis)

Pedrós  (Vilabella, Alt Camp)  Despoblat i antic terme, al sud-oest del poble, on es conserven les seves ruïnes.

Pedrós  (Albatàrrec, Segrià)  Despoblat i antic terme, al sud-est del poble, vora el canal d’Urgell.

Pedrós  (Santa Maria de Merlès, Berguedà)  Veure> Sant Amanç de Pedrós.

Pardinyes, les

(Lleida, Segrià)

Partida de l’horta, dividida entre les Pardinyes Altes (on hi havia la parròquia de Sant Gili) i les Pardinyes Baixes, situada al nord del Sas.

Palauet

(Lleida, Segrià)

Partida de l’horta, a l’esquerra del Segre. A la torre del Pastoret prop del modern cementiri de la ciutat hi havia hagut el poble de contribució de Palau d’Horta o Palauet, despoblat arran de la Guerra dels Segadors.

Noguers, mas de

(Maials, Segrià)

Masia i antiga quadra, al sud del municipi, a la vall de Noguers, tributària, a través de la vall de Sant Joan, de l’Ebre.

El terme és esmentat ja el segle XIV.

Moradilla

(Lleida, Segrià)

(o Almoradilla)  Partida i despoblat, al cim del tossal de Moradilla (342 m alt), al nord-est del terme, a l’esquerra del Segre, al límit amb el municipi dels Alamús.

Montsó, pla de

(Lleida, Segrià)

Partida de l’horta, al nord-oest de la ciutat, al límit amb el terme d’Alpicat, vora la carretera de Lleida a Montsó.

És regada per la sèquia del pla de Montsó, derivada del canal de Pinyana.

Merlí

(Alguaire, Segrià)

Santuari (la Mare de Déu de Merlí), als afores de la part alta de la vila, edifici del segle XI.

La imatge havia estat venerada al veí monestir hospitaler d’Alguaire.

Mata de Pinyana, la

(Alguaire, Segrià)

Colònia tèxtil cotonaire, situat a la vora del canal de Pinyana.

El 1964 tenia 320 treballadors.