Arxiu d'etiquetes: Segarra

Muller -Segarra-

(els Plans de Sió, Segarra)

(ant: Muller d’Hostafrancs)  Poble de l’antic municipi de les Pallargues. situat a ponent del poble de l’Aranyó.

L’església parroquial (Santa Maria) depenia de la d’Hostafrancs.

Móra, la -Segarra-

(Granyanella, Segarra)

(ant: Samóra)  Poble, a l’oest del cap del municipi, a la vora esquerra del riu d’Ondara.

L’església parroquial (Sant Jaume) depèn de la de Granyanella.

Mont-roig de Segarra

(els Plans de Sió, Segarra)

Poble (397 m alt) de l’antic municipi de les Pallargues, a la ribera del Sió, a l’esquerra del riu.

L’església parroquial (Santa Maria) depèn de la de les Pallargues.

Montpaó -Segarra-

(la Ribera d’Ondara, Segarra)

Despoblat i antic castell de l’antic municipi de Sant Pere dels Arquells, a l’oest del poble.

El 1398 entrà a formar part del veïnatge de Cervera.

Masdenforn

(Biosca, Segarra)

Antiga quadra i parròquia, al sector septentrional del terme, a l’esquerra de la riera de Sallent. L’església era dedicada a sant Miquel.

Fou de la senyoria dels marquesos de Gironella.

Mas de Bondia, el

(Montornès de Segarra, Segarra)

Poble, situat uns 3 km a l’oest del cap del municipi. L’església parroquial (Sant Bartomeu) depèn de la de Montornès.

Pertangué als templers i després als hospitalers, dins la comanda de Granyena.

Manresana, marquesat de la

(Segarra, segle XVIII – )

Títol atorgat el 1767 a Ramon Ignasi de Copons i d’Ivorra, baró de Sant Vicenç dels Horts i senyor de la Manresana.

Passà als Pinós, marquesos de Santa Maria de Barberà, i als Sarriera, comtes de Solterra.

Iesso

(Segarra)

Ciutat romana, que correspon a l’actual Guissona.

Hostalets de Cervera, els

(la Ribera d’Ondara, Segarra)

(o de la Ribera) Poble de l’antic municipi de Sant Antolí i Vilanova, a l’esquerra de la carretera de Barcelona a Lleida.

Guarda-si-venes

(Guissona, Segarra)

Poble, al nord del municipi, esmentat ja el 1099.