(Montoliu de Segarra, Segarra)
(ant: Vilagrassa) Poble (618 m alt), al nord del terme, a la dreta del torrent de Vilagrasseta (que neix sota Talavera i s’uneix, per la dreta, al Cercavins poc abans de Verdú). De la seva església parroquial (Sant Andreu) depèn la de Gramuntell.
El castell de Vilagrasseta havia estat donat per Ramon Berenguer I el 1059 a Dalmau Gerovard. El 1227 fou adquirit pel monestir de Santes Creus.
(Sant Guim de la Plana, Segarra)
Poble (635 m alt), al nord-est del terme. De la seva església parroquial (Sant Esteve) depèn la de Comabella.
La jurisdicció eclesiàstica d’aquests dos llocs pertanyia a l’arxiprestat d’Àger, i quan aquesta jurisdicció exempta fou agregada el 1874 a la diòcesi de Lleida, constituïren un enclavament d’aquesta entre les d’Urgell i de Solsona (tot formant part de l’arxiprestat de Lleida); des del 1955, tanmateix, depèn del bisbat d’Urgell.
La jurisdicció senyorial pertanyia al duc de Cardona.
(Estaràs, Segarra)
(ort trad: Vergós Garrejat) Poble (635 m alt), situat al sector meridional del terme, més enllà del pla de Vergós, a la dreta de la riera de Vergós, afluent, per l’esquerra, del Sió, al qual aflueix entre Montfalcó Murallat i les Olugues.
L’església parroquial és dedicada a santa Magdalena.
(Cervera, Segarra)
(o Vergós de la Ribera) Poble, situat a llevant de la ciutat, a la dreta del riu d’Ondara (l’aigua del qual és aprofitada per a regar l’horta del Vergós).
La seva església parroquial (Sant Salvador) és esmentada ja l’any 1131; l’actual edifici és del segle XVI.
(Cervera, Segarra)
Llogaret, al nord de l’antic terme de la Prenyanosa, vora el límit amb el de Torrefeta. És centrat per l’església romànica de Sant Miquel de Tudela (540 m alt).
El lloc és esmentat ja el 1099. El segle XIX formà ajuntament juntament amb Queràs.
(Torrefeta i Florejacs, Segarra)
Poble (475 m alt) i capital del municipi. L’església parroquial de Sant Amanç havia depès de la col·legiata de Guissona.
El lloc, esmentat ja el 1073, pertangué fins a la fi de l’Antic Règim a la jurisdicció de la mitra d’Urgell.
(Sant Antolí i Vilanova, Segarra)
(o mas Toni) Masia, de l’antic terme de Sant Pere dels Arquells, que havia estat seminari menor claretià del 1920 fins al 1936; hom hi bastí el 1929 la capella de la Providència.
Al començament de la guerra civil de 1936-39 hi foren afusellats nombrosos membres de la comunitat i dels estudiants.
(Timor, Segarra, segle XII – Catalunya, segle XIV)
Llinatge, enllaçat amb el de Queralt, potser com a línia d’aquest. Els Timor havien estat castlans del castell de Queralt i, en obtenir-ne el domini ple passaren a cognomenar-se de Queralt.
El primer personatge conegut és Alarig, el qual cedí al seu fill Ramon (I) de Timor, en alou, els llocs de Figuerola i Guialmons i, en feu, els de Timor, les Coromines, Rubinat, Ondara, Pontils i Aguiló.
Un altre fill fou Pere (I) de Queralt, possiblement castlà de Queralt i després monjo de Poblet.
(Sant Antolí i Vilanova, Segarra)
Antic poble de l’antic terme de Sant Pere dels Arquells, a llevant del poble.
Centrat en el castell de Timor (actual masia dita la Torre de Timor) i l’antiga església parroquial de Sant Jaume, bastits al cim d’un tossal que domina, per la dreta, el riu d’Ondara.
(Torrefeta i Florejacs, Segarra)
Antic santuari, dins l’antic terme de Florejacs, desaparegut, dins la parròquia de Gra.
És probablement l’antic monestir de Santa Maria de Tauladella o Tauladells, de monges augustinianes, fundat el 1248 amb llicència del bisbe Ponç de Vilamur al municipi de Guissona. Sembla que es trobava prop de Guissona.
S’havia ja extingit el 1423 i els seus béns s’uniren a la mesa capitular de la col·legiata de Guissona.
Dades dels Països Catalans 