(País Valencià, segle XVIII)
Títol concedit el s XVIII, per l’emperador Carles III, a Jaume de Pinós (mort el 1754), conseller seu d’estat i mariscal de camp dels exèrcits imperials, el qual fou soterrat a Brno juntament amb la seva primera muller, la marquesa de Perles.
(País Valencià, segle XVIII)
Compositor. Fou mestre de capella a les catedrals de València i de Burgos.
És autor de música sacra.
(Porreres, Mallorca, segle XVIII – Salamanca ?, Castella, segle XVIII)
Cirurgià. Exercí durant molts anys a Itàlia. Hi assolí un gran prestigi. Després, des del 1750, fou catedràtic a la universitat de Salamanca.
(Illes Balears ?, segle XVIII)
Compositor. Fou mestre de capella de la seu de Mallorca cap a mitjan segle XVIII. És autor de música religiosa.
Se’n conserva un Memento Domine per a vuit veus i baix continu.
(València, segle XVIII)
Pintor i frare caputxí. Conreà la pintura religiosa. Deixà algunes teles seves al convent del seu orde a Granada.
(Ur, Alta Cerdanya, segle XVI – segle XVIII)
Jurisdicció senyorial centrada al castell d’Ur i que pertanyia als Còdol al començament del segle XVI, que la posseïren fins a la Revolució Francesa (segle XVIII).
(Tuïr, Rosselló, segle XVIII)
Grup de dramaturgs. Les obres dels quals foren representades a la fi del segle XVIII en el cicle organitzat per Guillem Agel per tal de beneficiar la construcció de l’església.
Entre altres noms, hom ha de destacar el d’Antoni de Banyuls i de Forcada, Sebastià Sibiuda i, sobretot, Miquel de Ribes i de Vilar.
(Oriola, Baix Segura, segle XVIII)
Escultor i tallista. El 1754 tallà el frontis de fusta de Santa Maria d’Alacant.
El 1778 hom li encarregà la calaixera de la sagristia de l’església de Santa Justa i Santa Rufina d’Oriola, probablement la millor peça rococó a la governació.
(País Valencià, segle XVIII)
Pintor, daurador i obrer de vila.
A partir del 1757 construí el cambril de Santa Maria a Alacant, on l’any 1761 pintà i encarnà la Mare de Déu de l’Assumpció, que havia remodelat l’escultor Pasqual Valentí.
(Alacant, segle XVII – segle XVIII)
Família de picapedrers, iniciada amb Jaume Terol (Alacant, segle XVII) Picapedrer. Construí (1673-76) la torre, la sagristia i les voltes de la nau de l’església d’Agost (Alacantí). Mestre de l’ajuntament d’Alacant. Fou el pare de:
Dades dels Països Catalans 