Arxiu d'etiquetes: segle XVI

Zaidia, Sebastià

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVI)

Pintor. Treballà bastant a València.

Ximeno, Pere

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVI)

Metge. Sobresortí pels seus estudis anatòmics.

Tant a ell com al també valencià Lluís Collado els ha estat atribuïda la primera descripció de l’os de l’oïda anomenat stapeda. Sembla que, en aquest cas, Ximeno s’avança a Collado.

Xàtiva, mestre de

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XV – segle XVI)

Pintor anònim. Treballà a la vila de Xàtiva el darrer quart del segle XV i l’inici del XVI. El seu art, dins l’eclecticisme de la pintura valenciana de l’època, deriva dels mestres dels Perea i dels Artés, a mig camí entre els corrents flamencs tradicionals i les innovacions italianes.

Entre les obres que hom li pot atribuir hi ha el retaule de la Mare de Déu (església de Sant Francesc de Xàtiva), pintat abans del 1501, el retaule —desapareguda la taula central— de Sant Jordi, Sant Miquel, Sant Bernat i Sant Guerau l’Almoiner (església de Sant Pere de Xàtiva), les taules de Sant Miquel, la Magdalena, la Trinitat, la Resurrecció i un bancal (església de Sant Feliu de Xàtiva) i les taules amb escenes de la vida de la Mare de Déu (Museu d’Art de Catalunya, Barcelona).

Vinyau, Joan

Deixa un comentari

(Portugal ?, segle XV – València, segle XVI)

Impressor. Possiblement d’origen portuguès, resident a València almenys des del 1513, que era en relació amb l’impressor Jordi Costilla. El 1517 estava ja instal·lat per compte propi.

S’ha conservat obres impreses per ell fins el 1529, entre les quals una de Ramon Llull (Liber de conceptu viriginali, 1518), però amb clar predomini d’obres literàries castellanes, de poesia (li és atribuïda la impressió clandestina del Cancionero de obras de burlas, el 1519), novel·les cavalleresques i comèdies. En català imprimí el Baculus clericalis de Bartomeu Cucala (1524).

Villalonga, Pau

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XVI)

Compositor. Fou mestre de capella de la seu de Mallorca.

És autor de música sacra.

Vilaragut i de Vilanova, Antoni de

3 Respostes

(País Valencià, segle XV – 1446)

Senyor d’Olocau i de Dosaigües. Nét d’Antoni de Vilaragut i Viscontí. Era casat amb Beatriu Pardo de la Casta, de noble família valenciana. Serví Alfons IV el Magnànim.

Sembla que aquest és l’homònim que col·laborà a l’intervencionisme de Joan de Navarra i de l’infant Enric en la política castellana. En 1430, amb Ramon Boïl, féu una cavalcada molt violenta per Castella.

Ha estat assenyalat com a possible autor de les versions de Sèneca atribuïdes més generalment al seu avi.

El seu fill i successor fou Ramon de Vilaragut i Pardo de la Casta (País Valencià, segle XV – 1505)  Senyor d’Olocau i de Dosaigües. La seva besnéta fou:

Francesca de Vilaragut i Sánchez (País Valencià, segle XVI)  Darrera representant de la línia d’Olocau d’aquest llinatge. Muller de Jordi Sanç i de Cardona-Borja, senyor de Llanera de Ranes. Llur fill es digué:

Joan de Vilaragut i Sanç (País Valencià, segle XVI – després 1609)  Fou lloctinent del portantveus governador general a València i posà pau entre els bàndols a la Vila Joiosa. Fou conseller reial i capità general a Mallorca (1606). Llur fill fou:

Alfons Sanç de Vilaragut i Pardo de la Casta (País Valencià, segle XVII – Itàlia, segle XVII)  Cavaller de Calatrava. Anà a la cort de Montsó (1626), fou creat comte de la Vall d’Olocau (1628). Morí en guerra al Palatinat. Fou pare d’Anna Margarida Sanç i de Jordi Sanç de Vilaragut i de Castellví.

Vilanova, Bernat

Deixa un comentari

(Navarra, segle XV – ? , segle XVI)

Eclesiàstic. Mestre en arts, publicà a València el 1500 unes Notes, text gramatical per a l’ensenyament del llatí amb exemples en català.

Hom hi pot remarcar la influència dels autors clàssics -A. Nebrija, però, no hi és esmentat- i té un interessant pròleg amb nombrosos recursos literaris.

Vilallonga i Burgués, Gaspar de

Deixa un comentari

(Mallorca, segle XVI)

Humanista. Doctor en drets.

És autor d’una epístola, en llatí, sobre el poema de Jaume d’Olesa Obra del menyspreu del món, en resposta a la carta llatina que aquest li havia adreçat; fou publicada al davant d’aquesta obra (1540). És interessant perquè reflecteix el gust dels cercles classicistes mallorquins de l’època.

Vicent, Jaume

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XV – segle XVI)

Escultor. El 1517 projectà en bona part, d’acord amb els jurats, la capella de l’antiga Casa de la Ciutat de València. Després fou un dels artistes que treballaren en la seva realització.

Féu els dotze relleus d’alabastre de l’entrada del cor de la seu, traslladats avui a l’antiga sala capitular. Ha estat assenyalada la possibilitat que Damià Forment fos deixeble seu.

Vic i Ferrer, Lluís (II) de

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVI – 1585)

Noble. Fill i successor de Jeroni de Vic i de Vallterra. Fou baró de Llaurí, Beniomer, Benioquer i Matada, camarlenc del rei Carles I. Lluità contra els agermanats.

Es casà amb Maria Manrique de Lara i Fajardo, filla del comte de Paredes de Nava, i foren pares d’Àlvar (I), de Joan i de:

  • Francesc de Vic i Manrique de Lara  (País Valencià, segle XVI – segle XVII)  Comanador de l’orde de Sant Joan.
  • Jordi de Vic i Manrique de Lara  (País Valencià, segle XVI – segle XVII)  Comanador d’Ares a l’orde de Montesa.
  • Lluís de Vic i Manrique de Lara  (País Valencià, segle XVI)  Comanador general de Mallorca (1583-94). Fou comanador major de Montalbà (Aragó) a l’orde de Sant Jaume.
  • Pere (I) de Vic i Manrique de Lara  (País Valencià, segle XVI)  Baró de Llaurí i general de les galeres del rei a les Índies.