(València, segle XVI – segle XVII)
Família de cavallers d’origen basc establerta a València i que detingué el càrrec de correu major de la ciutat durant dos-cents anys.
El primer membre a qui fou concedit aquest càrrec fou l’escriptor Pere de Valda (València, segle XVI – 1589) Escriptor. Exercí des del 1577 el càrrec de correu major. Després de la seva mort el succeí el seu fill Ferran Llorenç de Valda i Leriza.
(Ur, Alta Cerdanya, segle XVI – segle XVIII)
Jurisdicció senyorial centrada al castell d’Ur i que pertanyia als Còdol al començament del segle XVI, que la posseïren fins a la Revolució Francesa (segle XVIII).
(País Valencià / Illes Balears, segle XVI)
Junta revolucionària agermanada. Era formada per tretze persones (una de les quals el dirigent o instador) que als regnes de València i de Mallorca es constituí com a òrgan suprem de govern, amb plenes atribucions, enfront de l’autoritat del lloctinent o governador i amb domini efectiu —en l’elecció i en el govern— sobre la generalitat, el Gran i General Consell i els consells municipals respectius.
Els Tretze de València foren elegits el 1520 pels caps dels oficis; tenien la seva residència a la ciutat de València. A imitació de la junta central, a les poblacions importants se’n constituïren, també amb el nom dels Tretze, de locals: els membres d’aquestes juraven fidelitat i ajuda mútua en presència d’almenys un dels Tretze de València; jeràrquicament estaven sota l’obediència directa dels Tretze de la capital.
Aquestes juntes foren renovades anualment i les persones eren elegides entre els menestrals en nombre proporcional a la importància dels oficis. Els Tretze tingueren cura de l’orde públic i del règim econòmic dels consells municipals, així com de la direcció de la guerra contra l’exèrcit reialista. Hi hagué en total tres eleccions dels Tretze.
A Mallorca, l’organització dels Tretze hi fou imitada el 1521 a la ciutat de Mallorca i als pobles de l’illa, però hi durà només uns quants mesos, puix que en fer-se càrrec de les Germanies la fracció més extremista de Joanot Colom, aquest hi instaurà un règim personal i dictatorial.
Els cronistes, des de Viciana, atribuïren el nombre de tretze al nombre dels apòstols que seguien el Crist. Sembla que el tipus de govern fou inspirat en el d’algunes repúbliques italianes que els agermanats citaren sovint com a model.
(País Valencià, segle XV – segle XVI)
Historiador. Era advocat. Fou mestre racional de la governació de Castelló.
És autor del manuscrit Spill manifest de les coses manifestes del vescomtat de Castelló (1518).
(València, segle XV – segle XVI)
Metge i eclesiàstic. Estudià medicina a Itàlia. Fou metge dels papes Alexandre VI i Juli II.
És autor d’obres de caràcter mèdic i higiènic, on abunden idees ben originals per a l’època.
(País Valencià, segle XVI)
Cap agermanat. Figura important de les Germanies de València. Era membre del consell agermanat dels Sis de Xàtiva, el 1521.
El 24 de juliol d’aquest any destacà, com a auxiliar de Vicent Peris, a la sonada victòria de Gandia sobre les forces del virrei.
(Oriola, Baix Segura, segle XV – segle XVI)
Dirigent agermanat. Notari. El 1517 el consell municipal d’Oriola el nomenà, juntament amb Pere Palomares, síndic prop del rei Carles I a Galícia per a demanar la creació del bisbat d’Oriola.
Fou el 1520, ensems també amb Palomares, un dels promotors de la Germania a Oriola: elegit síndic del poble, a mà armada notificà als oficials reials i als cavallers la rebel·lió, i a costa seva, amb d’altres a València, on s’agermanaren amb els de la capital, comprà banderes i tambors.
Propagà la rebel·lió a part del regne de Múrcia i marquesat de Villena. Sembla que fou marginat per una fracció d’agermanats i fou forçat a deixar el càrrec de síndic.
Arran de la rendició de la ciutat a les tropes del marquès de Los Vélez, fugí a Castella a terres d’aquest; mentrestant, el seu fill lluitava com a patge de Ramon de Rocafull al servei del lloctinent general Diego de Mendoza. Gràcies a la influència del marquès, fou inclòs en el perdó general del lloctinent (1521).
Germana de Foix, lloctinent de València, el processà, però l’inclogué també en el perdó; tanmateix, l’interdí de tornar al Regne de València. Les repetides peticions del justícia i els jurats d’Oriola al rei (1525) i al lloctinent (1527) que fos empresonat i no li fos permès de tornar sembla que foren infructuoses.
(Benigànim, Vall d’Albaida, segle XVI)
Assessor togat de la governació d’Oriola.
És autor de l’obra Institucions dels Furs i privilegis del Regne de València e sumari e repertori d’aquells, apareguda el 1580.
(País Valencià, segle XV – segle XVI)
Escriptor. Conreà la poesia religiosa. Concorregué al certamen poètic en honor de Santa Caterina de Siena, celebrat a València el 1511.
Dades dels Països Catalans 