(València, segle XIX)
Dirigent internacionalista. Teixidor de seda, s’adherí en 1870-71 a l’Aliança bakuninista i fou vicepresident del Centre Federal de Societats Obreres de València. Participà en la conferència del setembre de 1871 de la Federació Regional Espanyola de l’AIT i el 1872 passà a formar part del Consell federal d’aquesta.
Figurà en juliol-agost de 1873 en la comissió de governació de la junta revolucionària del cantó valencià. Pogué fugir i anà a Algèria.
(València, segle XVIII – segle XIX)
Eclesiàstic. Era doctor en teologia. Ensenyà al seminari de Múrcia. El 1824 era paborde de la seu valenciana.
És autor de les obres De latinitate linguae traendae praeclara et optima ratione (1780), De philosophicis disciplinis generosae juventuti publicorum munerum cupidae, maxime accomodatis (1781), De Phisicae experimentalis proestantia et utilitate (1782) i De sacrae oratoriae dignitate adserenda (1783), així com d’alguns sermons notables.
(València, 1756 – segle XIX)
Pintor. Fou pintor de la Real Casa y Fábrica de los Cinco Gremios de Madrid. Des del 1783 participà als concursos de la sala de flors de l’Acadèmia de Sant Carles i en guanyà diversos. Fou un dels principals pintors de flors valencians del seu temps. Treballà per a la fàbrica de ceràmica del Buen Retiro (1800-02).
Hi ha obres seves al Museu de València, a l’Academia de San Fernando de Madrid, al palau de Riofrío i a altres col·leccions.
(València, 1784 – 1852)
Pintor. Format a l’Acadèmia de Sant Carles, fou deixeble de Vicent López i de Benet Espinós. El 1817 esdevingué acadèmic de mèrit en flors i el 1826 en pintura. Fou professor a Sant Carles i al seminari de Nobles de Sant Pau. Des del 1837 dirigí la sala de flors de l’acadèmia.
Es dedicà a la pintura de flors, però també al retrat: Isabel II nena, Benet Espinós (1829), tots dos al Museu de Belles Arts de València.
Fou el pare de Josep Maria Romà (València, segle XIX) Pintor de flors. Format a l’Acadèmia de Sant Carles, exposà a les Nacionales de Madrid (1856 i 1858).
(Barcelona, segle XIX)
Pintora i model d’artistes. Destacà per l’excel·lent factura de les seves miniatures.
(València, segle XVIII – segle XIX)
Pintor. Deixeble de Vicent López. Seguí el corrent neoclàssic amb influències barroques.
És autor de l’oli Desembarcament a València de Ferran el Catòlic i Germana de Foix (Museu de Belles Arts de València) i de diversos frescs a l’antic cor i al presbiteri de la catedral de València i a l’església de Santa Maria de Cocentaina.
El seu fill i deixeble fou Josep Ribelles i Felip.
(Algaida, Mallorca, segle XIV – segle XIX)
Estudi lul·lià. Fundat, segons alguns escriptors, pel mateix Ramon Llull poc abans de la seva mort, durant la penúltima estada seva a Mallorca, en una cel·la contigua al santuari de la Mare de Déu de Randa (posteriorment dit de Cura), al cim del puig de Randa, després del fracàs de la fundació de Miramar.
En fou director durant molts anys el mestre Guillem de Vilanova i tingué cura de l’ensenyament de gramàtica Guillem Pagès, però aquesta fundació dugué, igualment, una vida lànguida, excepte els anys que Joan Llobet hi ensenyà (1449-60).
El 1478, Beatriu de Pinós intentà, infructuosament, de deixar els seus béns per a restaurar l’estudi lul·lià de Randa, que havia de dirigir Mario dei’Pasci; tanmateix el 1485 residiren temporalment al puig de Randa, Pere Daguí i els seus deixebles, a causa dels disturbis de ciutat.
Fins el 1826 s’hi mantingué encara un escola de llatinitat.
(Palma de Mallorca, segle XIX – 1847)
Dominicà. Deixà manuscrits un Diccionario heráldico de los escudos de armas que usaros los antiguos lemosines i una Genealogía de los reyes de Mallorca.
Eren fills de Tomàs Burguès-Safortesa i de Berga, i germans de Joan Burguès-Safortesa i Sureda.
Josep Quint-Safortesa i Sureda (Illes Balears, segle XVIII – 1812) Cavaller de Calatrava i de Sant Joan. Heretà, sencers o en part, vincles dels Quint, Berga, Sanglada, Valentí-Sestorres, Montsó i Togores-Muntanyans i formà la línia nova dels Quint-Safortesa (cognom també només emprat pels hereus). Fou l’avi de Josep Quint-Zaforteza i Togores.
Tomàs Quint-Safortesa i Sureda (Illes Balears, segle XVIII – segle XIX) Noble. Era el fill gran. A la seva mort, sense fills, els seus altres dos germans es repartiren l’herència.
(Illes Balears, segle XIX)
Republicà. Germà de Miquel. Redactor d’“El Iris del Pueblo” en 1869-73, fou un dels caps del partit republicà federal a Mallorca.
Regidor en 1872-73 i vice-president de la diputació el 1873, posteriorment es mantingué al costat d’Antoni Villalonga. Participà en la reorganització del partit el 1881 i fou el director de “La Autonomía” en 1883-84.
Dades dels Països Catalans 