Arxiu d'etiquetes: segle XVIII

Xelva, vescomtat de

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XIV – segle XVIII)

Jurisdicció senyorial (la primera amb aquest títol del regne de València) centrada en la vila de Xelva i que comprenia, a més, els llocs de Benaixeve, Calles, Domenyo, Benafer, Sagra, Manzanera, Figueroles de Domenyo, Loriguilla, Sinarques (després erigit en comtat), Toixa i la Torre de Castro, atorgada el 1390 a favor de Pere Lladró de Vilanova, senyor de Manzanera, que poc abans (1386) havia comprat Xelva, Toixa i Sinarques a Huguet de Bordils.

A la mort de l’onzè vescomte (1655) s’esdevingueren una sèrie de plets per a la successió, i finalment passà als Sabata de Calataiud, comtes de Real, als Azlor de Aragón, comtes de Guara, i als Silva, ducs de Miranda.

Aquest vescomtat en certs moments ha estat també denominat vescomtat de Manzanera, de Vilanova de Xelva i, finalment, vescomtat de Vilanova, que és la denominació actual.

Vinyes, Joan Baptista

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVII – segle XVIII)

Arquitecte. Juntament amb Josep Mínguez, és el millor dels deixebles i continuadors de Joan Pérez i Castiel. L’única etapa d’activitat plenament coneguda és la que abraça la construcció de la torre de Santa Caterina de València, possiblement la torre barroca més interessant del regne (1688-1705).

Al marge d’aquesta obra construí la portada de l’església parroquial de Vinaròs i col·laborà en l’ampliació de l’església arxiprestal de Santa Maria de Sagunt.

Villaregut

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XVIII)

Astrònom. És autor d’un curiós Discurs astronòmic, bastant típic de la seva època, sobre un fenomen celeste en què hom cregué veure aparèixer un senyal en forma de palma.

Villafont, marquesat de

Deixa un comentari

(Mèxic, segle XVIII)

Títol concedit el s XVIII, per Carles IV, al brigadier Pere de Montcada i Branciforte, cavaller de Sant Joan, natural de Palerm i veí de Mèxic, on es casà amb la segona marquesa de Jaral del Berrio.

Vilarroig, Josep

Deixa un comentari

(Castelló de la Plana, segle XVIII – València, segle XVIII)

Frare agustí. Fou prior del convent valencià de Sant Agustí, on ordenà la copiosa biblioteca i la catalogà.

Deixà inèdita una gramàtica siríaca.

Vilaragut, Maria Sanç de

1 Resposta

(País Valencià, segle XVIII)

Dama, òlim Chiriboga. Filla de Margarida Sanç Vilaragut i Abreu de Luna i de Tomàs Chiriboga y Mendoza. Succeí a la seva mare com a quarta marquesa de Llanera i cinquena comtessa d’Olocau.

No tingué fills del seu marit, Joaquín Enríquez del Oro y Mendoza, per la qual cosa la successió passà als Fenollet descendents d’Anna Margarida Sanç de Vilaragut i de Castellví.

Vilanova, vescomtat de

2 Respostes

(País Valencià, segle XVIII – )

Denominació actual del vescomtat de Xelva, que li fou donada des de la fi del segle XVIII, quan ja havia passat als Azlor de Aragón, ducs de Vilafermosa.

Durant un curt temps també havia estat conegut com a vescomtat de Vilanova de Xelva.

Vidal i Micó, Francesc

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVIII)

Religiós. És autor de l’obra Historia de la portentosa vida y milagros del valenciano apóstol… San Vicente Ferrer (1735). Aquesta obra ha estat reeditada moltes vegades.

Vidal, Guillem -historiador-

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XVIII)

Historiador. És autor d’un Noticiari mallorquí, on feia la relació de molts fets del temps.

Vergara -artistes-

3 Respostes

(País Valencià, segle XVII – segle XVIII)

Família d’artistes. Tot i que la branca de Manuel Vergara és menys important, la complexitat familiar en la mateixa tasca delata l’estructura artística encara vigent: ensenyament de tipus gremial i familiar, no creada encara l’Acadèmia ni cap centre oficial.

Fou iniciada pels germans:

Manuel Vergara  (València, segle XVII – segle XVIII)  Escultor. Fou el pare de Francesc Vergara i Bartual.

Francesc Vergara  (València, 1681 – 1753)  Escultor i arquitecte. Era deixeble de Lleonard Juli Capuç i dels estrangers Rodulfo i Aliprandi, que treballaren tant a València. Com a arquitecte féu la façana de l’església de Sant Martí. Com a escultor treballà per a la portalada de la seu. El 1713 hi començà una sèrie d’obres, formada per diversos medallons, el grup d’àngels i les imatges de Sant Tomàs i Sant Pere Pasqual. Fou el pare d’Ignasi, de Josep Vergara i Gimeno, i de:

Francesc Vergara i Gimeno  (País Valencià, segle XVIII)  Escultor. Col·laborà amb el seu pare.